Mapa de l'enginyeria a Catalunya: 45.000 alumnes i més oferta privada

L'accés als exigents estudis universitaris tècnics dibuixa un mapa summament desigual a Espanya. Un detallat informe oficial, al qual ha tingut accés l'agència EFE, confirma aquest enorme desequilibri territorial.

La regió mediterrània es va consolidar fermament com un autèntic imant per als futurs professionals tecnològics. Durant el passat curs acadèmic 2024-2025, les facultats catalanes van concentrar prop de 45.000 alumnes matriculats.

Totes les branques

Una de les principals fortaleses del sistema universitari català és la seva immensa i completa varietat acadèmica. És un dels tres únics territoris espanyols, juntament amb Madrid i Andalusia, que imparteix totes les famílies.

Els joves alumnes poden escollir lliurement des de Telecomunicació i Agrícola fins a la branca Aeronàutica, Civil o Forestal. Per contra, comunitats autònomes com Navarra, Balears o Extremadura es perfilen com les grans perjudicades territorials.

Alerta per màster

L'estudi preocupant, elaborat en profunditat per l'Institut de Graduats en Enginyeria i Enginyers Tècnics (INGITE), llança una seriosa advertència. Alerta sobre el ràpid i constant augment de certes titulacions de pagament a nivell nacional.

Es tracta d'aquells graus que no habiliten directament per exercir la professió i exigeixen un màster posterior. A Catalunya, aquestes formacions no habilitants dins de la potent universitat privada es van disparar un vertiginós 82%.

Tendència nacional

L'espectacular creixement d'aquest sector acadèmic privat no és un fenomen exclusivament català, sinó completament generalitzat. A la veïna Comunitat de Madrid, els graus privats no habilitants es van arribar a duplicar, passant de 33 a 66.

Altres autonomies mostren unes dades encara més extremes en aquesta profunda transformació del model educatiu nacional. Les enginyeries no habilitants a les institucions privades van créixer un enorme 500% a Andalusia i un 250% a Aragó.

Fort contrast

Si analitzem detingudament el volum global d'universitaris tècnics, el lideratge territorial de les matrícules està molt ben definit. Madrid encapçala la taula general amb més de 50.000 estudiants, seguida per Catalunya i els 38.000 andalusos.

L'altra cara de la moneda acadèmica la representen clarament aquells territoris que perden valuoses vocacions cada any. En l'última dècada, Extremadura va ser la regió nacional que més va disminuir els seus estudiants, caient un dolorós 20,25%.

Sectors emergents

L'exhaustiu document de l'INGITE subratlla també una evolució totalment asimètrica segons l'especialitat escollida per l'alumne. Es constata un enorme creixement de professions vinculades a àmbits tecnològics emergents i de gran innovació.

Com a conseqüència directa, es registra una preocupant i sostinguda disminució d'estudiants en els sectors econòmics més estratègics. Especialitats clàssiques com Topografia, Mines i Energia o Naval pateixen una evident manca de matriculacions.

Aules buides

Aquesta alarmant manca d'interès general per les històriques enginyeries estratègiques deixa xifres gairebé desoladores als moderns campus. L'informe detecta un escàs nombre de graduats, inferior a deu alumnes, en diferents comunitats.

En el cas concret de Catalunya, la tradicional titulació de Mines i Energia sobreviu a dures penes amb menys de 30 estudiants. Aquesta mateixa i crítica situació de buidatge afecta directament l'enginyeria Agrícola a Cantàbria.

Opcions privades

El complex mapa de les populars universitats de pagament també presenta marcades desigualtats geogràfiques. Només quatre autonomies, Astúries, Balears, Castella-la Manxa i Extremadura, manquen actualment d'universitats privades al seu territori.

Tanmateix, en zones clau com la Comunitat Valenciana, l'augment de matriculats en centres privats arriba a un sorprenent 1.264%. La segueixen molt de prop les institucions de La Rioja amb un 689% i Cantàbria fregant el 623%.

Canvis profunds

Tot aquest transvasament reflecteix una mutació en els hàbits de les noves generacions. El País Basc va veure augmentar ràpidament les seves opcions privades, passant d'oferir 11 a 21 atractius graus tècnics a les seves aules.

Per la seva banda, Illes Balears és l'única que contrasta amb la tendència estatal de duplicar les titulacions no habilitants. A més, la regió insular va ser la que més va incrementar globalment els seus graduats, arribant a un excepcional 155,38%.