La realitat culer darrere dels fitxatges de Bernardo Silva i Marc Cucurella pel Reial Madrid
El migcampista portuguès i el lateral espanyol estaven a l'òrbita del Barça, però no eren prioritats i requerien alguna sortida per signar pel club blaugrana
Notícies relacionades
- El fitxatge de Bernardo Silva pel Reial Madrid no surt de franc: 40 milions d'euros de cost final
- La gran revolució de Mourinho al Reial Madrid pren forma: una renovació, un descart i un altre fitxatge top per a la defensa
- Hansi Flick força el Reial Madrid a tirar la casa per la finestra en fitxatges: 200 milions més que el Barça en dos anys
El madridisme celebra els fitxatges de Bernardo Silva i Marc Cucurella com a grans robatoris. La realitat és molt diferent. Tots dos van estar relacionats amb el FC Barcelona, però cap dels dos era una prioritat per a Hansi Flick i Deco. Eren jugadors que agradaven, però no prou com per llançar-s'hi com sí que ha fet el Reial Madrid.
Silva i Cucurella eren oportunitats de mercat. Així de simple. En el cas del migcampista portuguès, va ser el futbolista qui, mitjançant Jorge Mendes, es va oferir al Barça. Fa un parell d'estius que ho fa. En aquesta ocasió, l'operació era més senzilla perquè, sense tanta lligadura pel Fair Play, i sense un contracte en vigor, el futbolista lusità podia recalar a la Ciutat Comtal sense pagar al Manchester City.
Inviable sense una sortida
Ara bé, com ja vam informar a Culemanía, l'arribada de Bernardo era inviable si abans no es produïa cap sortida. Silva era una ganga de l'estiu, una cosa que Flick va entendre. Per això va donar el vistiplau. Les condicions contractuals estaven pactades, però la signatura depenia de l'adéu de Marc Casadó o Roony Bardghji, per posar dos exemples.
Bernardo Silva, en un partit del Manchester City EFE
Bernardo ja va deixar entreveure que el fitxatge s'havia refredat després d'un amistós de Portugal. Va assegurar a la zona mixta que volia sentir-se estimat. I el Barça no el tenia al capdamunt de la seva llista ni podia tirar la casa per la finestra per fer-se amb els seus serveis. José Mourinho, en canvi, sentia que sí que necessitava el jugador.
Dues incorporacions cares
Al Barça, Silva havia de cobrar uns 16 milions bruts. Al Reial Madrid, però, percebrà 20 milions i el club, segons va informar El Confidencial, abonarà altres cinc quilos al seu pare i altres cinc al seu representant. Hisenda, a més, ingressarà 20 milions. El club blaugrana ja va presentar una oferta i no pensava igualar-la.
Marc Cucurella, durant el partit d'Espanya contra Itàlia a l'Eurocopa EFE
Amb Marc Cucurella, els contactes entre l'entorn del futbolista i el club van ser preliminars. Es va explorar la situació i es sabia que agradava, però l'objectiu era un davanter centre. De nou, la seva candidatura anava a agafar força si, en aquest cas, sortia Alejandro Balde o un defensa. El Chelsea demanava uns 50 milions que prefereixen destinar-se al davanter centre. El Madrid en pagarà 55+5 i li donarà un contracte de sis temporades al carriler d'Alella.
Estratègies diferents
El cas de Bernardo i Cucurella és molt diferent al de Julián Álvarez. O al d'Anthony Gordon. Com ja va explicar aquest mitjà, les prioritats de Flick passaven per reforçar l'atac del Barça, no el migcamp ni la defensa. Va quedar demostrat quan, en ple mes de maig, Deco va començar a moure's amb rapidesa.
Anthony Gordon somriu com a nou jugador del Barça EFE
El Bayern de Munic estava interessat en Gordon, però el club culer va oferir 70 milions d'euros més 10 en variables i el Newcastle va acceptar la proposta. Hi havia consens entre totes les parts, una situació molt diferent del que passava amb Bernardo i Cucurella. Amb Álvarez, més del mateix. Dies després de contractar i presentar l'extrem anglès, va enviar per correu electrònic la primera proposta a l'Atlètic de Madrid.
El Barça va a per allò que vol
Va ser el Barça qui es va apropar al club i va iniciar els contactes i va posar damunt la taula 100 milions d'euros, una quantitat que l'entitat matalassera va decidir ignorar, tot i saber que La Aranya vol marxar aquest estiu. L'atac pels dos davanters demostra que hi ha diners i Fair Play, i reflecteix que, com els dos fitxatges merengues, Marcus Rashford tampoc és una prioritat.
Julián Álvarez llença un córner amb l'Atlètic de Madrid REDES
L'entitat blaugrana tenia una opció de compra de 30 milions d'euros que va caducar el passat 15 de juny. El Barça vol tornar a portar el velocista de 28 anys perquè va acceptar rebaixar-se el sou i arribar com a cedit, però no pensa pagar aquests diners i prefereix pressionar per aconseguir una altra cessió. El Barça es mou per aconseguir el que vol, a diferència del que va passar amb Bernardo i Cucurella.
