“Pensava que amb tu envelliria… La vida és una festa que un dia s'acaba, i vas ser tu el meu ball inesborrable… Tu em vas ensenyar a estimar”. Alexia, la gran capitana del Barça, també marxa del club que ha estimat des de petita. En acomiadar-se va declarar estar plena d'amor. Igual que el públic que va assistir al seu últim partit vestida de blaugrana, i somiava com expressen aquestes lletres de la cançó de Bad Bunny. Ningú, com va passar amb Leo Messi, hauria imaginat que un dia arribaria l'adéu de la millor jugadora que ha tingut aquest equip. Ella ens va ensenyar a estimar el futbol femení amb la seva qualitat i dins d'un equip meravellós. Però és veritat que la vida és una festa que un dia s'acaba. I la vida de l'Alexia com a icona del futbol femení barcelonista s'ha acabat.
Potser el president Joan Laporta segueix pensant que al Barça no hi ha ningú imprescindible. També ho va sostenir Gerard Piqué i fins i tot la mateixa Alexia ho va declarar en una ocasió. Però no deixa de ser cridanera la sortida de tantes jugadores de l'equip després de la seva reelecció. Algunes d'aquestes sortides són necessàries, però aquesta de Alexia o la de Xavi Pascual, com la de Messi, resulten doloroses. Cap aficionat vol veure el seu ídol frustrat, però sí que li agradaria veure'l acabar la seva carrera al club que estima.
I una altra vegada em ve al cap aquella altra lletra enganxosa del reggaetoner de moda quan canta això de “t'hauria d'haver fet més fotos quan et vaig tenir, i donar-te més petons i abraçades les vegades que vaig poder”. Més d'un aficionat la cantaria. Amb l'Alexia, el futbol femení ha estat tot un ball inesborrable.
