Confirmat per la Seguretat Social: aquestes són les úniques comarques de Catalunya on no augmenta el nombre d'afiliats

El mercat laboral a Catalunya ha consolidat la seva tendència expansiva durant el passat mes d'abril, segons reflecteixen les darreres dades proporcionades per l'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat) a partir dels registres de la Seguretat Social.

La comunitat autònoma ha assolit una xifra total de 3.725.235 afiliats, després d'experimentar un creixement interanual de l'1,9%.

Aquest increment suposa la incorporació de 68.675 nous cotitzants en comparació amb el mateix període de l'exercici anterior.

Aquestes xifres presenten un escenari de creixement pràcticament generalitzat a tota la geografia catalana. Pràcticament perquè hi ha excepcions molt localitzades al sud del territori i a la zona pirinenca.

Les excepcions

L'anàlisi territorial per comarques revela que la dinàmica positiva d'ocupació ha arribat a gairebé la totalitat del mapa català. Tanmateix, l'informe tècnic destaca que només dues comarques de la demarcació de Tarragona, el Priorat i la Terra Alta.

No són les úniques, el territori d'Aran s'ha desmarcat de la tendència ascendent. Mentre que a les dues comarques tarragonines no es van registrar increments interanuals, a Aran l'afiliació es va mantenir en nivells d'estabilitat respecte a l'any anterior.

On augmenten més els afiliats

En contrast, els majors repunts d'afiliació s'han concentrat en una comarca de Tarragona, el Baix Penedès, que lidera el creixement amb un 3,8%, seguit d'Osona amb un 3,4%. Després venen la Segarra i el Segrià, ambdues amb una progressió del 2,8%.

En la comparativa mensual, l'evolució de l'ocupació també mostra signes de dinamisme en sumar 31.810 afiliats respecte al mes de març, el que representa un augment del 0,9%. Dins d'aquest marc temporal de curt termini, la Ribera d'Ebre destaca amb un augment mensual del 2,4%.

Per contra, la situació a Aran presenta una divergència notable en el càlcul intermensual, registrant la major caiguda de tota Catalunya amb un descens del 17%, un comportament que contrasta amb l'estabilitat mostrada en termes interanuals.

El comportament dels grans nuclis urbans, definits com aquells municipis amb més de 50.000 habitants, reforça la tesi del creixement sostingut.

Per municipis

Totes les localitats d'aquest segment han incrementat el seu nombre de cotitzants en l'últim any.

Vilanova i la Geltrú encapçala aquesta llista amb una pujada del 3,6%, seguida de prop per Viladecans amb un 3,4% i Manresa amb un 3,2%. L'Hospitalet de Llobregat també mostra una evolució sòlida amb un 3,1%.

Grans ciutats

A l'altre extrem, les grans urbs com Barcelona presenten creixements més moderats, situant-se en el 0,8%, mentre que Sant Cugat del Vallès i Castelldefels registren les taxes més baixes d'aquest grup amb un 0,6% i un 0,3% respectivament.

En l'àmbit de la demarcació de Tarragona, tant la capital com Reus han seguit la senda positiva en comparació amb el mes de març, amb increments de l'1,5% i l'1,6%.

No obstant això, la qualitat de la contractació en aquestes àrees mostra particularitats estadístiques, ja que Tarragona capital se situa entre els municipis amb major taxa de temporalitat en les afiliacions per compte d'altri, assolint un 12,3%, una xifra idèntica a la registrada a Lleida i Girona.

Per sectors d'activitat, el sector serveis es manté com el motor fonamental de l'ocupació en el conjunt del territori. Aquest sector ha sumat 65.665 noves afiliacions en un any, el que equival a un augment del 2,1%.

Per sectors

A l'altre extrem, la construcció es posiciona com l'únic sector que ha destruït ocupació a nivell global a Catalunya, amb una caiguda de l'1,4% dels seus afiliats. Aquesta contracció ha estat especialment acusada al Garraf, on el sector ha retrocedit un 5,5%.

Tanmateix, la construcció no presenta un comportament uniforme, ja que a la Terra Alta aquest segment ha experimentat un creixement del 5,6%, posicionant-se com un dels millors registres comarcals per a aquesta activitat econòmica específica.