Més de 450 socis del Barça busquen justícia per la sanció dels seus abonaments: doble amenaça econòmica a l'espera d'una sentència

Les coses de palau van a poc a poc. En plenes eleccions a la presidència del FC Barcelona, l'atenció mediàtica està completament concentrada en el pols electoral de Víctor Font i Joan Laporta. Des de fa dies, setmanes i mesos, els comicis culers són el principal tema de debat en els cercles blaugrana, però això no vol dir que no existeixin altres assumptes altament rellevants. Un d'ells fa referència a la resolució d'un cas judicial que podria suposar un revés legal i econòmic enorme per al president entrant. Una reclamació de 70 milions d'euros està en joc.

450 demandants

El pròleg de la història es va escriure durant el clàssic del 6 de maig de 2018. Aquell dia, el club barceloní va detectar 2.823 carnets falsificats, destapant una xarxa organitzada de frau i sancionant tots aquells socis que van cedir els seus abonaments. Se'ls va privar de la seva condició de socis durant períodes d'entre 8 i 18 mesos, en què no van poder entrar al Camp Nou.

A aquests abonats, se'ls va comunicar la sanció al juliol d'aquell mateix any. Dels més de 2.800 afectats, una xifra propera als 1.000 van presentar un recurs al FC Barcelona de la mà del bufet BMG Advocats, que tenia com a objectiu solucionar el problema. No obstant això, poc després de la presentació de la queixa, el club blaugrana la va denegar. Lluís Miralbell, advocat d'aquest bufet, no es va quedar de braços plegats i va fer el següent pas.

A l'espera de la sentència

En veure la resposta del Barça, en aquell moment presidit per Josep Maria Bartomeu, no els va quedar cap altra opció que avançar per la via judicial. Dels més de 1.000 abonats que van comunicar el recurs al club català, 450 d'ells es van sumar a la iniciativa legal i a mesura que el cas anava avançant, més denunciants s'hi van anar afegint. Segons ha pogut saber Culemanía, hi va haver diverses vistes amb directius del FC Barcelona; entre ells, Jordi Calsamiglia, secretari entre 2015 i 2019.

Tot i que ja han passat més de set anys des de la presentació de la primera denúncia, el Tribunal Suprem encara no ha determinat una sentència. Així mateix, tot apunta que falta molt poc perquè es conegui la resolució, que si és favorable a BMG Advocats i als socis abonats, podria comportar represàlies administratives per al Barça i obrir una possible via de reclamació econòmica per als afectats.

La reforma de Bartomeu

Aquesta és la primera branca del problema legal que assetja el FC Barcelona en plenes eleccions, la segona podria ser encara més perjudicial per al club culer. Aquest cas va néixer a octubre de 2018; tres mesos després de l'anunci de la suspensió de 2.800 abonats. A l'Assemblea General Ordinària del 20 d'octubre, Bartomeu va aprovar la modificació de l'article 73.b) dels Estatuts del club blaugrana.

El canvi introduït implicava una diferència aparentment petita però d'enorme abast pràctic. Abans d'aquesta modificació es considerava infracció greu cedir l'abonament per un import superior al preu oficial del partit. No obstant això, després de la reforma, es va passar a considerar infracció tota aquella cessió d'abonament a canvi d'una prestació monetària que no es realitzés a través de la plataforma pròpia de l'entitat barcelonina: 'seient lliure'.

"El Barça va intentar canviar les regles del joc"

És a dir, que en la pràctica, el Barça va forçar els socis que no podien o volien anar als partits a utilitzar sí o sí la seva plataforma per treure rèdit econòmic del seu abonament, tot i que la devolució econòmica per aquest mitjà era molt inferior al preu real d'entrada dels partits, ja que el FC Barcelona es queda el 70% dels beneficis de cada abonament cedit.

Tot i que la gran majoria d'afectats es va conformar amb la decisió, hi va haver 26 socis dels més de 2.800 sancionats que van decidir prendre cartes en l'assumpte. Al novembre, els demandants van presentar la seva primera denúncia al FC Barcelona amb la intenció de tombar la reforma estatutària aprovada per Bartomeu i, per tant, recuperar la possibilitat de cedir el seu abonament sense utilitzar 'seient lliure'.

"El Barça va intentar canviar les regles del joc abans que comencés el partit", explica Miralbell, que també ha portat el cas dels 26 demandants durant els més de set anys que ha durat el procés. Segons ell, a l'hora d'aplicar la polèmica reforma estatutària del 20 d'octubre, el FC Barcelona va incomplir l'article 81 dels Estatuts de l'entitat blaugrana referent a la comunicació informativa als seus socis d'un canvi d'aquesta magnitud. Aquest escrit estableix un procediment específic i irrenunciable per a qualsevol modificació estatutària. El seu incompliment no és un defecte formal menor: és causa directa de nul·litat.

Sentència ferma

Qualsevol proposta en qüestió ha de sotmetre's a informació pública als socis durant un termini mínim de 20 dies, ha d'anar acompanyada d'una memòria explicativa dels canvis proposats i ha d'incloure l'articulat concret que es pretén aprovar, no una mera referència genèrica. Doncs bé, cap dels tres punts es va complir. El Barça es va limitar a comentar l'ordre del dia, la qual cosa implica l'incompliment de l'article 81 dels Estatuts i, per tant, deriva en l'anul·lació de la reforma.

Tot i que sobre el paper la defensa sembli irrefutable ara mateix, la realitat és que per als 26 socis demandants i Lluís Miralbell no ha estat precisament fàcil sortir-se'n amb la seva. Després de més de set anys i tres desestimacions, aquest febrer el Tribunal Suprem va fallar en contra del Barça, donant la raó als abonats afectats. L'alt Tribunal espanyol va imposar un principi de nul·litat ab initio a la modificació dels Estatuts aprovada per Bartomeu. Què significa ab initio? És molt important. Moltíssim. Aquest terme significa que, legalment, és com si la norma de prohibició de cessió d'abonament que va imposar 'Barto' no hagués existit mai.

Possible reclamació

Això vol dir que tots els actes realitzats sota el seu empara entre octubre de 2018 i febrer de 2026 són susceptibles de revisió, de manera que obre la possibilitat a tots els socis afectats de presentar reclamacions econòmiques per tot aquest temps que es van veure forçats a utilitzar 'seient lliure', perdent l'oportunitat de treure molt més rèdit financer dels seus abonaments.

Segons ha pogut saber Culemanía, l'import total que podria ser reclamat al Barça ascendeix fins als 70 milions d'euros, que és el resultat de diverses estimacions mitjanes. Així mateix, Miralbell, després de ser consultat per aquest mitjà, confirma que la reclamació no avançarà fins que s'hi sumi un grup de demandants proper a les 150 persones. Per ara no s'ha arribat a aquest nombre.