El Barça Femení torna a regnar a Europa, i ho ha fet ni més ni menys que contra l'Olympique de Lió amb un clar i contundent 4-0, que els ha donat la quarta Copa d'Europa de la història del club.
No ha estat una temporada fàcil per al Barça de Pere Romeu, tot i que amb el palmarès aconseguit pugui semblar-ho, ja que s'ha guanyat absolutament tot en una nova temporada històrica, però en un curs complicat, amb baixes de pes com la d'Aitana Bonmatí per lesió o les sortides d'algunes jugadores l'estiu passat.
Sense cap mena de dubte, després de la derrota a la final de la Champions de Lisboa davant l'Arsenal, si hi ha una paraula que pugui definir aquesta nova gesta del conjunt blaugrana és orgull; per no haver-se rendit davant l'adversitat, per saber treure forces de flaquesa quan va ser necessari, quan tot i no semblar favorites a Europa han acabat guanyant el títol i també molt orgull d'una Masia que ha sortit un cop més al rescat, amb jugadores molt joves que han fet un pas endavant.
Segurament aquesta Champions es recordarà per Alexia Putellas, Ewa Pajor i Pere Romeu, però és descaradament la Champions League de la Masia, aquesta taula de salvació blaugrana i fàbrica de talent inesgotable que apareix quan més la necessites, amb jugadores com Clara Serrajordi que va ser titular a la final, o d'altres com Claudia Pina, cada cop més important; Aïcha o Carla Julià, que demanen pas a crits.
Tot i aquests noms tan joves, aquesta Champions porta alguns noms gravats en or com els de Cata Coll i les seves aturades salvadores, el doblet d'una Ewa Pajor que aconsegueix el seu primer títol continental, i una Alexia Putellas que va aixecar el que sembla que podria ser el seu últim gran títol com a culer, cosa que, tot i que avui toca celebrar, ens obliga a una profunda reflexió.
Fa mal veure com el Barça va perdre Mariona Caldentey, Laia Codina o Jana Fernández, però encara més a Mapi León, Ona Batlle i la gran capitana Alexia Putellas, perquè la Lliga F no aconsegueix una competitivitat d'acord amb el que hauria i el Barça no inverteix prou per retenir-les, davant una Premier League que apreta cada cop més fort i un grup dirigit per Michele Kang, també presidenta del Lió, que pesca al Johan Cruyff amb contractes milionaris.
La situació blaugrana és la que és, però el Barça femení és dels pocs que genera diners dins del club. A més, s'ha convertit en una part fonamental de l'ànima del Barça del segle XXI, que cada cop mou més gent i obliga que el femení ja no sigui una aposta sinó una realitat que ha vingut per quedar-se, per la qual cosa caldria analitzar si toca fer alguna sortida dolorosa del primer equip masculí per garantir que continuïn la grandesa i els símbols del femení.
No ajuda que la normativa del Fair Play de la Lliga perjudiqui clubs com el Barça, perquè el seu còmput es realitza amb els salaris dels equips masculí, femení i les altres seccions. Això no fomenta apostar pel futbol femení o la seva aparició en alguns clubs, deixant els equips en situacions injustes i dispars, en funció de si un club té masculí i femení o altres seccions.
El Barça és un club multidisciplinari, amb una clara vocació cap al futbol femení, per la qual cosa ha de liderar les reformes que siguin necessàries per canviar la injustícia del Fair Play, però mentrestant, garantir que el Barça Femení segueixi sent el millor equip del món, cosa que obliga a mantenir Alexia Putellas i Ona Batlle a les seves files i no perdre més talent.
No en va, el Barça segueix sent el campió d'Europa, l'equip referent en què tothom vol jugar, i no fa tant temps que fins i tot es va arribar a plantejar l'arribada de Ada Hegerberg, Sam Kerr i Vivianne Miedema, abans que la situació econòmica fos tan complicada, i obligués la Masia a fer un pas endavant per crear les jugadores del futur i continuar liderant aquest projecte.
I enhorabona també a Pere Romeu, entrenador que va estar molt qüestionat aquesta temporada i que ha aconseguit una temporada impecable, a més tenint davant qui va ser el seu primer entrenador Jonatán Giráldez a l'Olympique de Lió, un altre tècnic que ho havia aconseguit tot de blaugrana.
Segurament aquesta Champions té fins i tot millor gust per haver-la aconseguit davant el Lió de Michele Kang, l'equip amb més Copes d'Europa i les burles del qual cap al Barça no s'han oblidat a les files blaugranes, que també pateixen veient com l'imperi econòmic de Kang intenta desmantellar el projecte culer temporada rere temporada.
El Barça torna a ser el campió d'Europa, deixant enrere l'accident de la temporada passada i amb quatre Champions League que el situen com un dels equips més guardonats del món. Cal celebrar-ho com cal, per després reflexionar sobre aquest projecte i buscar la manera que Ona Batlle i Alexia Putellas continuïn de blaugrana. Que això no sigui un comiat com fa dies que sembla, perquè el Barça és Alexia i Alexia és el Barça, una icona i un símbol reconegut a nivell mundial. Han de seguir de la mà, garantint a més que la grandesa d'aquest Barça només segueix el seu camí imparable cap a l'olimp de la història.
