El Barça va donar la cara. El Barça va intimidar. El Barça va ser molt millor. Però el Barça va caure. El Barça va tornar a sucumbir a Europa. El Barça va tornar a perdre una eliminatòria. El Barça va ser eliminat per segona vegada consecutiva en poques setmanes contra l'Atlètic de Madrid a doble partit. L'Atlètic va eliminar el Barça de la Copa i l'ha eliminat de la Champions.
Ens vam posar drets per aplaudir l'equip després de gairebé aconseguir la gesta al Spotify Camp Nou amb aquell 3-0 copero. Avui ens hem posat drets perquè els jugadors han lluitat sense parar, com ens vam posar drets després de caure contra l'Inter. Han aconseguit una victòria (1-2) al camp rival. Han cregut en tot moment. L'esforç de (gairebé) tots ha estat encomiable. Però no ha estat suficient. El resultat és insuficient. Ja n'hi ha prou d'aplaudir les derrotes. Cal jugar bé, sí, però també cal guanyar.
El Barça porta 13 expulsions a la Champions durant els últims 10 anys. És una barbaritat. Una salvatjada. Quelcom impropi d'un equip top d'Europa. Estarem d'acord que el futbol ofensiu i especialment arriscat que practica el Barça de Flick converteix aquestes situacions en propenses. Però tampoc ens passem. 13 expulsions són massa. I dues vermelles en una mateixa eliminatòria de Champions, una a l'anada i una altra a la tornada, són una burrada.
Frenkie de Jong parla del factor sort. Però la sort s'ha de buscar. Per guanyar, no n'hi ha prou amb tenir caràcter i entrega, no n'hi ha prou amb ser valents i descarats, no n'hi ha prou amb desplegar un bon futbol. Cal marcar gol. Si el Barça es dedica a regalar ocasions de gol i a disparar a l'aire com si fos una escopeta de fira, és impossible guanyar a Europa.
Pas enrere a Europa
La realitat és que el Barça fa un pas enrere a Europa. L'any passat va caure a semifinals contra l'Inter. Aquest any ha caigut a quarts contra l'Atlètic. Abans d'hora. Davant un rival inferior. És un pas enrere en tota regla. I està clar que es noten molt les baixes, especialment la de Raphinha, però el Barça té equip, i té futbol, per guanyar l'Atlètic. Si és capaç de marcar al minut 4 i d'igualar l'eliminatòria al minut 24, com és que no pot ser capaç d'imposar-se en els 76+8 (84) minuts restants?
Quan el Barça va punxar a l'eliminatòria de Copa, la conclusió més manida va ser: en 9 de 10 partits el Barça hauria guanyat. Va tocar aquell incòmode 10%. Mentida. El Barça ha tornat a claudicar contra l'Atlètic només dos mesos després. No és de rebut. No és qüestió de sort. És qüestió de mentalitat, ganes i ambició.
I l'efecte LeBron?
Està molt bé parlar durant una setmana de Lebron James, omplir les xarxes socials de fotos imitant-lo amb les seves ulleres de sol i auriculars, fomentar l'esperit de remuntada, omplir els carrers de Madrid de culers i afrontar sense por la partida. És la llet. Però no n'hi ha prou. No n'hi ha prou amb parlar, cal demostrar. I el Barça, que va fregar la final de Champions l'any passat, aquest curs se'n va d'Europa abans i davant un rival inferior. És un pas enrere a Europa.
Flick va dir que no feia falta un miracle per remuntar un 0-2. S'equivocava. Igual que s'equivocava substituint Ferran Torres en un dels seus millors partits des que va arribar al Barça. Ferran estava endollat i mereixia seguir al camp. No hi havia pressa per posar un Lewandowski que, aquest any, no està a l'alçada. Sí que feia falta un miracle. I no va arribar.
