La massa salarial del Reial Madrid augmenta 167 milions en els últims set anys: 50 milions per sobre del Barça
Els reforços del club madrileny incrementen el cost de plantilla esportiva entre salaris i amortització de manera sostenible després d'aconseguir uns ingressos insòlits de 1.221 milions d'euros
Notícies relacionades
- El Barça amenaça el regnat comercial del Reial Madrid: BLM superarà els 200 milions d'ingressos
- L'Spotify Camp Nou costarà 400 milions d'euros més que el nou Bernabéu: 1.800 contra 1.400 'quilos'
- El Reial Madrid s'autofinança el mercat de fitxatges amb la venda de jugadors de la pedrera: Deco pren nota de l'etern rival
- La bretxa patrimonial entre el Barça i el Reial Madrid es duplica en 15 anys: de 320 a 777 milions
El Reial Madrid torna a invertir al mercat de fitxatges per recuperar la supremacia perduda a la Lliga espanyola i la Champions League. Després d'una temporada 2024-25 sense títols importants, el club presidit per Florentino Pérez va desemborsar 181 milions d'euros en les incorporacions de Dean Huijsen, Álvaro Carreras, Franco Mastantuono i Trent Alexander-Arnold. En conseqüència, el cost de la plantilla, que inclou fitxa més amortització, va continuar amb la tendència a l'alça.
La Lliga va concedir un límit de cost de plantilla esportiva (LCPD) de 761,2 milions a la institució blanca en l'última actualització, al març de 2026. La massa salarial, que aglutina el cost del primer equip masculí, a més del bàsquet, el femení i la pedrera, ha ascendit 167 milions d'euros en els últims set anys, dels 451 milions de la campanya 2018-19 fins als 618 milions anotats en l'exercici 2025-26. Després d'equilibrar el seu negoci ordinari, el Barça ha tornat a incrementar la despesa en la plantilla que dirigeix Hansi Flick. Tot i així, el pressupost 25-26 situa el cost esportiu total en 565 milions, 53 per sota de l'etern rival.
La meitat dels ingressos
A diferència del Barça, per al càlcul de la ràtio de despeses de personal sobre ingressos d'explotació, el Reial Madrid no comptabilitza les amortitzacions, sinó els salaris esportius i no esportius de l'entitat. Des de la temporada 2024-25, l'indicador ha crescut del 43 al 46% respecte al rècord de 1.221 milions de facturació. Amb el cost anual afegit dels fitxatges, la ràtio se situaria en el 50,6%.
La despesa de personal del Reial Madrid sobre els ingressos d'explotació des de principis del segle XXI.png RM
La despesa pel reforçament de les plantilles esportives ha estat "superior al creixement dels ingressos", segons detalla el mateix club a l'annex d'evolució econòmica. Igualment, el paràmetre segueix "molt per sota del 50%", el percentatge considerat "llindar d'excel·lència", i encara més lluny del 70%, el valor màxim limitat per la UEFA. Si es pren de referència el percentatge facilitat per l'entitat madridista, la despesa de personal total sense amortitzacions ronda els 561 milions després d'un increment de 47 milions des de la campanya 24-25.
Mateix cost, doble d'ingressos
En termes comparatius, el cost esportiu total del Reial Madrid (618) superaria per un milió la massa salarial del Barça a la temporada 2020-21. El contrast resideix en l'alarmant 98% que ofegava la institució catalana en aquell moment, quan un deute a curt termini de 731 milions d'euros posava en escac la viabilitat financera del club. Els 631 milions d'ingressos, minvats pels estralls econòmics de la pandèmia, no bastaven per cobrir els 617 milions en nòmines. Realitats diametralment oposades, ja que a Concha Espina han facturat el doble (1.221) aquesta campanya 25-26.
Kylian Mbappé, en la seva presentació amb el Reial Madrid al costat de Florentino Pérez EFE
Al Santiago Bernabéu aposten fort pel mercat aquests últims anys amb incorporacions de gran relleu. Els casos de Jude Bellingham, fitxat el 2023 per 103 milions fixos i uns 30 en variables, o Kylian Mbappé, agent lliure lligat el 2024 amb una prima que rondaria els 100 quilos amortitzada durant els cinc anys de contracte, han contribuït a augmentar la massa salarial de manera sostenible. Tot i que exclou les amortitzacions, la ràtio del Reial Madrid evidencia un cost esportiu saludable.
Gairebé 300 milions en fitxatges
L'augment pressupostat en les nòmines del bàsquet de 37 a 49,6 milions a la campanya 25-26, pendent de confirmar a la memòria econòmica anual, tampoc ha alterat aquest equilibri. Els 1.221 milions d'ingressos també han donat barra lliure al mercat de fitxatges d'estiu de 2026, amb una despesa de 100 milions en Marc Cucurella, Carlos Espí, Denzel Dumfries, Bernardo Silva i Ibrahima Konaté que vorejarà els 300 quilos si finalment aterren Rodrigo Hernández i Yan Diomandé.
Evolució de la massa salarial del Barça i els ingressos fins al pressupost 2025-26 FCB
Bernardo Silva i Marc Cucurella en un fotomuntatge CULEMANÍA
A Can Barça, la desvinculació de llegendes conegudes com a vaques sagrades a l'escala salarial va ajudar a contenir la despesa, que també inclou les amortitzacions de fitxatges. Alhora que els ingressos repuntaven fins als 750 milions, sense comptabilitzar les palanques, la direcció esportiva va rebaixar la massa salarial fins als 518 milions a la temporada 2021-22. A la 22-23, tot i les sortides de Gerard Piqué, Jordi Alba, Sergio Busquets i Samuel Umtiti, la inversió de 153 milions en Robert Lewandowski, Raphinha i Jules Koundé i els seus respectius salaris va desencadenar un altre increment del cost esportiu fins als 676 milions (79% sense palanques).
La rebaixa de Deco
Deco va recollir el testimoni de Mateu Alemany el 2023, i va aconseguir la major reducció salarial des que Joan Laporta havia tornat a la presidència el 2021. El nou director de l'àrea de futbol va disminuir el cost esportiu fins als 505 milions (56%) amb un volum de negoci de 894 milions a la temporada 2023-24. D'aquí en endavant, la normalització de les fonts d'ingressos del club ha permès blindar joies sorgides de la Masia com Fermín López, Lamine Yamal i Pau Cubarsí, a més de puntals com Pedri, Koundé, Frenkie de Jong o Eric García.
Joan Laporta i Pau Cubarsí celebren la renovació del canterà fins al 2029 FCB
La massa salarial va augmentar fins als 534 milions (54%) a l'exercici 2024-25. El pressupost preveu una altra pujada fins als 565 milions (51% sobre ingressos d'1.100 milions) quan s'auditin els comptes de la campanya 25-26. Després de la desvinculació de Robert Lewandowski, amb un cost anual de 38,5 milions entre remuneració i amortització, Lamine Yamal governarà la nova piràmide salarial al costat de Frenkie de Jong, al voltant dels 20 milions bruts per curs.
El coixí dels 1.100
Anthony Gordon i Karim Adeyemi ocuparan l'espai deixat per Lewy en el cost de plantilla esportiva. L'extrem anglès, fitxat per 70 milions fixos i 10 en variables, amb un sou de 12 milions bruts, tindrà un impacte de 26 milions anuals. L'atacant alemany, adquirit per 22 quilos fixos i set en variables, percebrà també uns 12 milions bruts i costarà uns 17 milions anuals. En total, abastaran uns 43 milions de massa salarial.
Joan Laporta i Karim Adeyemi posen junts a l'acte de signatura de contracte del davanter alemany FCB
La facturació total de l'entitat crida a la tranquil·litat, ja que el Barça superarà la barrera dels 1.100 milions per primera vegada a la seva història. Com que les potes de negoci comercial i l'estadi han agafat embranzida, el paràmetre de la massa salarial sobre els ingressos s'ha normalitzat al voltant del 50%.
Contrastos
Al bàsquet, el tisorada de la campanya 2023-24 va marcar un punt d'inflexió en la singladura erràtica de l'equip. Si a l'exercici 20-21 la despesa de personal abastava 39,4 milions, al 25-26 ha fregat els 32 per l'esforç imprevist de fitxar Xavi Pascual amb un contracte de tres quilos. La massa salarial esportiva no inscribible, porció que aglutina totes les seccions professionals, tampoc ha donat treva al primer equip al mercat davant les limitacions imposades per la Lliga als clubs excedits.
Joan Laporta i Deco, durant un acte del Barça a la temporada 2023-24
Mentre el Reial Madrid ha tingut barra lliure al mercat els últims anys, impulsat pels seus beneficis acumulats i un patrimoni net que arriba al rècord dels 624,4 milions, les pèrdues acumulades del Barça s'han traduït en un reguitzell de restriccions del Fair Play de la Lliga fins a reequilibrar la seva balança d'ingressos i despeses. La dinàmica ascendent de la massa salarial madridista, avalada per l'increment constant del volum de negoci, contrasta amb les oscil·lacions en el cost esportiu barcelonista fins a rebaixar unes despeses de personal sobredimensionades i redreçar la facturació.
