Passa’t al mode estalvi
Raphinha
Parlem del Barça

La revolució dels capitans

Publicada

Un estiu en què el Barça ha incorporat set futbolistes, als quals caldria afegir Hamza Abdelkarim i els jugadors del filial Xavi Espart i Brian Fariñas que passen al primer equip; amb deu baixes entre jugadors en dinàmica del primer equip, ben bé es podria considerar que el conjunt blaugrana ha viscut una autèntica revolució, que, a més, ha provocat canvis en els capitans de l'equip.

Les sortides de Ter Stegen i Araujo en forma de cessió a l'Ajax i el Liverpool respectivament, a les quals s'hi sumava la lesió de llarga durada de Frenkie De Jong, obligaven a canviar els capitans pràcticament en la seva totalitat, ja que només quedaven en actiu Pedri i Raphinha, un canvi que també escenificava el canvi de paradigma que ha viscut el Barça de Hansi Flick.

Justament va ser l'entrenador alemany qui va triar els seus primers capitans a l'espera de tancar el mercat de fitxatges, després del qual els futbolistes havien de procedir a escollir els seus capitans. Flick va triar Raphinha com a primer capità, un moviment molt significatiu i que, a més, li ha anat de meravella al brasiler, en un inici de temporada on se l'ha vist especialment motivat i compromès amb el braçalet, que compartiria amb Pedri i Eric Garcia.

Realitzada la votació per part de la plantilla després del tancament del mercat, Raphinha serà el nou primer capità de l'equip, agafant oficialment el testimoni d'Araujo, Ter Stegen, Sergi Roberto, Sergio Busquets, Leo Messi, Iniesta, Xavi o el mític Carles Puyol, seguit de Pedri, Eric Garcia, Frenkie De Jong i Lamine Yamal, una elecció sorprenent però que deixa clara la transcendència del de Rocafonda tant dins del camp com també del vestidor.

Certament el Barça necessitava urgentment un canvi de capitans, principalment després de veure futbolistes com Frenkie De Jong i Ter Stegen que, més que pensar en la plantilla, han tingut sortides de to i declaracions que han perjudicat el club per beneficiar-se ells mateixos, uns gestos impropis del que ha de ser el capità del Barça, una figura que ha de vetllar per l'equip en el seu conjunt i pels seus companys.

Raphinha ha demostrat tenir dots de capità blaugrana, igual que ho va veure Flick i ara els seus companys, un jugador que pot donar-ho tot per l'equip i els seus companys i que ha de mirar més a Carles Puyol com a referent amb el braçalet que no pas als seus predecessors més immediats.

Pedri i Eric mereixien sens dubte el seu lloc com a capitans, jugadors exemplars que encarnen els valors del Barça i el significat de portar el braçalet i el que significa sacrificar-se i treballar dur per l'equip, fins al punt que el de Martorell va sortir del club cedit al Girona i va haver de guanyar-se el dret a tornar, un exemple per a tots els joves de la Masia que somien arribar al primer equip.

Sorprèn que Frenkie De Jong torni a estar entre els capitans, una decisió que es podria haver produït per trajectòria i galons, encara que el fet de no ser el primer capità malgrat el temps que porta al club ja ho diu tot, un temps que sembla totalment esgotat i on seria positiu per a tothom trobar-li una sortida aquest gener, ja que no és moment de tenir jugadors amb sortides de to i nul·la capacitat d'autocrítica, que no pensin en el col·lectiu.

Només trobo a faltar Pau Cubarsí entre els escollits per a la capitania, un jugador amb molta ascendència a l'equip, que recorda el mític Carles Puyol encara que més tímid, i que podria tenir el seu lloc després de la necessària sortida de De Jong, sent un altre futbolista que, igual que passa amb Raphinha, Pedri, Lamine Yamal i especialment, Eric Garcia, entén perfectament què és el Barça i què representa l'escut i el braçalet, amb l'afegit de conèixer perfectament la Masia i el que significa anar pujant categories.

La revolució del Barça continua, no debades, en pocs anys el canvi a la plantilla és descomunal, amb pocs futbolistes que ja hi fossin des de l'etapa de Koeman fins a l'actualitat, per la qual cosa calia actualitzar la capitania, però, especialment, tornar a prestigiar el braçalet i el que significa portar-lo.

Comença una nova etapa, i el millor senyal serà que sigui tan llarga com ho han estat les anteriors amb els capitans, la qual cosa indicarà que el projecte segueix molt viu i que funciona, recordant sempre les grans llegendes que han portat el braçalet i el molt que han significat per al Barça.

I encara que passin els anys, el gran capità serà sempre Carles Puyol, algú en qui Raphinha, Pedri, Eric Garcia, De Jong i Lamine Yamal s'han de reflectir i que, a més, hauria de tornar al club de la seva vida en un rol on pugui aportar les seves grans qualitats i valors.