En el refranyer popular espanyol existeix una dita cèlebre que diu "no es poden demanar peres a l'om", referint-se a la impossibilitat de demanar coses inabastables o d'exigir en excés a algú incapaç de complir amb les expectatives. En el cas que ens ocupa, a aquest Om se li poden demanar peres, préssecs, plàtans o fins i tot tomàquets si calgués, perquè estem davant d'un cas tan sorprenent com insòlit. Que un futbolista que juga en un club de manera satisfactòria, però sense grans estridències, que no acaba de tenir continuïtat a l'onze per la seva tendència a les lesions, acabi jugant un Mundial a un nivell tan espectacular, convertint-se en una de les estrelles i referents de la seva selecció i per tant del campionat, resulta tan paradoxal com extraordinari.
Dani Olmo ara mateix s'ha convertit en una de les estrelles d'aquest Mundial, un autèntic líder, capaç de trencar tot tipus de defenses gràcies a la seva clarividència i precisió, amb una lectura dels partits impecable i una capacitat de generar recursos de joc inesgotable. Si a tot això, hi afegim un estat físic pletòric, ens trobem amb un Olmo estratosfèric.
De fet, si vingués un extraterrestre i vegués els partits d'Espanya, tindria més o menys clar que Olmo és el millor jugador de La Roja, el més regular, el més utilitzat i el més decisiu.
En condicions normals, el seu nom hauria d'aparèixer com l'MVP del Mundial, ja no diguem si Espanya guanya la final, i ser un seriós candidat per al Baló d'Or. Però per aconseguir ambdós objectius, a part de ser un gran jugador, cal tenir un suport mediàtic i de màrqueting que desgraciadament l'egarenc no té. En aquest sentit, l'únic jugador de La Roja que compta amb una càrrega de màrqueting il·limitada al darrere és Lamine Yamal, qui té tots els números d'endur-se el Baló d'Or si acaba conquerint el Mundial.
Però si Olmo està sent la gran revelació i sorpresa per a molts —si ara mateix el Barcelona el posés a la venda per 150 milions segurament li traurien de les mans—, el cas de Pedri és pràcticament l'oposat, fins al punt d'haver perdut la titularitat en els dos últims partits per un Fabián més bulliciós i resolutiu. El canari, que hauria de ser una de les estrelles de la gran cita futbolística, no acaba de sentir-se còmode al camp, amb molts problemes per generar el seu joc, segurament també víctima d'una temporada tan intensa com extenuant, on ho ha jugat pràcticament tot amb Flick.
Després d'Olmo, hi ha un altre jugador que està deixant la seva empremta de manera indeleble. Es tracta de Marc Cucurella, un lateral esquerre adrenalínic i impetuós, que lidera la seva banda amb mà de ferro, assecant tot aquell que gosa endinsar-se en el seu territori. No hi ha dubte que Florentino Pérez deu estar fregant-se les mans en comprovar l'encert del fitxatge, després dels experiments fallits de Fran García i Álvaro Carreras.
Això sí, si parlem d'estrelles del Mundial, un nom propi apareix amb llum pròpia: Pau Cubarsí. Està sent el millor central del Mundial, a anys llum de la resta. Amb 19 anys és ara mateix el 'culpable' que a Unai Simón només li hagin xutat sis vegades a porteria en tot el Mundial, encaixant un gol en set partits. Tots els elogis es queden curts. I és que si fos un davanter i no un defensa, ja hauria de començar a fer lloc al seu menjador per col·locar l'MVP del Mundial i el Baló d'Or al millor futbolista del planeta.
