La il·lusió per obrir-se camí de manera independent sol xocar amb un mercat complex i ple d'incerteses financeres.
Encara que popularment es pensa que els negocis automatitzats funcionen sols, darrere de cada persiana s'amaga el sacrifici constant de qui arrisca el seu capital i el seu temps, assumint que emprendre i muntar un negoci sempre és una decisió arriscada.
Aquest és l'escenari real en què es mou Lexis, un emprenedor a Espanya i propietari de dues bugaderies d'autoservei.
Recentment, un dels seus locals equipat amb només cinc màquines va aconseguir batre el seu propi rècord en registrar una facturació de més de 5.000 euros, una xifra que se situa molt per sobre del que fins aleshores considerava el seu màxim habitual en l'activitat.
L'empresari acostuma a visibilitzar aquest dia a dia al seu compte de TikTok @l3xisyeah, on ha detallat la seva evolució, arran d'un contingut previ sobre la seva millor jornada d'ingressos, molts usuaris li van demanar conèixer la recaudació mensual en 1 mes, davant la qual cosa el jove va respondre amb aquest vídeo.
L'advertència que no esperava
Abans de revelar la xifra final, va voler compartir l'experiència que va viure en consultar amb una franquícia mentre valorava obrir el seu segon local.
Segons va explicar, va preferir escoltar diferents opinions abans de fer el pas: "m'agrada saber tota la informació abans de prendre una decisió". Amb aquesta curiositat per davant, va contactar amb una marca del sector per preguntar per preus, inversió necessària i nombre de màquines recomanades.
La resposta que va rebre el va sorprendre, ja que aquella franquícia directament descartava muntar bugaderies de cinc màquines per considerar-les poc rendibles, "una bugaderia de 5 màquines no és rendible, és guanyar per pagar i punt, i no és rendible" li van dir.
Segons li van traslladar, la majoria de negocis amb aquesta capacitat tot just ingressaven uns 2.000 euros al mes, una xifra que consideraven insuficient per sostenir el negoci a llarg termini.
Una resposta que va descol·locar la franquícia
Va ser aleshores quan va decidir explicar la seva pròpia realitat, revelant que la seva bugaderia de cinc màquines facturava una mica per sobre del que la franquícia considerava possible: "estem facturant 3.000, 3.000 i escaig".
La reacció del comercial va ser d'autèntica sorpresa, davant el que considerava una xifra fora del comú.
Segons relata Lexis, la persona de la franquícia va insistir diverses vegades en l'estranyesa de la situació, qualificant-la com "una cosa molt molt molt rara" i reconeixent que seria dels pocs capaços d'arribar a aquella facturació amb només cinc màquines.
El risc de sobredimensionar el negoci
Tot i que sabia perfectament que la seva facturació no tenia res d'estrany, reconeix que li diverteix escoltar com el sector justifica els seus arguments de venda.
Per això, va decidir seguir indagant i va plantejar un dubte que considerava clau, muntar tantes màquines de cop suposava assumir un risc desproporcionat, "però és que posar tantes màquines és una barbaritat, és molt arriscat, perquè pot funcionar-te bé o no i el risc que estàs prenent és una barbaritat".
La resposta de la franquícia va acabar resumint la seva pròpia estratègia comercial, segons li van explicar, ells només muntaven negocis que garantissin rendibilitat, i com consideraven que cinc màquines no eren suficients per aconseguir-ho, directament descartaven aquest format més petit.
Una lògica que, als ulls del mateix protagonista, responia més a una estratègia de venda que no pas a una realitat del mercat.
Emprendre amb informació, no amb por
Al tancament del mes de març, va arribar el moment de compartir la xifra que havia promès des del principi: "aquí us porto el que hem fet... 5.441 €", una quantitat molt per sobre del que en el seu dia li havien pronosticat, quan li van assegurar que aquell negoci no podia superar els 3.000 euros.
Luny de guardar-se aquesta lliçó per a ell mateix, va aprofitar la seva pròpia experiència per llançar un missatge directe a qui avui es plantegi fer el salt a l'emprenedoria: "busqueu sempre moltíssima informació" abans de prendre qualsevol decisió, i sobretot, no cregueu mai "el primer que us expliquin".
Aquesta desconfiança sana, defensa, és la que acaba marcant la diferència entre quedar-se parat per por i arriscar-se amb criteri propi.