Tal com vam avançar en la primera jornada de Lliga i amb un mercat d'estiu encara obert, Hansi Flick, com a bon alemany, és quadrat amb les seves idees: té a rajatabla Alejandro Balde i no pensa aixecar el càstig.
Ni la fitxa ni les presses ni la fama que corre al voltant del català de la Verneda han beneficiat el seu comiat del FC Barcelona. Però el pla no ha canviat, en cap cas, per a Flick. No el vol veure ni en pintura i tampoc perdona el menyspreu de l'últim aniversari de Lamine Yamal, on Balde va ser dels qui va liderar una disciplina contrària a la que exigeix el míster. Com ja vaig dir anteriorment, el leitmotiv de Flick és meridià: sacrificar Balde, per salvar Lamine.
Però la cosa, a hores d'ara, ja no queda aquí. Igual que Ansu Fati, en el seu moment, sembla que Balde ha llençat la tovallola i ha entrat en un efecte dòmino molt perillós si no es reconduïx. Flick, amb el càstig permanent que li aplica, el pren com a exemple per a la resta del grup. En paral·lel, Balde tampoc fa mèrits perquè el tècnic s'ho replantegi. Jules Koundé està assenyalat per un tema de no encaix en el joc actual, però no té a sobre l'espasa que l'apunta i el retrata partit rere partit.
Xavi Espart és bo, però ha de millorar. En defensa, igual que als inicis de Pau Cubarsí, li falta el temple per convertir-se en un bon lateral, més enllà de les seves aportacions defensives. I Joao Cancelo, en l'últim partit davant el Llevant, en cap cas era la peça que necessitava Flick per substituir Espart. És en aquesta jugada on es necessitava un lateral posat en el seu paper, el de la defensa. Però en aquest escenari, Flick va decidir posar Balde i va sacrificar un resultat que s'hauria pogut posar molt cru a pocs minuts d'acabar el partit.
Tot plegat, ha de fer veure el got mig ple a Balde: la seva millor versió, la que vam veure fa tres temporades, és infinitament més preferible que la dels seus substituts, fins i tot els que emergeixen ara, que són bons i tenen ganes de menjar-se el món. Potser pot aprofitar la carambola d'haver-se quedat, com a mínim fins a la pròxima finestra de mercat hivernal, per salvar-se i canviar un escenari impossible, a priori, de revertir-se.
