Realment no ho entenc. Acabar un debat electoral i proclamar campió al teu rival és esperpèntic. Això és el que va fer Víctor Font ahir amb Jan Laporta en el primer cara a cara de ja candidats oficials. Tots dos van protagonitzar escenes indignes, però molt virals. De parlar sobre macarrons i tractors fins a treure a Leo Messi, que s'ha convertit en un mocador més usat que el d'una certa marca comercial.
El bo de tot plegat és que les escenes que protagonitzaven no afavorien la imatge del club, però era autèntica carronya per aquells que sabem on es viu i es cou l'autèntic show. El que em costa d'entendre és a Víctor Font.
Òbviament, només pel fet de ser candidat del Barcelona, ja tens moltes portes obertes. I, encara que acabi perdent amb tota probabilitat, això que guanya. El que no pot comprendre és com segueix fent el ridícul. Ha tingut més de quatre anys per preparar-se, però tot i així, segueix demostrant que la pantalla no el vol i no és ràpid ni té prou agilitat mental per guanyar el pols a Laporta.
Mentrestant, queda el paper d'Antoni Bassas, un periodista dels que a Catalunya considerem una autèntica patum juntament amb Josep Cuní o Mònica Terribas. El que també, traslladat a tot Espanya, ho poden ser Iñaki Gabilondo o el recentment traspassat Fernando Ónega. Doncs bé, segur que el major repte professional que ha tingut Bassas al llarg de la seva carrera és ordenar i posar pel bon camí comunicatiu a Víctor Font. I, uns anys després, sembla que aquesta àrdua tasca se li segueix resistint. Una llàstima, encara que em consta que Font és bo pagant i generós. No com altres precandidats que encara han de pagar les nòmines d'aquells que es van posar el mono de feina i els van ajudar.
Encara queda algun cara a cara més, però em pregunto com es pot ajudar una persona a qui se li resisteix el do de la paraula de forma sistemàtica.
--
