Julián Álvarez és el gran somni blaugrana però parlem clar, hi ha opcions que el Barça l'acabi fitxant? Ja us dic jo que sí però la situació és més complexa del que molts volen admetre.
La relació amb l'Atlètic és més tensa que mai. Els matalassers no facilitaran res i menys amb una direcció esportiva encapçalada per Mateu Alemany que, probablement, acceptaria qualsevol destí abans que veure en Julián vestit de blaugrana. La relació institucional, els interessos esportius i el simbolisme de l'operació converteixen aquest fitxatge en una partida d'escacs de màxima dificultat.
Aquí entra el gran argument matalasser: els diners. L'Atlètic sap que té la paella pel mànec i que el Barça continua caminant per la corda fluixa financera. Per la seva banda, el club blaugrana, té marcada una línia vermella, no superar els 120 milions d'euros en aquesta operació. Una xifra enorme, sí, però també un límit molt real que altres clubs estan disposats a superar.
Les expectatives són gegants i Julián il·lusiona moltíssim al culer. La Aranya encaixa amb el perfil, amb l'ambició i amb la idea futbolística del Barça però, sobretot, també cal tenir en compte que el jugador vol jugar al Spotify Camp Nou. Tot apunta que serà el gran culebrot de l'estiu i que després de dues temporades perseguint Nico Williams, el barcelonisme comença a tenir la necessitat d'un final feliç.
Ni poc ni molt per l'Ansu
La venda d'Ansu Fati al Mònaco per 11 milions d'euros deixa sensacions contradictòries, i probablement aquesta sigui la lectura més honesta. Sí, segurament el Barça podria haver tret més diners en un altre context: sense lesions, amb continuïtat, sense un salari tan elevat i sense la necessitat permanent de quadrar números. Parlem d'un jugador que va arribar a portar el dorsal 10 de Messi, fet a La Masia i destinat a ser un dels grans noms del projecte.
Però també convé recordar que el mercat no paga pel record del que va arribar a ser, sinó pel que és avui. I a dia d'avui, Ansu és un futbolista amb molts interrogants físics, un protagonisme secundari i un valor de mercat molt allunyat del que havia tingut en el seu dia.
Per això, treure la conclusió que “el Barça l'ha regalat” em sembla injust perquè també existia un altre escenari perfectament possible i preocupant, no trobar-li comprador, mantenir una fitxa molt elevada i acabar negociant una carta de llibertat d'aquí uns mesos. I llavors sí que parlaríem d'un fracàs econòmic total.
Els 11 milions no semblen una gran venda però vistos els condicionants, crec que podem donar l'operació per bona.
Com a 'Joc de Trons'
En la campanya electoral del Reial Madrid s'està entrant ja en una fase que, des de fora, sembla més pròpia d'un guió de sèrie que d'un procés institucional seriós. Florentino Pérez va moure fitxa amb un anunci tan impactant com discutible, el retorn de José Mourinho a la banqueta blanca. Un moviment que apel·la a la nostàlgia i a l'efecte immediat, però que també genera dubtes sobre l'estabilitat i el projecte a llarg termini.
Enric Riquelme, per la seva banda, va respondre amb una aposta igualment contundent: Haaland i Rodri com a grans banderes d'un nou Madrid encara que el del noruec sembla més fum que realitat.
El curiós del cas és el format que han triat per donar veu als seus projectes amb aparicions a El Hormiguero o el programa d'Iker Jiménez, que fan pensar si no estan confonent l'entreteniment amb la gestió esportiva d'un club com el R. Madrid. Des de la distància, hem criticat durant anys certes candidatures blaugranes, però potser tot això ens acabarà semblant una anècdota.
