Confirmat per l'Incasòl: el preu mitjà del lloguer a Catalunya ja frega els 900 euros

La tensió del mercat immobiliari no dona treva i les últimes xifres oficials confirmen un escenari econòmic que cada cop resulta més asfixiant per als llogaters.

L'Institut Català del Sòl (Incasòl) ha publicat recentment la radiografia exacta corresponent al tercer trimestre de l'any 2025.

Les xifres dibuixen un mapa de grans contrastos entre les zones intervingudes per la llei i les àrees que encara operen sota el mercat lliure.

Pujada generalitzada

El preu mitjà per poder llogar un habitatge al conjunt de Catalunya ja arriba als 876 euros mensuals. Aquest import suposa un cop dur per al pressupost domèstic, consolidant una tendència global que les administracions públiques intenten frenar per tots els mitjans.

L'estadística representa un increment del 2,5% respecte als 854 euros registrats exactament al trimestre anterior. Tanmateix, si mirem al primer trimestre de 2024, últim període abans d'aplicar-se el topall de rendes, la pujada és d'un escàs 0,9%.

Barcelona al límit

La capital catalana juga a la seva pròpia lliga de preus històricament prohibits. Viure a Barcelona ciutat exigeix abonar 1.153 euros de mitjana, una elevadíssima barrera econòmica que dificulta enormement l'accés a l'habitatge als propis veïns dels seus barris.

Aquest cost marca un moderat repunt trimestral de l'1,5%, superant lleugerament els 1.135 euros previs. Tot i així, des de l'entrada en vigor de la regulació a inicis de 2024, la ciutat comtal anota un descens acumulat del 3,3% respecte als 1.193 inicials.

Zones tensionades

El complex panorama als municipis declarats com a zones tensionades també reflecteix aquest progressiu encariment general. En aquestes àrees d'altíssima demanda, l'import mitjà mensual dels lloguers es va situar finalment en 894 euros.

Això suposa un clar augment del 2,7% respecte al trimestre passat als llocs on es concentra la major part de la població catalana. Malgrat la pujada, les autoritats defensen que aquesta variació entra perfectament dins del que preveu el mecanisme regulador.

Anàlisi del Govern

Sílvia Paneque, consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, assegura de manera taxativa que la pujada respon a la pròpia naturalesa de la normativa actual.

La clau d'aquest escenari rau en el mecanisme de fixació de preus establert per la vigent llei estatal. Els nous lloguers que surten al mercat prenen com a base referencial el cost dels contractes anteriors, als quals se sumen les actualitzacions legals permeses.

Herència del passat

Les pujades trimestrals que s'observen actualment són, segons defensa la Generalitat, una simple herència estadística. Reflecteixen fidelment les variacions d'aquells acords immobiliaris que es van signar de manera original fa entre cinc i set anys.

Aquestes rendes històriques s'ajusten avui aplicant directament l'IPC acumulat o l'índex de referència corresponent. Aquest lògic peatge temporal genera un inevitable efecte d'arrossegament estadístic als recents butlletins que es publiquen cada trimestre.

Contrast sense topalls

L'efectivitat real de la norma es fa molt més evident en mirar fora del seu paraigua legal. En aquelles localitats sense limitació de rendes, el cost dels lloguers s'ha disparat un 5,7% durant el mateix període temporal analitzat.

Davant d'aquesta escalada totalment lliure, els municipis regulats mostren una estabilitat relativa. L'executiu autonòmic subratlla contínuament aquesta enorme diferència de percentatges com la prova de foc sobre l'eficàcia del mecanisme regulador implementat a la comunitat.

Frenada a la inflació

La consellera ha aportat una dada econòmica clau per entendre l'impacte real a les butxaques ciutadanes. El discret increment del 0,8% en zones tensionades queda molt per sota de la inflació acumulada del 3,1% registrada durant aquest mateix període.

Això significa que, en termes reals, el cost de l'allotjament exigeix ara una menor disminució del poder adquisitiu. Els tècnics subratllen que es trenca així la dinàmica històrica anterior a la contenció, on els lloguers sempre superaven els increments de l'IPC.

Moviment immobiliari

L'activitat del sector no s'ha aturat completament malgrat els estrictes límits normatius imposats als propietaris. El sistema autonòmic ha registrat un gens menyspreable saldo positiu de 1.584 nous contractes de lloguer habitual a tot el territori.

D'aquesta gran bossa total de formalitzacions, la immensa majoria de les firmes es queda a les àrees més cobejades. Exactament 1.181 contractes, el que representa un aclaparador 74,5%, es van tancar dins dels municipis declarats oficialment com a zona tensionada.

Foc en temporalitat

Un apartat que aixeca constants sospites institucionals és el relatiu als polèmics contractes de temporada. Els últims registres oficials marquen el segon menor creixement d'aquesta modalitat des que va començar la contenció de rendes a l'autonomia.

Els tècnics del departament competent estan analitzant amb lupa aquest comportament tan específic del mercat. Busquen evitar a tota costa que aquesta fórmula legal es converteixi en una via recurrent per eludir les limitacions de preus establertes per als lloguers d'habitatge habitual.