Confirmat pel Suprem: la reserva del 30% d'habitatge protegit en noves promocions és legal

La mesura no va ser molt ben rebuda per tothom. Va ser una de les decisions més polèmiques del primer mandat d'Ada Colau a l'Ajuntament de Barcelona i molts van considerar que era il·legal.

El consistori va establir una norma per la qual imposava a les noves construccions de la ciutat destinar un 30 % del seu sòl a habitatge públic, una decisió que el sector immobiliari va recórrer davant la justícia.

Així és el Palauet: el luxós hotel modernista de tres plantes que va acollir la festa VIP dels Goya de Barcelona

Han passat gairebé vuit anys des de l'aprovació de la mesura, el 2018. Des de llavors, s'ha succeït una llarga batalla judicial i política, que ha arribat fins al Tribunal Suprem.

Economistes, advocats i immobiliàries esperaven una victòria, però s'ha dictat sentència a favor del consistori.

La decisió del Suprem

L'Alt Tribunal ha avalat de manera definitiva l'obligació dels promotors immobiliaris de destinar el 30 % de les noves edificacions a habitatge protegit.

En realitat, no és una novetat: la resolució prèvia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ja va donar suport a la mesura de Colau. Ara, la sentència del Suprem segueix l'estela d'aquesta resolució i estableix que l'Ajuntament té la potestat de fixar reserves de sostre per a habitatges de protecció pública fins i tot en sòl urbà consolidat.

Què diu la sentència

La sentència de l'Alt Tribunal basa la seva decisió en la jurisprudència establerta pel Tribunal Constitucional, subratllant que el dret de propietat i la llibertat d'empresa no faculten un promotor per vetar un ús específic d'habitatge protegit en els seus projectes.

D'aquesta manera, la justícia blinda l'aplicació de la norma tant en grans transformacions de barris com en qualsevol promoció d'obra nova de forma individual.

L'empresa catalana que produeix xips europeus per potenciar la IA: més de 300 empleats i una inversió europea de 111 milions d'euros

Un dels punts més sensibles de la resolució és el rebuig frontal a les pretensions econòmiques de les constructores. L'Alt Tribunal ha descartat que la imposició d'aquest percentatge comporti una indemnització general per als promotors, com reclamava l'empresa JOSEL en el seu recurs.

Els magistrats consideren que aquesta reserva no constitueix un dany patrimonial ressarcible, sinó que s'emmarca dins de les càrregues i deures urbanístics que els propietaris han d'assumir en benefici de l'interès general i de l'accés a l'habitatge.

Què diu Collboni

Tanmateix, l'èxit als tribunals contrasta amb la paràlisi que viu la mesura en l'àmbit executiu. Per a l'alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, la sentència representa una victòria legal per al consistori, tot i que ell va ser contrari a la mesura.

El socialista ha estat un crític constant de l'efectivitat de la norma, argumentant que, lluny d'augmentar el parc públic d'habitatge, ha actuat com un fre a la inversió privada a la ciutat.

La situació de l'Ajuntament

Tot i haver promès una reforma profunda per fer-la més flexible i funcional, Collboni es troba ara amb un mur polític en no trobar els suports necessaris per modificar-la.

La situació política a l'Ajuntament de Barcelona és, actualment, de bloqueig tècnic. Tot i que el PSC i Junts comparteixen la visió que la norma requereix una revisió urgent a causa de la seva baixa eficàcia pràctica, no han aconseguit arribar a un punt de trobada sobre com executar aquest canvi.

Munir, exdavanter del Barça, escapa dels bombardejos a l'Iran: "El club em va proporcionar un cotxe per poder sortir del país per carretera"

Aquesta manca de consens va portar l'alcalde a declarar, en una entrevista realitzada el juliol de 2025, que la proposta de modificació quedaria guardada en un calaix fins al proper mandat. Ara no se sap què passarà.

Per la seva banda, el sector de la construcció ha esgotat la seva via judicial després d'anys d'oposició frontal i ja acumula diverses derrotes.

L'estratègia del sector

Els promotors han intentat diverses estratègies de pressió, arribant a proposar solucions tan polèmiques com la creació d'accessos segregats per als veïns d'habitatge protegit i els de mercat lliure, una idea que va ser ràpidament retirada després de la indignació social que va generar.

Amb la sentència del Suprem, el sector es veu obligat a acceptar el marc legal, tot i que manté el seu advertiment sobre el risc de paràlisi constructiva a la capital catalana.