"El Barcelona és una trituradora de persones". Aquesta frase la va pronunciar Xavi Hernández en la seva última temporada a la banqueta, quan li queien pals per tot arreu, mentre l'equip se li queia com un castell de naips. "Ser entrenador del Barça és desagraït, es pateix per tot", insistia el tècnic egarenc a pocs dies de confirmar-se el seu acomiadament al capdavant del FC Barcelona, després d'haver completat poc més de dos anys i mig a l'entitat catalana.
De fet, tres anys és la durada màxima dels últims responsables de la banqueta a can Barça. Ni Luis Enrique, amb el triplet sota el braç en la seva primera temporada, va aguantar més, ni tampoc Ernesto Valverde, tot i conquerir dues Lligues, i ja no diguem Ronald Koeman i Quique Setién, de pas efímer per aquestes contrades.
L'últim que va aguantar un cicle de més de tres anys va ser Pep Guardiola, que va ser capaç de sostenir-se al peu del canó durant quatre temporades. El de Santpedor, que va conquerir dues Champions i tres Lligues en la seva etapa daurada, va abandonar el club deixant per al record un polèmic epitafi: "M'he buidat del tot i me'n vaig abans que ens fem mal". Una frase amb clares connotacions de cansament, desgast i final de cicle.
Ara. Hansi Flick renovarà fins al 2028, més la possibilitat d'un any més opcional, és a dir, fins al 2029. Si compleix aquest acord fins a l'últim dia haurà tancat un cicle de cinc anys, superant fins i tot Pep Guardiola, encara que encara molt lluny del rècord de Johan Cruyff, que va ser capaç d'aguantar fins a vuit temporades al capdavant de l'equip, tot i el seu distanciament públic amb Josep Lluís Núñez.
La veritat, i sent realistes, sembla molt complicat que Flick acabi completant un cicle d'un lustre al capdavant del club. I és que després d'aquests dos primers anys, el tècnic alemany ja ha enviat algunes senyals sobre el seu futur a llarg termini. La primera és que el Barcelona serà el seu últim club de la seva carrera, la segona que el seu objectiu és guanyar la Champions i la tercera és que l'exigència del seu càrrec té un cost personal.
Als seus 61 anys, Flick està gestionant el vestidor amb una mestria inusitada, sense soroll ni estridències, beneït per un vestidor entregat i un entorn tèbi, i amb el suport incondicional del president Joan Laporta. I tot i així ha hagut de lidiar amb alguna controvèrsia, com els pals a les rodes del club a l'hora de fitxar Thiago Alcántara aquest estiu o els seus laments públics cap als responsables de la preparació física.
Malgrat tot això, ara mateix es troba a l'ecosistema perfecte -sempre que els reforços acompanyin aquest estiu- per assaltar el gran objectiu, el somni de tots els culers, la Champions. Un trofeu que fa més d'onze anys que se'ls resisteix als blaugrana.
El dia que s'aixequi la 'Orejona' pot ser el primer de el compte enrere de Flick al capdavant del Barcelona. I si no s'aconsegueix, potser fins i tot s'avanci la seva jubilació, perquè ja se sap que en el món del futbol la memòria és tan curta com selectiva.
