Muriqi, el Pichichi sense penals que va superar Mbappé, és la gran oportunitat del mercat
El Barça ha començat a moure's aviat pel mercat, que aquest estiu promet explotar, en funció dels herois que siguin protagonistes del Mundial. El primer fitxatge per al 2026/27 ha estat l'extrem del Newcastle Anthony Gordon, que juga a cama canviada i destaca per la seva mobilitat, polivalència en atac, velocitat i capacitat per pressionar, com vam veure en els tres enfrontaments contra els blaugrana de les dues últimes Champions.
Thomas Tuchel, seleccionador anglès, ha prescindit de jugadors com Cole Palmer, Phil Foden i Trent Alexander-Arnold, que semblaven fixes a la llista de 26. Però no s'ha oblidat de Gordon. Ni de Rashford, tot i que el futur d'aquest sembla compromès si el Manchester United no rebaixa el seu preu.
La idea de Deco, el director esportiu, és bona. Als seus 25 anys, Gordon reuneix totes les condicions per ser una de les estrelles de La Lliga. Els projectes de contractar Julián Álvarez o Joao Pedro, taxats en quantitats que oscil·len els 100 milions, són inabastables per a un Barça que camina cap al seu sisè any amb dificultats per complir amb el Fair Play Financer (percentatge de la massa salarial sobre el total de despeses) i la norma de l'1:1 (fitxar pel mateix import que es ven). Gastar gairebé 200 milions en fitxatges fa saltar la pregunta: d'on surt tants diners si el Barça genera pocs beneficis, això quan en genera, que no és l'habitual?
És cert que Lewandowski ha alliberat una quantitat important en el capítol de salaris (uns 37 milions), però la quantitat referida només es pot gastar si s'aconsegueixen vendes per, almenys, 150 milions. Posats a elucubrar, potser Darren Dein hagi ajudat renunciant a aquella estratosfèrica comissió de 50 milions.
En aquesta tessitura, pensem que, abans de gastar tants diners per Julián Álvarez, una solució “pont” seria el kosovar Vedat Muriqi, davanter centre del Mallorca, que ha baixat a Segona. Muriqi seria una alternativa a l'espera de temps millors per abordar operacions que ara tenen un preu inassumible. O a l'espera que maduri Abdelkarim Hamza, l'egipci de 18 anys que estarà al Mundial, i que ha enlluernat aquest final de temporada al futbol base.
Parlem de Muriqi com a solució “pont”, perquè el seu fitxatge no suposaria una gran despesa i als seus 32 anys encara té molt futbol i gols. Sense anar més lluny, aquesta temporada ha estat el “Pichichi sense penals” a la Lliga acabada de finalitzar, ja que sense aquests gols a pilota aturada els 25 de Mbappé s'haurien quedat en 17, mentre que els 23 de Muriqi es quedarien en 18. Un més. Tot un èxit en un equip que ha perdut la categoria. Julián Álvarez va acabar la Lliga amb 8 gols, dels quals, només 4 de jugada. Els altres 4 van ser de falta i de penal; dos de cada. Ferran Torres va acabar amb 16, tots de jugada.
Amb 32 anys acabats de fer, Muriqi aportaria, sobretot, un potent joc aeri (fa 194 cm), gran envergadura i una provada facilitat rematadora amb tots dos peus, requisits necessaris també per desencallar partits quan el rival s'enquista a l'àrea. És a dir, una alternativa al tradicional.
Hansi Flick, que ha conegut al seu país jugadors de característiques similars, com va ser el gegant anomenat Horst Hrubesch, segur que sabria treure-li un excel·lent rendiment. 23 gols al Mallorca serien 46 al Barcelona, tant per la qualitat dels companys com per l'estil atacant de l'equip.
En altres paraules, es tracta d'una gran oportunitat de mercat. La seva clàusula, que era de 30 milions, haurà baixat després d'un descens que complica força l'economia del club balear. Després del fitxatge de Gordon, Muriqi suposa una alternativa a considerar perquè la milionada que caldrà pagar per Álvarez sembla prohibitiva per desproporcionada.
Sobretot, si considerem que, després d'aniquilar la secció de bàsquet, el laurejat futbol femení del Barça està en el mateix procés, amb les sortides de Alexia, Mapi León i Ona Batlle.
O som pobres, com sembla per segons què; o som rics com no sembla per segons què.
