Seré clar: el fitxatge de Cucurella pel Reial Madrid em fa mal. Em fa mal veure un noi format a la Masia, un futbolista que va créixer sota els valors i la filosofia del Barça, acabar vestint la samarreta de l'etern rival. La seva marxa al Bernabéu deixa una inevitable sensació amarga entre molts barcelonistes.
D'altra banda, també convé ser honestos. El Barça ha tingut anys per recuperar-lo. Hi ha hagut oportunitats, moments de mercat i contextos esportius diferents. Si mai es va executar aquesta operació és perquè ni per qüestions econòmiques ni per necessitats de plantilla es va considerar una prioritat. Aquesta és la realitat.
Mentrestant, el club blanc segueix actuant com és habitual: gastant sense massa limitacions i reforçant posicions que ja va intentar apuntalar l'estiu passat. Una circumstància que, vista amb perspectiva, evidencia que algunes d'aquelles apostes no han donat el resultat esperat. Quan tornes a invertir en les mateixes posicions, és perquè el problema mai va quedar resolt.
En aquest cas, no tinc dubtes que Cucu triomfarà a Chamartín però sí que qüestiono que valgui els 60 milions d'euros que el Reial Madrid ha pagat per ell. Ni Barça ni Atlètic, els dos altres equips que havien preguntat per ell, es podien permetre aquestes xifres.
I a tot això, també resulta cridaner que l'anunci de Cucurella arribés precisament el mateix dia del debut d'Espanya al Mundial. Casualitat o no, alguns pensaran que era per poder dir que també hi ha representació madridista a la selecció. Altres ho veuran com una maniobra per alterar el focus mediàtic en plena concentració. Amb Florentino Pérez al capdavant, ambdues interpretacions són compatibles.
Bernardo ni encaixa ni fa por
Durant anys, el nom de Bernardo ha anat associat al Barça. Cada estiu semblava que era una opció real, un jugador que encaixava per talent, per perfil i per la seva manera d'entendre el futbol. Però la realitat és que, a l'hora de la veritat, ni Flick ni el Barça han acabat apostant fort per ell. I el futbol no espera ningú. Quan ha arribat el moment de decidir, amb l'Atlètic de Madrid aparentment millor posicionat, el portuguès ha acabat prioritzant l'oferta econòmica del Madrid.
Dit això, no és un fitxatge que em faci especial por com a culer. Bernardo ha estat un futbolista extraordinari, però tinc la sensació que ja no està en el seu punt més alt i que no el tornarà a recuperar. Veig un jugador que entra a la fase final de la seva carrera i no tinc gens clar que triomfi al Bernabéu.
De fet, em pregunto si aquest és realment el nom que necessita el Madrid. I també si és el destí que més li convé a Bernardo. No acabo de veure l'encaix ni en una direcció ni en l'altra. Potser m'equivoco, però avui em sembla més un fitxatge de nom per satisfer un desig de Mourinho que una incorporació destinada a marcar diferències.
Un pal gran davant Cap Verd
L'empat a zero d'Espanya contra Cap Verd en el seu debut al Mundial va ser, sens dubte, un pal inesperat. Un resultat que fa mal i deixa un regust amarg, especialment perquè l'entorn havia assumit, gairebé com una formalitat, la golejada en aquest primer partit. Hi havia un excés de confiança generalitzat a l'equip, a la premsa i també a l'afició. Es parlava més dels golejadors que del rival i, en aquests contextos, el futbol sol castigar aquest tipus de relaxacions.
La realitat és que Espanya no va tenir el seu dia. Li va faltar ritme, precisió i encert als metres finals. Les sensacions que ens va deixar el partit no van ser positives perquè l'equip va mostrar una versió molt allunyada de l'esperada. Ara bé, tampoc cal caure en els dramatismes.
La tornada de Lamine Yamal és un argument prou important al qual aferrar-se. El seu desequilibri, creativitat i capacitat per marcar diferències poden ser claus per reactivar una selecció que necessita recuperar la confiança.
Sí, un empat així no es pot tolerar ni normalitzar. Però tampoc canvia res les aspiracions d'Espanya en aquest Mundial. Tot segueix a les seves mans. Depenen de si mateixos per corregir errors, recuperar la millor versió i redreçar el rumb cap a la segona estrella.
