Publicada

El malbaratament alimentari és un dels grans problemes als quals ens enfrontem.

No es produeix de manera exclusiva a les llars dels ciutadans, sinó que també en locals i comerços del sector terciari.

Reduir el malbaratament alimentari

Per això, el Govern d'Espanya busca formes de reduir el malbaratament d'aliments per aprofitar-los d'una manera més eficient.

Per tant, Espanya ja aplica la nova Llei de prevenció de les pèrdues i el malbaratament alimentari.

Multes de fins a 500.000 euros

La norma busca reduir la quantitat de menjar que acaba a les escombraries i introdueix un règim sancionador amb multes de fins a 500.000 euros per als incompliments de més gravetat.

A l'article 21 de la llei figuren les quantitats monetàries que guiaran les sancions. Les infraccions molt greus poden castigar-se amb multes d'entre 60.001 i 500.000 euros, les greus entre 2.001 i 60.000 euros i les lleus poden comportar una multa de fins a 2.000 euros.

"L'hi poso per emportar?"

La norma té l'objectiu d'evitar que els aliments acabin llençats en qualsevol punt de la cadena alimentària, des de la producció i distribució fins al consum final.

La mesura més clara i directa per als consumidors serà que si sobra menjar al plat, l'establiment haurà d'exposar la possibilitat d'emportar-se'l i facilitar l'envàs de manera gratuïta. Amb una simple pregunta: "L'hi poso per emportar?", es pot retallar en gran mesura la quantitat de menjar que acaba a les escombraries.

Què fer abans de llençar

Amb els excedents de cuina es prioritzarà que els aprofiti el personal del mateix comerç. En segon lloc, el sobrant podrà ser destinat a entitats socials. I en darrer terme, es podrà vendre a preus reduïts o reutilitzar-los mitjançant canals autoritzats.

La llei no dona atenció de manera exclusiva a la sanció, sinó que dona molta importància a la prevenció i canvis d'hàbits de consum al llarg de tota la cadena alimentària.

Informar el client

La intenció és que el menjar que sigui apte per al consum no acabi sent un residu si existeix la possibilitat que encara tingui un ús útil. Sigui de manera directa per a l'establiment, per a fins socials o mitjançant altres canals d'aprofitament autoritzats.

En el cas concret de l'hostaleria, una de les novetats més notòries és l'obligació d'informar el client de la possibilitat d'emportar-se el menjar que no hagi consumit.

Marc legal definit

Aquest gest que molts clients ja han viscut en diversos restaurants, de manera voluntària, ha passat a un marc legal més clar.

Té com a finalitat que aquesta pràctica es normalitzi i que contribueixi a la reducció del volum d'aliments malbaratats al final del servei.

Envasos sostenibles

La norma també posa atenció al tipus d'envàs amb què el consumidor pugui emportar-se el menjar sobrant. L'objectiu és que els recipients no només siguin aptes per a l'ús alimentari, sinó que preferentment també siguin reutilitzables o de fàcil reciclatge.

D'aquesta manera, la reducció del malbaratament alimentari estarà també connectada amb criteris de sostenibilitat, ja que procura la menor generació de residus possible.

Obligacions concretes

Tot i que el canvi afecta de manera directa restaurants i negocis del sector de la restauració, la llei abasta diferents punts i operadors de la cadena alimentària.

Per això la nova regulació no es limita només a proveir recomanacions de bones pràctiques, sinó que introdueix obligacions concretes i conseqüències econòmiques rellevants per a aquells que no les compleixin i segueixin.

Responsabilitat i reorganització

La nova regulació, per tant, converteix la lluita contra el malbaratament alimentari en una qüestió de responsabilitat legal, econòmica i social.

La meta de la llei no se centra en exclusiva a llençar menys menjar, sinó en reorganitzar la gestió dels aliments i assegurar que es converteixin en residus sigui l'última opció.

Notícies relacionades