Els socis indignats per la comercialització del 'seient lliure' es dilueixen en el seu intent de demandar el Barça: en són 40 i en necessiten 110 més

Després de tres desestimacions en sis anys, aquest febrer, 26 socis que van demandar el Barça se'n van sortir amb la seva. Fa poc més d'un mes, el Tribunal Suprem va anul·lar una reforma estatutària aprovada per Josep Maria Bartomeu el 2018, la qual negava la capacitat dels socis culers de cedir el seu seient del Camp Nou a través d'una altra plataforma que no fos la pròpia del club: seient lliure. Mitjançant aquest mitjà, l'entitat barcelonista s'embutxacava més diners i, per contra, els socis menys.

Així mateix, després de l'eliminació de la modificació dels Estatuts, aquells socis que puguin demostrar que van utilitzar seient lliure entre les temporades 2018-19 i 2022-23 podran presentar una reclamació per tots aquells beneficis econòmics perduts a causa de la reforma. És a dir, podran reclamar que els retornin els diners que van deixar de guanyar per tots aquells partits en què van utilitzar seient lliure durant aquells anys.

Falten 110 socis

BMG Advocats, bufet que va portar el cas dels 26 demandants que demanaven l'anul·lació de la reforma estatutària, creu fermament en el dret de reclamació dels socis afectats i, per això, estan en una cerca activa de socis que vulguin presentar aquesta reclamació al FC Barcelona. Tanmateix, hi ha un problema.

No podran avançar en la presentació de la reclamació si no aconsegueixen un nombre total mínim de 150 socis i sòcies. Per ara, el grup de persones disposades a unir-se al requeriment consta de tan sols 40 persones. És a dir, encara en falten 110 per arribar al mínim imposat per Lluís Miralbell, advocat de BMG. Miralbell considera molt important que "es faci justícia" i que la possibilitat de reclamació arribi a les orelles de tots aquells socis que es veuen amb forces per tirar endavant la petició. De fet, des del seu bufet s'han posat en contacte amb més de 1.000 socis i sòcies per difondre la informació.

Els requisits

I, quins criteris ha de complir el soci per poder reclamar al Barça? Miralbell assenyala tres requisits principals. Primer, que hagi utilitzat seient lliure durant el període ja detallat. Segon, que ho pugui demostrar mitjançant un extracte bancari. I tercer, que declari que va utilitzar aquesta plataforma sabent que estava sent forçat pel FC Barcelona.

Per entendre la importància del problema, ens hem de remuntar a 2018. Tot va sorgir arran de l'escàndol per la revenda d'entrades del clàssic entre el Barça i el Reial Madrid de maig. El club barceloní va detectar 2.823 carnets falsificats, destapant una xarxa organitzada de frau i sancionant els més de 2.800 socis que van cedir el seu seient.

La reforma de Bartomeu

Després d'aquest escàndol, Bartomeu va voler assegurar-se l'eliminació total de la revenda i amb aquest objectiu entre cella i cella, a l'octubre del mateix any va aprovar una reforma estatutària que impedia als socis cedir el seu lloc a través de qualsevol plataforma que no fos la pròpia del club: 'seient lliure'.

Quin és el problema? El 70% dels beneficis de la venda d'entrades en aquest programa se'ls queda el Barça, i per tant, el soci s'emporta una part molt menys profitosa del pastís. El canvi va enfurismar diversos socis, que al novembre van presentar una denúncia per tombar la reforma. Van passar els dies, les setmanes, els mesos i els anys i no ha estat fins al febrer de 2026, que, finalment, els 26 socis demandants se n'han sortit amb la seva. Vuit anys, tres desestimacions i, finalment, un desenllaç triomfal.

Lluita als jutjats

El que argumentava Miralbell és que el FC Barcelona no va complir amb els requisits informatius que estipulen els Estatuts en aprovar el famós canvi estatutari de l'octubre de 2018. Segons l'advocat català, el FC Barcelona va incomplir l'article 81 dels Estatuts de l'entitat blaugrana referent a la comunicació informativa als seus socis d'un canvi d'aquesta magnitud. Aquest escrit estableix un procediment específic i irrenunciable per a qualsevol modificació estatutària. El seu incompliment no és un defecte formal menor: és causa directa de nul·litat.

Qualsevol proposta en qüestió s'ha de sotmetre a informació pública als socis durant un termini mínim de 20 dies, ha d'anar acompanyada d'una memòria explicativa dels canvis proposats i ha d'incloure l'articulat concret que es pretén aprovar, no una mera referència genèrica. Doncs bé, cap dels tres punts es va complir. El Barça es va limitar a comentar l'ordre del dia, la qual cosa implica l'incompliment de l'article 81 dels Estatuts i, per tant, deriva en l'anul·lació de la reforma.