El Govern canvia les normes en prohibir als propietaris mantenir de manera habitual les seves mascotes a terrasses

La relació entre els ciutadans i les seves mascotes va experimentar un profund canvi legislatiu després de l'aprovació parlamentària al març de 2023. El Congrés dels Diputats va donar llum verda a un marc normatiu pioner a Espanya.

L'objectiu principal plasmat al Butlletí Oficial de l'Estat és garantir la dignitat i protecció integral dels animals. Es busca defensar especialment aquelles espècies que comparteixen l'entorn diari humà i domèstic.

Una realitat social en xifres

El text legal inclou dades estadístiques que reflecteixen la immensa magnitud de la cura animal en el conjunt del país. Actualment, almenys un de cada tres llars espanyoles convivim diàriament amb un animal de companyia.

Hi ha més de tretze milions de mascotes que es troben degudament registrades i censades per les autoritats competents. Tanmateix, la llei alerta que només un 27% dels gossos que arriben a les protectores porten el microxip obligatori.

Identificació i control felí

En el cas dels gats, la situació d'abandonament no identificat resulta encara més preocupant per a les institucions. El percentatge de felins rescatats que compten amb identificació electrònica tot just arriba al 4,3% del total.

Per frenar la desprotecció, l'article 27 de la llei introdueix restriccions severes sobre els espais habitables de l'animal. Queda terminantment prohibit mantenir de manera habitual gossos i gats a terrasses, balcons o terrats.

Límits estrictes de supervisió

Aquesta mateixa prohibició s'estén a trasters, soterranis, patis interiors o l'interior dels vehicles a motor. La norma també persegueix l'abandonament temporal, penalitzant deixar qualsevol mascota sense supervisió durant més de tres dies.

Per als propietaris de gossos, les exigències de cura i atenció diària són molt més estrictes i rigoroses. El termini màxim que un ca pot romandre sol al domicili és de vint-i-quatre hores consecutives.

Classificació de les infraccions

L'ordenament jurídic diferencia les multes en tres categories: lleus, greus i molt greus, segons el dany causat. L'article 73 defineix com a infracció lleu tota conducta o omissió que no provoqui danys físics ni alteracions conductuals a l'animal.

Aquesta categoria menor abasta la inobservança de les prohibicions o el incompliment de les responsabilitats administratives per part del titular. Les faltes greus, recollides a l'article 74, són aquelles que impliquin dany o patiment comprovable per a la mascota.

El quadre de multes econòmiques

No identificar l'animal amb microxip o utilitzar-lo com a premi en una rifa es consideren infraccions greus sota aquest marc. Les vulneracions molt greus, tipificades a l'article 75, inclouen el sacrifici no autoritzat o el ensinistrament per a baralles clandestines.

Les infraccions lleus poden saldar-se amb un simple advertiment o amb multes que oscil·len entre 500 i 10.000 euros. Castigar un animal a viure permanentment en un balcó pot encaixar en aquesta primera franja econòmica.

Sancions de màxima duresa

Si aquest mateix confinament a terrasses o patis es cronifica, la infracció pot elevar-se a la categoria de greu. En aquests escenaris de major negligència, les sancions econòmiques es disparen des dels 10.001 fins als 50.000 euros.

Les infraccions molt greus comporten els càstigs financers més contundents, pensats per eradicar les pitjors pràctiques de maltractament. Emprar animals per a baralles o consum humà suposa multes d'entre 50.001 i 200.000 euros per a l'infractor.