Publicada

Viatjar per Europa ha entrat en una nova etapa. La Unió Europea ha posat en marxa el Sistema d'Entrades i Sortides (EES, en les seves sigles en anglès), una eina que substitueix els segells tradicionals al passaport per un registre digital i que introdueix un requisit obligatori per a molts viatgers extracomunitaris: la identificació biomètrica en creuar la frontera.

El canvi ja està en vigor des del 10 d'abril de 2026 i afecta els desplaçaments d'estada curta dins de l'espai Schengen.

El nou sistema representa un gir important en la manera de controlar els accessos a Europa. Fins ara, el pas fronterer depenia sobretot de la revisió manual de documents i del segell físic al passaport.

Amb l'EES, aquesta lògica queda reemplaçada per una base de dades digital que emmagatzema informació sobre cada entrada i sortida, amb l'objectiu de fer els controls més precisos, més ràpids i més homogenis entre els Estats membres.

A qui s'aplica

La mesura s'aplica a ciutadans de fora de la Unió Europea i de l'espai Schengen que viatgen per estades de fins a 90 dies dins d'un període de 180. En aquest grup s'inclouen turistes, viatgers de negocis i altres persones que no necessiten visat per a una visita curta.

En canvi, en queden exclosos els ciutadans europeus, els residents legals a la UE i alguns col·lectius amb permisos específics, que no estan subjectes a aquest nou procediment de registre.

Què cal fer

El requisit central és clar: el viatger haurà de facilitar les seves dades personals i biomètriques en el moment de creuar la frontera. Això implica una fotografia facial i, en la majoria de casos, la recollida d'empremtes dactilars.

Sense aquest pas, l'accés serà denegat de manera automàtica. La Comissió Europea ha recordat a més que en els darrers mesos ja s'han produït denegacions per documentació incorrecta o per no justificar adequadament el motiu del viatge.

La diferència respecte al sistema anterior no és només tècnica, sinó també operativa. El registre no exigeix una inscripció prèvia obligatòria, ja que es realitza al mateix punt d'entrada.

Tot i així, Brussel·les ha habilitat instruments per intentar agilitzar el procés. Entre ells figura l'aplicació Travel to Europe, que permet als viatgers carregar part de les seves dades fins a 72 hores abans del viatge.

Control de fronteres

Tot i així, la UE recorda que aquesta preregistració no substitueix el control a la frontera, però sí que pot reduir part del temps d'espera. El que està clar és que un dels efectes de la implantació és la gestió de cues als aeroports i passos terrestres.

Les autoritats ja adverteixen de possibles retards, especialment durant els primers mesos, mentre el sistema s'adapta i els usuaris es familiaritzen amb el procediment.

Efectes secundaris

En hores punta, els temps d'espera poden augmentar de manera notable, cosa que obliga a arribar amb més antelació de l'habitual per evitar incidències en connexions o controls d'embarcament.

La Unió Europea justifica la mesura com a part d'una estratègia més àmplia de seguretat i control migratori. El sistema busca detectar estades irregulars, evitar fraus documentals i millorar la identificació de possibles riscos.

També aspira a homogeneïtzar el tractament dels viatgers a tots els punts d'entrada, de manera que el seguiment d'entrades i sortides sigui més fiable i accessible per a les autoritats competents.

Un altre dels elements rellevants és la conservació de les dades. La informació recollida es mantindrà durant tres anys, un termini que permetrà consultar historials anteriors i agilitzar controls posteriors.

Dubtes sobre el sistema

Aquesta base de dades, segons la lògica del sistema, hauria de facilitar verificacions més ràpides en el futur i reduir els temps de revisió per a aquells que viatgin amb freqüència i compleixin les condicions establertes.

El nou escenari, però, també obre interrogants. La gestió de dades biomètriques planteja dubtes sobre privacitat, mentre que l'adaptació tecnològica d'aeroports i fronteres exigirà inversions i coordinació entre països.

Marcar les normes

A això s'hi suma l'impacte directe en l'experiència del viatger, que haurà d'acostumar-se a un control més automatitzat i menys visible, però també més estricte.

A partir d'ara, l'accés quedarà condicionat per aquest registre digital i biomètric que redefineix la frontera europea i marca un nou estàndard per a aquells que arriben des de fora de la Unió.

Notícies relacionades