Quan encara no s'ha obert el mercat de fitxatges, alguns cops d'efecte del Reial Madrid han intentat afectar l'estat d'ànim blaugrana, eufòric després de la incorporació d'Anthony Gordon, amb més relat que realitat.
Segurament Bernardo Silva hauria estat una gran incorporació, encara que no s'ha d'oblidar que era un jugador que el Barça no necessitava, que hauria arribat per ser la cirereta al centre del camp blaugrana, amb un joc típicament d'ADN blaugrana i que, especialment, facilitava poder prescindir de Frenkie De Jong i estalviar-se la seva elevada fitxa, però la seva arribada no era ni de bon tros imprescindible.
Pot ser una llàstima, però el seu moment va passar, a part que és comprensible que un futbolista portuguès del Manchester City, es pugui decantar pel conjunt blanc i descartar el Barça, perquè al final són els dos grans de la Lliga, i encara que el seu joc encaixés com a blaugrana i hagi estat la seva prioritat, no té cap arrelament a Barcelona i pot acabar triant els diners i els minuts, Mourinho al marge.
El cas de Cucurella és diferent, un futbolista de la Masia que ha reivindicat ser culer en diferents ocasions i ha confessat el seu desig de tornar al Barça, si té una part sentimental vinculada al club i a tot el que representa, per la qual cosa la seva elecció a favor de l'etern rival té un punt clar de traïció per part seva, del qual és clarament coneixedor, per la qual cosa pren una decisió tenint molt clar el que representa.
En pocs dies hem pogut comprovar que el lateral ja té clar l'ideari blanc, les declaracions i el relat, i que a partir d'avui és un més del rival del que va ser el club que el va formar, el mateix al qual ja no tornarà mai, en cap tipus de posició, després de la seva decisió de fitxar pel Madrid, ja que l'únic Camp Nou que veurà ja mai serà el seu estadi, sinó un lloc on va ser estimat i al qual ell va girar l'esquena.
Certament, el Barça en cap moment ha tingut com a prioritat la seva arribada, ja que el joc de Cucurella no encaixaria al club blaugrana igual que ho fa Balde o Cancelo, o fins i tot Grimaldo, per la qual cosa el seu moviment té un punt de ressentiment i odi que l'afició blaugrana hauria d'ignorar-li, ja que el pitjor menyspreu és no fer-li cas, i menys d'un jugador que el Barça no anava a fitxar, ni pel joc ni tampoc pel preu, on la prioritat és el davanter centre i no una posició ja coberta.
Evidentment que Deco ha de fer una incorporació al lateral esquerre, ja que amb Gerard Martín de central, cal un altre lateral, que en principi seria Cancelo, qui després de les seves bones actuacions ha demostrat que pot ser la peça clau i estar sobradament preparat.
No obstant això, no s'hauria de descartar tan ràpidament l'Alejandro Grimaldo, un jugador de gran nivell, que també encaixaria perfectament, més jove que Cancelo i que pot tenir un cost similar, per la qual cosa, en cas d'empat en el traspàs, l'opció hauria de ser el canterà, qui sí té clar que la seva millor opció i la que desitja realment és la del Barça.
Passi el que passi cal també donar suport a l'Alejandro Balde, qui potser no ha tingut la seva millor temporada però ha demostrat sobradament la seva qualitat, i pot recuperar el seu nivell perfectament, sent un lateral ràpid, jove, de la Masia, que pot ocupar aquesta posició durant anys amb total garanties, sent un dels millors del món en el seu lloc.
De la decisió de Cucurella cal aprendre una lliçó, evidentment cap culer triaria mai el Reial Madrid, però és que, a més, els veritables blaugranes, en un dels pitjors moments del Barça han fet els seus millors esforços per ajudar, no donen l'esquena al seu club, no s'obliden d'ell encara que estiguin lluny, i fan tot el possible per poder vestir la seva samarreta i representar la seva afició.
Més que mai cal admirar i respectar tants jugadors que han fet tot el possible, sense esperar cap reconeixement, com rebaixar-se la fitxa, declarar que el Barça era la seva única opció, contribuir en el preu del traspàs, confiar en el club i el maleït fair play, no deixar mai de creure i treballar per arribar o guanyar-se el lloc; accions que realment diuen molt més d'ells que qualsevol declaració o imatge.
Només cal mirar l'actual equip i al llarg de la història, Quants culers de veritat han fet tot el possible per estar i triomfar al club? Més que en cap altre equip, perquè el Barça és més que un club, i aquest sentiment no es compra amb diners, es porta tan endins que porta els veritables blaugranes a triar el camí difícil, per viure en la glòria eterna de ser jugador del Barça.
