Tres socis del Barça esquiven la sentència del Suprem per revendre els seus abonaments: una excepció entre 450 sancionats

El problema de la revenda turmenta el FC Barcelona. Any rere any, no hi ha excepció. Davant d'aquest escenari, Joan Laporta ha impulsat una nova política de sancions, l'objectiu de la qual és moderar l'impacte econòmic de la problemàtica i frenar-ne l'evolució. El 2018, Josep Maria Bartomeu va provar quelcom similar. Després d'un clàssic a inicis de maig, va sancionar més de 2.800 socis per cedir el seu seient del Camp Nou, en un moviment que va desencadenar una demanda massiva de 450 afectats que no s'ha tancat fins aquest 2026. El Suprem va fallar a favor del Barça, però tres socis van esquivar la sentència. Per què? Cal remuntar-nos al 6 de maig de 2018.

Més de 2.800 sancionats

Aquell dia, el club barceloní va detectar 2.823 carnets falsificats, destapant una xarxa organitzada de frau i sancionant tots aquells socis que van cedir els seus abonaments. Els serveis de seguretat van descobrir que determinades entrades en paper aparentment normals contenien codis QR que en realitat pertanyien a abonaments de socis. Tanmateix, mitjançant un sistema de senyals lluminoses i acústiques per identificar quin tipus de QR s'estava revisant, el Barça va acabar detectant els fraus.

La sanció va imposar inhabilitacions de fins a 18 mesos. Després de conèixer la notícia al juliol, prop de 1.000 sancionats van presentar un recurs al FC Barcelona, al·legant que no hi havia proves que s'hagués comès una infracció. Pocs dies després, el club va denegar la queixa.

Tres articles vulnerats

En veure la resposta del Barça, no els va quedar cap altra opció que avançar per la via judicial. Dels més de 1.000 abonats que van comunicar el recurs al club català, 450 d'ells es van sumar a la iniciativa legal. No obstant això, la demanda va ser desestimada pel Jutjat de Barcelona i l'Audiència Provincial, que van elevar l'assumpte al Tribunal Suprem, la decisió final del qual es va conèixer aquest maig: desestimació confirmada. Portada final a set anys de lluita legal.

Què va constatar el Suprem? L'alt tribunal va donar per vàlides la majoria de proves d'infracció estatutària que va aportar el FC Barcelona. En concret, el club blaugrana va avisar de la violació de tres articles: el 74.c, el 10.4 i el 69.3. Aquests escrits prohibeixen la "cessió onerosa de títols d'accés quan intervenen xarxes organitzades, internet o altres mitjans de gran difusió" i estableixen que qui cedeix l'abonament respon també per les infraccions comeses per qui el rep. Aquest darrer concepte va ser clau per a la resolució.

Resolució final

Els socis van al·legar que no hi havia proves de la participació d'una xarxa organitzada, que la cessió onerosa dels seients no estava acreditada i que, en general, no hi havia prou evidències d'infracció. No obstant això, el Suprem va considerar com a proves vàlides els informes de seguretat del club, les entrades manipulades intervingudes i l'absència de denúncies de robatori o pèrdues, fallant a favor del FC Barcelona i tancant, d'una vegada per totes, el cas.

Els tres socis guanyadors

Tanmateix, tres socis dels 450 demandants van sortir com a guanyadors, recuperant la seva condició de soci i rebent una indemnització. Per què? Molt simple. El 2018, quan la directiva de Josep Maria Bartomeu va notificar la sanció, els socis A.T.G., M.T.S. i A.T.S. van sol·licitar la còpia del seu expedient d'abonat al FC Barcelona. El club no la va facilitar.

Quan els tres afectats van argumentar aquest raonament als tribunals, el Suprem va demanar al club els seus registres personals de la Comissió de Disciplina del club. El Barça va acreditar que, efectivament, els socis van sol·licitar les còpies i aquestes van ser denegades.

Per al Suprem, el fet de denegar la cessió dels expedients constitueix la vulneració del dret de defensa dels socis, que figura a l'Article 24 de la Constitució Espanyola. Aquest dret garanteix que qualsevol persona física o jurídica pugui "defensar-se de les acusacions en contra seva, accedir a un advocat, aportar proves i no patir indefensió en un tribunal". D'aquesta manera, la vulneració d'aquest dret passa per sobre de la infracció estatutària.