El Barça ha perdut el primer títol de la temporada, la Copa del Rei, però ho ha fet de la millor manera possible, amb el cap ben alt i deixant clar que aquest equip té intenció de lluitar-ho tot fins al final.
Certament el 4-0 de l'anada va ser massa per al conjunt de Flick, que tot i saber que el que pretenia era molt difícil no va deixar d'intentar-ho en cap moment i ho van donar tot fins al darrer final, amb un 3-0 que va saber a poc però que va deixar el barcelonisme amb una profunda sensació d'orgull.
El Barça va tancar l'Atlètic tot el partit, va lluitar totes les pilotes i no va deixar en cap moment d'intentar-ho, davant un equip que no va fer cap mèrit a la tornada i amb un joc de vergonya, molt lluny del que van desplegar els de Flick, que van deixar clar que donen tot el valor que es mereix a la Copa.
És impossible no recordar-se, amb aquest resultat, del gol anul·lat a Cubarsí, que, a part d'injust i que encara no s'ha entès per què es va anul·lar, va evitar qualsevol intent blaugrana de tornar a entrar al partit del Metropolitano, i que hauria valgut una pròrroga en un Camp Nou que es va vestir de gala i va deixar clar que està preparat per a les grans cites, més encara amb una grada d'animació que mai hauria d'haver marxat.
Abans de tornar a la competició europea i deixant enrere la decepció i heroicitat de la Copa, el Barça ha aconseguit sobreposar-se a l'ambient hostil de San Mamés, superant l'Athletic 0-1 amb una obra mestra de Lamine Yamal, en un partit trampa que els de Flick van saber enfocar per endur-se uns tres punts molt importants, especialment després de la victòria del Reial Madrid davant el Celta, en un altre partit amb l'arbitratge com a protagonista.
No era gens fàcil visitar la Catedral amb tot el que s'ha generat contra el Barça en les últimes temporades just abans de tornar a la Champions, en uns vuitens de final que, tot i semblar més assequibles que davant el PSG, no tindran res de fàcil, i obligaran el conjunt culer a desplegar el seu millor joc i sobreposar-se a les baixes.
El Barça de Flick ha de trobar aviat un remei a les lesions que està patint aquests
últims dies, i que han deixat molt tocada la defensa, on pràcticament a Flick només li
queda un recanvi abans de tirar del filial, encara que veient l'estat de Cubarsí i Gerard
Martín com a centrals el barcelonisme pot estar tranquil.
Pedri i Raphinha han tornat en un dels moments més importants de la temporada, on Marc Bernal s'està erigint com un altre gran líder del centre del camp, donant per oblidada la seva terrible lesió i deixant clar que, si segueix així, estem davant el Sergio Busquets del futur, passant per davant de Frenkie De Jong quan torni.
A part de les lesions el gran perill d'aquest Barça és el cansament, ja que jugar amb la intensitat a la qual estan els de Flick, que s'han enfrontat a Villarreal, Atlètic i Athletic en tan pocs dies deixa un desgast important, a part de grans victòries, per la qual cosa tot l'equip ha de ser intel·ligent, contemporitzar els moments i ser generosos entre si, ja que si volem arribar en un gran estat de forma al maig és molt important superar aquests dos mesos amb un bon repartiment de minuts i estant tots al 100 %.
El partit davant l'Atlètic ha de marcar el camí, ser el referent del que és capaç de fer aquest Barça, marcant Lliga i Champions com els grans objectius i tenint molt clar que el més important és sempre el següent partit.
Primer toca el Newcastle al Regne Unit, on el Barça ha de deixar clar que vol tornar a arribar molt lluny en aquesta competició i aprofitar-se d'un sorteig que pot haver-lo beneficiat, sempre que es facin els deures i el que són capaços, i després tocarà la tornada en un Camp Nou que és un fortí i que ha deixat clar que la tornada de la grada d'animació li ha anat especialment bé, i que no es pot entendre la seva absència durant tant de temps.
Veure aquest ambient a les graderies de l'estadi blaugrana, amb una comunió tan gran com
la que es va veure aquest dimarts, on l'afició va ovacionar durant més de 10 minuts un equip
que ho va donar tot, i on tot el barcelonisme va sentir aquest orgull deixa clar que junts es
poden fer grans coses.
Per cert, tot torna en aquesta vida, especialment en l'esport, i potser uns hipotètics quarts de final de la Champions contra l'Atlètic del Cholo poden deixar una foto molt dura per a qui s'ha cregut molt i no ha arribat a ser massa, algú que hauria d'estar agraït a un club que va apostar per ell i on no va demostrar res, i que ni en el millor dels seus somnis estaria a la mateixa taula que Messi i Cristiano Ronaldo; que quan escups cap amunt al final t'acaba caient a la cara, i que mentre un equip sent orgull dels seus jugadors altres només poden pujar fotos per tenir el seu minut de glòria malintencionada.
