Que un jugador decideixi ficar-se vint mil quilòmetres entre pit i esquena per rebre un tractament d'unes hores al soli a cinc dies de començar la competició no sembla la millor de les decisions, però amb Ronald Araújo tot és possible. Veurem si el resultat d'aquest viatge llampec a Madrid –es va tractar amb un recuperador aliè al FC Barcelona– té efectes positius en l'evolució de la lesió del jugador charrúa, però a priori sembla una decisió tan erràtica com evitable. Cap metge recomanaria a un lesionat creuar l'Atlàntic en menys de 24 hores per sotmetre's a una teràpia de xoc d'unes poques hores. No obstant això, el seleccionador, Marcelo Bielsa, va donar el vistiplau a aquesta decisió del capità, per la qual cosa en principi hi haurà alguna justificació lògica, encara que des d'aquí sembli més una cortina de fum que una altra cosa.
Malauradament, no és la primera vegada que Araújo es veu immers en una situació anòmala, que acaba repercutint en el seu rendiment. Després del seu nefast partit davant el Chelsea a la lligueta de la Champions, on va acabar expulsat per una entrada a destemps a Marc Cucurella, el defensa uruguaià es va veure obligat a fer un 'reset' de dos mesos per problemes de salut mental. Un temps que va dedicar a conèixer-se millor a si mateix i fins i tot a reforçar les seves conviccions religioses, viatjant a Israel i visitant els enclavaments més emblemàtics de Jerusalem.
Des de llavors, la seva presència a l'equip s'ha anat espaiant de manera alarmant, fins al punt d'acabar jugant més de lateral dret que de central, evidenciant clarament els seus problemes d'encaix a la pissarra de Hansi Flick. La seva aportació, en aquest final de temporada, va ser més rellevant dins del vestidor, exercint de capità, que sobre la gespa, on ara mateix és el quart central de la plantilla, per darrere de Pau Cubarsí, Gerard Martín i Eric García, que bé podria acabar sent el cinquè, si Andreas Christensen acaba superant, d'una vegada per totes, la seva fragilitat muscular.
Com a capità, tant al FC Barcelona com a l'Uruguai, Araújo ha demostrat ser un jugador exemplar, sempre disposat a ajudar el company i aportar el seu granet de sorra al col·lectiu. Però la seva influència es queda allà, entre les quatre parets del vestidor: al camp no es reflecteix en cap cas.
Al Barcelona està clar que no entra en els plans de Flick. El seu joc és diametralment oposat a les necessitats tàctiques a la rereguarda del tècnic alemany, mentre que amb Bielsa també té clars problemes d'encaix en un sistema tan dinàmic. Si Ronald estigués millor assessorat, segurament algú li diria les coses clares, deixant-li clar que hi ha vida més enllà del Barcelona, i que en altres escenaris el seu joc es multiplicaria exponencialment, com per exemple al Calcio, on les defenses juguen molt més a prop de l'àrea i té menys metres per recórrer a l'esquena.
El primer de treure-li els colors, encara que de manera involuntària, va ser Luis Enrique, en el seu documental No teniu ni p... idea, on en una de les xerrades prèvies al partit de tornada de la Champions davant el Barcelona, el tècnic del PSG va recalcar les mancances de l'uruguaià per treure la pilota, "l'heu de flotar perquè és el jugador de menys qualitat del Barcelona amb la pilota", un argument que posteriorment es va complir fil per randa sobre el camp, amb la pèrdua de pilota en una de les passades i la seva posterior expulsió en l'intent de rectificar la seva acció.
Ara mateix, Araújo té en suspens tot un país, ja que ningú sap si el seu tractament exprés a Madrid li servirà per jugar el primer partit contra l'Aràbia Saudita o haurà d'esperar uns dies més. En tot cas, un capità hauria de mesurar millor les seves accions, ja que ara mateix la imatge dels fisios de la selecció charrúa i del metge s'han vist seriosament debilitades per una acció tan impetuosa com innecessària. És el que té ser un capità sense rumb.
