Confirmat pel Govern: els majors de 23 anys que visquin amb els seus pares poden sol·licitar l'Ingrés Mínim Vital

En el difícil camí cap a l'emancipació, de vegades cal fer un pas enrere per agafar impuls. Molts joves a Espanya es pregunten avui el següent: Puc demanar l'Ingrés Mínim Vital si visc amb els meus pares? La resposta, després de les darreres novetats normatives, és afirmativa, tot i que cal entendre bé el procediment.

Sol·licitar aquesta ajuda de la Seguretat Social és senzill. És un recurs per recuperar la teva autonomia econòmica. Gràcies als canvis del 2026, si tens més de 23 anys i vas ser independent, el sistema et reconeix com a beneficiari propi encara que visquis temporalment amb els teus pares.

Qui pot demanar-ho

L'Ingrés Mínim Vital (IMV) està pensat per a persones en situació de vulnerabilitat econòmica. I a Espanya, això inclou molts més joves dels que es pensa. L'emancipació s'ha convertit en un procés llarg: lloguers disparats, contractes precaris i un llarg etcètera. El sistema, a poc a poc, comença a reconèixer aquesta realitat.

L'ajuda també està dirigida a:

• Persones de 23 a 29 anys que visquin amb els seus pares si demostren haver viscut de manera independent abans de la sol·licitud.
• Persones que visquin soles o en una unitat de convivència i que no tenen els recursos econòmics bàsics.
• Persones majors de 30 anys, sempre que acreditin haver residit en un domicili diferent durant l'any anterior a la sol·licitud. Aquesta condició no s'aplicarà si el retorn a la llar familiar va ser motivat per la defunció dels progenitors o tutors.

En tots aquests casos, la clau és la mateixa: els ingressos no han de superar el llindar que marca la llei.

Quins requisits cal complir

Aquí ve la part important. Per poder fer la sol·licitud de l'IMV a Espanya, necessites complir aquestes condicions:

1. Residir legalment a Espanya de manera continuada durant almenys dos anys anteriors a la sol·licitud.
2. No superar els límits de renda i ingressos fixats cada any pel Govern (en el cas d'un únic beneficiari han de cobrar menys de 733 euros al mes).
3. Haver cotitzat a la Seguretat Social almenys 12 mesos en els darrers dos anys, excepte en situacions d'especial vulnerabilitat.
4. No rebre ja una altra prestació que cobreixi la mateixa necessitat econòmica.

Qui queda exclòs d'aquesta ajuda individual

Tot i que la normativa s'ha flexibilitzat, hi ha límits per assegurar que la prestació arribi a qui realment la necessita. Per exemple, no podran sol·licitar-la pel seu compte qui estigui casat o registrat com a parella de fet.

En aquests casos, llevat que s'hagin iniciat tràmits de separació, la llei entén que la teva unitat de convivència és la teva parella. Això impedeix que es tramiti l'ajuda com a beneficiari individual.

També queden exclosos automàticament qui superin els llindars d'ingressos o de patrimoni fixats per la Seguretat Social. És vital consultar les taules oficials per evitar una denegació.

Un altre motiu d'exclusió és no poder demostrar la independència prèvia mitjançant el padró històric. Aquest document és la prova estrella per acreditar que vas viure fora de la llar familiar. Es requereixen 2 anys de vida independent per a menors de 30 anys i 1 any per a majors de 30. Si no compleixes aquest termini, podries optar a la sol·licitud com a unitat familiar compartida.

Aquesta nova normativa representa un pas clau per reconèixer les realitats socials a Espanya. Permetre que els joves majors de 23 anys accedeixin a la prestació és un avenç necessari.

S'assumeix finalment que la vulnerabilitat econòmica no entén d'estructures fixes. Conèixer aquests límits és el primer pas per exercir el teu dret amb total seguretat jurídica.