El Síndic de Greuges de Catalunya ha posat en marxa un portal digital que recopila i organitza dades territorialitzades sobre el sensellarisme al conjunt del territori.
Aquesta iniciativa té com a finalitat reforçar la transparència institucional, ampliar el coneixement sobre la dimensió real del fenomen i afavorir una coordinació més eficaç entre administracions en la presa de decisions.
La plataforma s'alimenta de la informació presentada recentment a la Taula Institucional per a l'Abordatge del Sensellarisme i ofereix la possibilitat de consultar estadístiques detallades per municipis.
Les dades procedeixen de qüestionaris enviats a ajuntaments de l'àrea metropolitana de Barcelona i a totes les ciutats catalanes amb més de 20.000 habitants. De les 84 poblacions contactades, 81 van enviar resposta.
Persones sense llar
En termes absoluts, Barcelona és la ciutat amb més nombre de persones sense llar, amb 2.117. La segueixen Badalona (629) i Sabadell (428). A continuació se situen Reus (319), Tarragona (259), el Prat de Llobregat (251), Terrassa (229), Montcada i Reixac (215), Girona (193) i Vilanova i la Geltrú (158).
El visor permet accedir a informació detallada sobre cada municipi, incloent-hi el nombre de persones en situació de carrer, el seguiment realitzat pels serveis socials, variables sociodemogràfiques, el pressupost destinat a aquest àmbit i les places disponibles en recursos d'atenció.
De 41 a 50 anys
A més, el recompte identifica 429 assentaments a tot Catalunya, on resideixen 2.502 persones. Barcelona i Badalona concentren els assentaments amb més nombre de residents, amb 535 i 479 persones respectivament.
En relació amb el perfil de les persones sense sostre, el grup d'edat més nombrós correspon al tram de 41 a 50 anys, amb 1.138 persones. Seguit pel de 31 a 40 anys, amb 1.012. El 86% són homes i el 50% són ciutadans procedents de països extracomunitaris.
Dades del Síndic
Segons el Síndic de Greuges, la creació d'aquest portal dona compliment al compromís adoptat en la primera trobada de la Taula Institucional, en què representants del Govern, ajuntaments i entitats del tercer sector van coincidir en la necessitat d'impulsar un acord de país per abordar el sensellarisme de manera estructural i coordinada.
L'eina està concebuda com a suport als cinc grups de treball constituïts en el marc d'aquesta estratègia, amb l'objectiu de formular propostes concretes, consolidar una governança compartida i avançar cap a una resposta homogènia a tot el territori, basada en dades comparables i actualitzades.
Síndic de Greuges de Catalunya
El Síndic de Greuges de Catalunya és la institució que exerceix les funcions de defensor del poble en l'àmbit autonòmic. Actua amb plena independència respecte de les administracions públiques, rendint comptes davant el Parlament.
La seva missió és vetllar per la protecció dels drets i llibertats reconeguts per la Constitució i l'Estatut d'Autonomia. Supervisa l'actuació de la Generalitat, els ens locals i també d'empreses privades que gestionen serveis públics.
Tramita queixes de la ciutadania, pot iniciar actuacions d'ofici, formula recomanacions no vinculants i està legitimat per interposar recursos davant el Tribunal Constitucional.
Sensellar
Una persona sensellar és aquella que no disposa d'un habitatge o allotjament adequat i resideix de manera habitual a l'espai públic o en recursos d'emergència.
Des d'un enfocament tècnic, el terme s'utilitza habitualment per descriure la situació més extrema dins del fenomen del sense llarisme. Persones que dormen al carrer, en caixers, parcs, vehicles o edificis abandonats, o que pernocten en albergs de baixa exigència sense estabilitat residencial.
No tota persona sense llar és necessàriament sensellar, ja que el concepte de sensellarisme és més ampli i inclou també aquells que viuen en allotjaments temporals, insegurs o inadequats.