La campanya de la Renda 2025 torna a situar en el punt de mira a milers de contribuents, no només per l'obligació fiscal, sinó per l'increment de fraus digitals i telefònics. Els ciberdelinqüents aprofiten aquest període per llançar atacs massius amb un objectiu clar: robar dades personals i bancàries.
El patró es repeteix cada any. Segons adverteixen l'Agència Tributària (AEAT), l'Institut Nacional de Ciberseguretat (INCIBE) i entitats com CaixaBank, els delinqüents perfeccionen les seves tècniques per guanyar-se la confiança de les víctimes i aconseguir que actuïn sense sospitar.
Suplantacions creïbles
Un dels mètodes més habituals és la suplantació d'organismes oficials, especialment de l'Agència Tributària. Els atacants envien missatges que semblen legítims, tant pel llenguatge com pel format. En molts casos, fins i tot simulen adreces oficials o números reals, cosa que dificulta detectar l'engany.
Aquests intents no es limiten al correu electrònic. També es produeixen mitjançant missatges de text i trucades telefòniques, canals on la urgència i la pressió juguen un paper clau. L'objectiu és provocar una reacció ràpida que impedeixi a l'usuari analitzar la situació.
Urgència com a eina de pressió
Els missatges fraudulents solen incloure terminis immediats o amenaces de sanció, generant una sensació d'urgència. Aquesta estratègia busca que l'usuari actuï sense verificar la informació. L'AEAT recorda que mai sol·licita dades sensibles per aquests mitjans, ni exigeix respostes immediates sota amenaça.
A més, els delinqüents inclouen enllaços o arxius adjunts que redirigeixen a pàgines falses o instal·len programes maliciosos. Aquestes eines permeten capturar credencials, dades bancàries o controlar dispositius sense que l'usuari se n'adoni.
Doble risc
Durant la campanya de la renda proliferen els missatges que prometen devolucions ràpides o alerten de suposats errors en la declaració. També són freqüents les notificacions falses de sancions. Totes elles comparteixen un element comú: són completament fraudulentes.
D'altra banda, augmenten les trucades que ofereixen serveis relacionats amb la declaració, com la gestió de cites o la modificació de l'esborrany. L'Agència Tributària adverteix que aquests telèfons no pertanyen a l'organisme i poden implicar costos addicionals o fins i tot el robatori d'informació.
Com identificar un frau
Detectar aquests intents requereix atenció a diversos detalls. El primer és examinar acuradament el remitent. Encara que pugui semblar legítim, sovint hi ha petites diferències en el domini o en l'adreça que delaten el frau.
També convé desconfiar de qualsevol comunicació que sol·liciti dades personals, bancàries o informació de targetes. Ni l'AEAT ni altres organismes oficials demanen aquest tipus d'informació a través d'enllaços o missatges.
La verificació, clau per evitar enganys
La recomanació més eficaç és acudir sempre a les fonts oficials. Davant de qualsevol avís, el més segur és accedir directament a la seu electrònica de l'Agència Tributària, a la Direcció Electrònica Habilitada (DEHú) o als portals ciutadans corresponents, escrivint manualment l'adreça web.
L'INCIBE insisteix que no s'han d'obrir enllaços ni descarregar arxius adjunts de missatges sospitosos. En cas de dubte, és preferible ignorar la comunicació i contrastar-la per vies oficials.
La campanya de la Renda no només exigeix atenció fiscal, sinó també vigilància digital. La sofisticació dels fraus obliga a extremar precaucions i a adoptar hàbits segurs. Només així es pot evitar caure en un engany que, cada any, afecta milers de contribuents.