Hi ha qui diu que no fa tanta falta, que amb la recol·locació principal de Raphinha i les col·laboracions especials dels seus companys ja n'hi ha prou. Hi ha qui es posa les mans al cap i avisa que aquest risc passarà factura a Europa, a l'hora de la veritat. I que no es pot pretendre fer oblidar els gols de Robert Lewandowski de qualsevol manera.
Però... I el senyor Flick? Què en pensa l'entrenador? Serveixi una frase llançada a l'aire, amb tota la intenció, allà pel mes d'abril a la sala de premsa. "No s'han de fer tonteries i cal prendre les decisions correctes. Hem de prendre decisions perfectes; no s'han de fer estupideses", va avisar, quan ja era un secret a crits que Lewandowski no seguiria al club i trobar-li un substitut s'entenia com la principal tasca de la comissió esportiva comandada per Deco.
O Flick ja es temia el percal (res de nou després de la sorpresa que es va endur l'estiu de 2025 amb la sortida inesperada d'Íñigo Martínez) o alhora que preparava el brindis pel segon títol de Lliga per oblidar la decepció de l'eliminació a la Champions a mans de l'Atlètic de Madrid, avisava de la necessitat, imperiosa, de fer un pas més en el potencial de la plantilla amb un golejador de primer nivell per ocupar el lloc del veterà polonès.
No sabrem, sembla, quina opinió li mereix realment Julián Álvarez quan ha estat la primera i sembla que única opció que s'ha plantejat el Barça per ocupar aquesta plaça. Però sí que se sap que després de donar sengles cops amb els fitxatges d'Anthony Gordon i Karim Adeyemi, la fugida de Ferran Torres, a qui va traslladar directament la seva confiança abans del Mundial, li va suposar a Flick un cop dur a nivell anímic. Per més que des del club no es fes gaire per evitar-ne la venda.
És clar que Ferran Torres no tenia, ni de bon tros, l'ascendent esportiu d'un primer espasa en aquest Barça, però entre ell i Lewandowski van anotar 40 gols... que, d'entrada, són força més que els 27 que van sumar Gordon (17) i Adeyemi (10).
Urgència, paciència... o dissimulació
Aquest dilluns arriba el Rayo Vallecano a l'Spotify Camp Nou i amb tota la cautela i respecte que mereix el partit, no sembla, a priori, que hagi de ser un rival gaire diferent de l'Elx o l'Athletic de Bilbao. L'equip il·licità va rebre una maneta i Unai Simón va evitar que els lleons marxessin amb una altra humiliació. I Raphinha, de moment, suma tants gols com Mbappé. Els mateixos tres que, també, Fermín López.
És a dir, que de moment ningú es recorda d'aquell avís a navegants de Flick a l'abril i el mateix Flick, la proximitat del qual amb Joan Laporta no té res a envejar a la que mantenia Louis van Gaal amb Josep Lluís Núñez, proclama de portes enfora que treballa i ha treballat colze a colze amb Deco en la confecció de la plantilla. Donant a entendre, o això se sabrà dimarts, que li agrada tant Julián Álvarez que en cas de no poder fitxar-lo, doncs no cal portar ningú.
Aquest és el dissimulació que es pot relacionar amb la paciència que, en pocs mesos, allà pel desembre, l'argentí torni a l'escenari. Qui sap si per atacar el seu fitxatge al gener o encaminar-lo de cara al proper estiu. La tranquil·litat... A no ser que els auguris (o els poden anomenar també realistes) tinguessin raó i aquests gols que van marxar es trobin tant a faltar que al Barça li entri l'urgència per solucionar el tema. Amb Julián o amb qui sigui.
El temps donarà i traurà raons, és clar. Però posats en el pitjor dels escenaris... Alçarà la veu l'entrenador amb un 'ja ho vaig avisar' o torejarà la situació amb la tranquil·litat que segueix gaudint a la sala de premsa?
