Un AVE a 300 km/h no pot aturar-se de seguida: quant temps triga a frenar completament, quina distància recorre i quins factors influeixen
Un tren d'alta velocitat necessita molt més espai del que sembla per frenar. Els càlculs oficials permeten conèixer quant es pot allargar una parada d'emergència
Altres notícies: On és més segur seure en un tren en cas d'accident?: aquests són els vagons més segurs
Notícies relacionades
Un AVE que circula a 300 quilòmetres per hora recorre aproximadament 83 metres cada segon. Per tant, encara que s'activi el fre d'emergència, el tren no pot aturar-se de manera immediata. La distància necessària pot arribar a diversos quilòmetres.
Segons un càlcul basat en les prestacions mínimes de frenada recollides per Adif Alta Velocitat, un tren a 300 km/h podria necessitar aproximadament entre 80 i 105 segons per aturar-se en els dos supòsits tècnics analitzats. És una estimació, no un temps universal per a tots els AVE.
Una distància considerable
En aquests mateixos supòsits, el tren recorreria aproximadament entre 3,7 i 4,7 quilòmetres des que s'ordena la frenada. Les xifres s'obtenen mitjançant un càlcul teòric que contempla diferents nivells de desacceleració i un temps de resposta del sistema.
L'Agència Estatal de Seguretat Ferroviària estableix que les distàncies teòriques de frenada s'han de calcular tenint en compte la velocitat, les prestacions del tren i el pendent de la via. Per això, dos trens que circulin a la mateixa velocitat poden necessitar distàncies diferents per aturar-se.
De què depèn?
Un dels factors principals és la capacitat de desacceleració. Com més gran sigui l'eficàcia del frenat, menys temps i distància necessitarà el tren. També influeixen les condicions d'adherència entre les rodes i els rails.
La normativa tècnica d'Adif contempla un escenari de condicions climàtiques desfavorables, amb prestacions de frenada inferiors a les d'un altre supòsit menys exigent. Aquesta diferència explica per què no és correcte atribuir una única distància de parada a tots els trens.
![Un avión de Iberia](["https:\/\/a2.elespanol.com\/k\/imgp\/cms\/asociados\/556417.jpg?p=w:320\/h:240&h=FDEkpueF"])
La tecnologia que hi intervé
Els trens d'alta velocitat compten amb sistemes de supervisió de la velocitat i del frenat. Entre ells hi ha el sistema europeu de control ferroviari, conegut com a ETCS, que calcula les distàncies necessàries per reduir la velocitat de manera segura.
Aquest sistema pot ordenar la intervenció del fre quan detecta que el tren corre el risc de superar els límits permesos. Per això, utilitza models matemàtics que tenen en compte les característiques del vehicle i del recorregut.
![Trenes AVE de Renfe](["https:\/\/a2.elespanol.com\/k\/imgp\/cms\/asociados\/463684.png?p=w:320\/h:240&h=rbKiG1f0"])
La importància d'anticipar-se
L'Agència Ferroviària de la Unió Europea presenta exemples tècnics en què la distància supervisada de frenada des de 300 km/h supera els set quilòmetres. Tanmateix, aquesta xifra inclou marges i fases de supervisió, per la qual cosa no equival únicament al recorregut amb el fre d'emergència aplicat.
En definitiva, un AVE a 300 km/h necessita temps i diversos quilòmetres per aturar-se. La xifra exacta depèn del tren i de les condicions de circulació. Per això, la seguretat ferroviària no consisteix només a disposar de frens eficaços, sinó també a detectar els riscos amb prou antelació.
