La Pobla de Segur i Coll de Nargó s'han consolidat com els epicentres d'una tradició ancestral després del reconeixement dels raiers com a Patrimoni Cultural Immaterial per la UNESCO. Aquesta distinció, atorgada pel Comitè Intergovernamental a Rabat, avala una candidatura conjunta en la qual va participar Espanya juntament amb altres cinc països europeus per preservar un ofici que és, sobretot, un homenatge a qui va dedicar la seva vida al transport fluvial de la fusta.
L'ofici de fuster o "raier" va ser durant segles una manera de viure fonamental per a l'economia de zones com el Pallars. Consistia en una tasca dura i arriscada: transportar els troncs des dels boscos dels Pirineus fins a les terres planes del litoral i el mar, aprofitant la força de la corrent dels rius. Aquesta activitat va ser una peça clau del desenvolupament regional fins que el progrés va transformar el paisatge i les comunicacions.
La construcció d'aquestes embarcacions tradicionals, anomenades rais, és un procés artesanal minuciós que es recrea a les festes actuals. Els troncs es col·loquen un al costat de l'altre, subjectats per travessers de roure i redorts de bedoll.
Per dirigir la barca, s'instal·len timons i dos rems, i finalment es munta una petita estança per protegir el "fato" —la roba seca, el menjar i la bota de vi dels tripulants— durant el trajecte.
Malgrat la seva importància històrica, el transport fluvial de fusta va començar a desaparèixer a principis del segle XX amb l'arribada dels camions i la construcció de preses que van bloquejar els cabals. El que en el seu dia va ser una pràctica comuna a tot el món, des del Canadà fins al Japó, a Espanya va trobar el seu refugi en la memòria col·lectiva dels pobles del Pirineu lleidatà, que es van negar a deixar morir aquesta "joia" cultural.
Per mantenir viva aquesta herència, associacions com la dels Raiers de la Noguera Pallaresa celebren des de 1979 la Diada dels Raiers. Aquesta festivitat, declarada Festa Tradicional d'Interès Nacional el 2003, permet reviure anualment el descens pel riu.
A Coll de Nargó, fins i tot s'ha ajustat la data de la seva celebració a la primavera per aprofitar el major cabal del riu Segre i així allargar el recorregut de les barques.
El reconeixement de la UNESCO és vist per autoritats locals, com l'alcalde de la Pobla de Segur, Marc Baró, com un "fet diferenciador" que posa en valor la feina dels avantpassats.
Amb projectes futurs com un museu dedicat a aquest ofici, es busca garantir que la tècnica de fabricació d'aquestes barques mil·lenàries i la història dels homes que les guiaven perdurin com un llegat per a tota la humanitat.