Des que va finalitzar la Segona Guerra Mundial, el món tal com el coneixem ha estat a punt de desaparèixer en dues ocasions. La primera va ser el 1962 durant la crisi dels míssils russos a Cuba, quan un avió de reconeixement americà va començar a llançar càrregues de profunditat a un submarí rus que era a l’Atlàntic. El que no sabia l’aeronau americana és que estava atacant un submarí B-59 amb ogives nuclears al seu interior. Durant uns breus instants, el comandant del submarí va estar a punt de prémer el botó de llançament i fer esclatar l’armaggedon. La segona va ocórrer 21 anys després, el 1983, quan un error informàtic va posar a la pantalla de l’oficial rus Stanislav Petrov la presència de cinc míssils balístics americans que es dirigien a Moscou. La fredor i serenitat del militar va evitar que acabés prement el botó de resposta al suposat atac americà.
Ara mateix, hi ha una altra persona que té a les seves mans el botó nuclear. I no ens referim a Donald Trump o Vladimir Putin --dos energúmens al capdavant de les dues superpotències més poderoses del planeta--, sinó a un 'modest' jugador de futbol que viu a Miami amb la seva família. El seu nom és Leo Messi.
En mans del crack argentí hi ha el futur del FC Barcelona. Si decidís prémer el botó nuclear segurament Joan Laporta perdria les eleccions. Si l’exblaugrana enviés un missatge de suport a l’altre candidat, Víctor Font, o decidís fer un gest a favor d’aquest últim o fins i tot rebatre algunes de les declaracions de l’expresident cap a la seva persona, segurament posaria en seriós perill la continuïtat de Laporta al capdavant del club.
Aquest botó nuclear el té actiu Messi fins diumenge. Per ara, com si es tractés de l’oficial Petrov, ha decidit fer oïdes sordes als atacs indirectes que ha rebut de Laporta, quan ha desmentit bona part de l’entrevista que va fer diumenge Xavi a La Vanguardia on posava a caure d’un ruc l’expresident, sobretot en l’assumpte del comiat i posterior intent frustrat de fitxatge de Messi pel Barcelona.
Però ningú pot descartar res amb Leo Messi als comandaments. Igual que ningú esperava que es presentés fa uns mesos amb nocturnitat i traïdoria al Camp Nou per fer-se unes fotos del seu jardí, davant el desconeixement més absolut de Laporta, que se’n va assabentar l’endemà, ara tampoc ningú té la certesa absoluta de què farà en els pròxims dies.
És evident que Font està esperant aquest gest per part de Messi, que li faciliti el camí cap a la presidència. És conscient que el crack és poc amant de les gales i els protagonismes, però també sap que Leo estima el Barcelona com el que més, i que com a soci que no podrà anar a votar diumenge pels seus compromisos professionals, potser voldrà que a partir del 16 de març hi hagi un canvi en la gestió del club, on se senti més còmode i còmplice.
Qui sí que ha fet aquest pas, signatures de suport a banda, ha estat Xavi. Amb una entrevista sincera i des del cor, l’extècnic va manifestar el seu desencant cap a Laporta i Echevarría, les dues persones que el van portar al club i les dues persones que van decidir fer-lo fora. Veurem si Messi aprofundeix en la ferida oberta per Xavi. Si decideix prémer el botó, Laporta sap que ni el refugi més hermètic del món evitarà que perdi les eleccions. Si al final decideix no prémer el botó, Font podria acabar veient com es frustra el seu segon intent d’assalt a la presidència del Barça.
