Hi havia certa por al Barça abans de començar la temporada amb el tema del gol. Han marxat tres jugadors que havien aportat molts gols: Lewandowski, Ferran i Rashford. Entre els tres van signar 54 dianes el curs passat i la pregunta era evident: qui faria aquests gols?
Doncs només han estat necessàries quatre jornades de Lliga i una de Champions per trobar la resposta. Aquest Barça no només no troba a faltar els que han marxat, sinó que viu instal·lat en la golejada. Més de quatre gols per partit, líder en solitari i amb una sensació ofensiva absolutament espectacular.
I el sorprenent és que els nous fitxatges no són els principals responsables d'aquesta explosió. El Barça té un nou trident: Raphinha, Lamine Yamal i Fermín. Tres jugadors que s'entenen, combinen, generen futbol i, sobretot, marquen molts gols.
El Barça està sent un vendaval i, per si no en teníem prou, encara hi ha més dades per a l'esperança, com que Gordon ha caigut de peu amb 5 assistències, Gabriel Jesus ja ha marcat i Adeyemi ha demostrat que sempre troba els espais.
Fa un mes hi havia molts dubtes però avui, els dubtes sobre l'atac del Barça els formulen els seus rivals: com es pot aturar aquesta màquina de marcar gols?
Lamine Yamal ha de guanyar la Pilota d'Or
Amb només 19 anys, Lamine Yamal ha guanyat la Lliga, ha guanyat el Mundial, ha marcat gols, ha repartit assistències i, sobretot, fa una cosa que cap estadística pot explicar: fa que milions de persones es detinguin davant una pantalla per veure què s'inventarà.
Per això, crec que en un any com aquest, seria el just guanyador de la Pilota d'Or. Lamine ha fet mèrits suficients per endur-se un guardó que no hauria de premiar qui tingui millor campanya de màrqueting, sinó qui més mèrits esportius hagi aconseguit. I, si tenim en compte els èxits individuals i col·lectius, el crack de Rocafonda és el millor candidat per alçar-se amb la Pilota d'Or.
Hi insisteixo, amb només 19 anys és el número 10 del Barça, un dels líders de l'equip i de la selecció, ja porta el braçalet i decideix els partits amb accions que només ell imagina.
I sí, té tota la raó quan diu que no ha de suplicar res. Lamine no ha de fer una campanya per la Pilota d'Or. Només ha de seguir fent el que millor sap fer, és a dir, jugar a futbol per recordar-nos que està escrivint la seva història amb lletres d'or. Lamine Yamal no té sostre i, si aquest any la Pilota d'Or no acaba a les seves mans, serà una autèntica injustícia.
'Llourinho' ha tornat
Només han estat necessàries quatre jornades i ja torna a ser el de sempre. El Mourinho que coneixíem, el Mourinho dels "¿pur qués?" el de les conspiracions arbitrals i els seus propis shows a les rodes de premsa, ja és aquí.
Va perdre contra el Betis i, en lloc de limitar-se a dir que el seu equip no va marcar les ocasions que va tenir, Mourinho ha volgut recuperar aquesta versió tan seva: la de assenyalar l'àrbitre i voler fer creure que tenen alguna cosa contra el Reial Madrid.
El problema és que el penal no es va repetir perquè l'àrbitre del VAR SÍ que es sabia el reglament. Així que el discurs de Mourinho és erroni perquè, partint d'un encert, es queixa i orquestra una campanya contra els àrbitres amb la intenció de condicionar les decisions del futur. En canvi, de l'expulsió que li van perdonar a Güler, no va dir ni piu.
Mourinho no ha canviat. Sempre ha estat aquest mal perdedor i personatge cínic quan no li arriben els resultats. A això, cal afegir-hi la gran versió que estem veient del Barça, una versió que estic segur que preocupa i molt a Mou.
Acabem de començar, però preparem-nos, que això de Mourinho serà recurrent i habitual. Més d'una dècada sense guanyar un títol de lliga li pesa i molt. I sap que, en condicions normals, no té res a fer contra aquest Barça. La guerra ha començat. Llourinho ha tornat. O millor dit, mai no havia marxat.
