Avança l'estiu i amb ell, la necessitat del Barça de fitxar el substitut de Robert Lewandowski. És la gran operació d'aquest curs i totes les opcions apunten al mateix nom: Julián Álvarez. Després de les declaracions del davanter argentí al Mundial, des d'on, obertament, va demanar a l'Atlètic que acceptés l'oferta del Barça per complir el seu somni, l'arribada del nou 9 és només qüestió de temps. Un temps en què el conjunt blaugrana té la millor posició en la negociació i on els colchoneros únicament estan pendents del relat i de saber fins a quin punt poden arribar.
Certament, quan un jugador demana sortir d'un club, a aquest no li queda altra que procedir a la seva venda, ja que, encara que existeixi un contracte, a ningú li interessa tenir un futbolista que no vol estar al club. Més sabent que, amb aquesta afirmació, la seva sortida és imminent i el preu pot baixar, cosa que no volen.
Avui l'Atlètic ja sap que perdrà el seu davanter de referència i que necessita un relleu, cosa sobre la qual ja estan treballant intensament. Mentrestant, en paral·lel, el club madrileny està construint un relat contra el Barça i contra el jugador, el que realment determinarà el moment de la seva sortida.
La molèstia de Julián amb l'Atlètic
Tots els missatges dels colchoneros contra el club formen part d'una mateixa estratègia, que ara passa per culpabilitzar Julián perquè passi a ser el dolent de la pel·lícula. La seva idea és justificar que s'han vist obligats a desprendre's del jugador per la seva manca de compromís i tornar a carregar contra el Barça.
Ni el mateix Atlètic es creu els seus comunicats i les seves maneres de fer sobre un jugador amb contracte en vigor. Tampoc certes pràctiques, que ells mateixos incompleixen, tal com s'està comprovant amb Ferran Torres i els múltiples missatges a les xarxes socials de Marcos Llorente. Aquesta estratègia és encara més descarada que la que el Barça pugui fer amb Julián Álvarez, on ha estat el mateix jugador qui ha manifestat les seves ganes de sortir del club per complir un somni.
És lògic també que el mateix jugador estigui molest amb el seu club. Si realment existia un acord o compromís de l'Atlètic de deixar-lo sortir, quan a l'hora de la veritat el seu propi equip ha orquestrat una campanya per convertir-lo en el dolent de la pel·lícula, només per no vendre'l al Barça, cosa que no passaria amb altres clubs interessats, on la negociació ja estaria encaminada. Mentre que ara estan esperant a justificar la seva venda al·legant la seva manca de compromís i convertint-lo en el dolent del Metropolitano.
Oferta amb data de caducitat
L'Atlètic sap que no té altra opció que vendre Julián, falta saber quan i quant, cosa en què el Barça no hauria d'entrar, ja que tot aquest serial és problema dels colchoneros, que tornen a mostrar la seva pitjor cara.
El Barça ja ha fet la seva oferta, i com va dir el president Laporta, té "data de caducitat". Qui té el problema és l'Atlètic, que no pot quedar-se Julián de cap manera per tot el que es generaria al seu voltant i tal com se li està posant en contra l'afició.
Seria poètic que ara el Barça mogui fitxa per un altre gran davanter com Harry Kane, amb un preu més assequible de traspàs que el de Julián. En aquest cas, el conjunt de Flick s'enduria, possiblement, el millor davanter del món i deixaria un problema descomunal a l'Atlètic, que hauria de vendre com fos a Julián per tenir la seva parròquia tranquil·la.
Tensar la corda
El Barça actuarà correctament. No deixarà tirat a Julián, però tot té un límit i Flick necessita completar el seu equip. El club ha de continuar treballant en altres opcions com Kane per si arriba el moment i l'Atlètic tensa massa la corda, que si es trenca serà perjudicial per a ells mateixos.
El temps apreta a tothom, però més a l'Atlètic, que segueix construint un relat lamentable contra el Barça (mai contra el Reial Madrid) i contra el mateix Julián per justificar un traspàs que saben que es produirà pel bé de tothom. Que vagin amb compte amb tensar massa una corda que els farà més mal a ells si es trenca. I el Barça que segueixi amb la seva feina, amb la tranquil·litat de qui està fent bé les coses, la consciència molt tranquil·la i la paciència necessària.
