La Superlliga bufa les espelmes en plena reconciliació de Barça i Reial Madrid amb la UEFA: 5 anys de lluita contra la Champions
El projecte impulsat per A22 Sports es va topar amb una paret aquest 2026 i, tot i que no de manera definitiva, es troba en un 'standby' latent després de moltes temporades de pugnes legals
Notícies relacionades
- Nou front judicial del Reial Madrid amb Tebas: demanda la Lliga pel protocol contra la discriminació
- Florentino, Ceferin i Al-Khelaifi limen asprors al Santiago Bernabéu: dinar secret després del final de la Superlliga
- Al-Khelaifi, l'aliat més inesperat de Laporta per fer les paus amb Nike i la UEFA
- Laporta mou els seus tentacles a Europa després de l'última atrocitat arbitral en contra del Barça
- Entrevista amb Josep Maria Bartomeu: “Jo no vaig arruïnar el Barça; nosaltres no hauríem perdut el Fair Play i Messi hauria pogut seguir”
- La política de clàusules de rescissió que imposa Deco al Barça per evitar una fugida de talent de la Masia
- Les dues possibles sancions de la UEFA que amenacen el Barça de Laporta
2026 és un any de reconciliacions, o almenys això és el que sembla. En qüestió de mesos, la UEFA ha recuperat dos vells amics: Barça i Reial Madrid. I és que ambdós clubs han fet les pases amb l'organisme presidit per Aleksander Ceferin gairebé al mateix temps. Per què? El motiu és simple: la paralització de la Superlliga. Aquest febrer, l'ens merengue, últim membre del projecte impulsat per A22 Sports, es va unir a l'ECA (Associació de Clubs Europeus) en un moviment que va significar la lapidació pràcticament definitiva d'una iniciativa que aspirava a menjar-se la Champions League.
Així mateix, la decisió de Florentino Pérez no només comporta la reconciliació amb Ceferin, sinó el final d'un culebrot interminable que va començar el 2021. De fet, aquest abril es compleixen cinc anys des de l'anunci oficial de creació de la Superlliga. Han estat 1.826 dies de negociacions fallides, amenaces legals, amics inesperats i, finalment, una ruptura per tot el que val.
Joan Laporta i Florentino Pérez, durant una reunió de la Superlliga REDES
Adéu a A22
I és que la conseqüència més impactant de l'impuls del projecte va ser la relació d'amistat cordial entre el FC Barcelona i el Reial Madrid. Durant els cinc anys en què la Superlliga es va mantenir en peu, Laporta i Florentino van protagonitzar una connexió amigable gairebé inèdita en la història dels mandataris blaugranes i merengues; quelcom que es va trencar completament aquest febrer.
Joan Laporta i Florentino Pérez, al costat de Bernd Reichart, CEO d'A22 Sport REDES
El cas és que, al febrer, el Barça va prendre la decisió de tallar d'arrel i formalitzar la seva desvinculació de la Superlliga. Era un secret a veus, Laporta ho venia avisant, i quan va arribar el moment precís, va deixar anar la mà d'A22. Aquest fet va desencadenar dues noves disjuntives. La primera, l'entrada del club culer a l'ECA i, per conseqüència, l'inici de bones relacions amb la UEFA. I la segona, la represa de la guerra institucional, corporativa i personal contra el Reial Madrid.
El Reial Madrid diu prou
Sense cap vincle que els mantingués lligats, Florentino i Jan van tornar a les trinxeres i, abans que el club merengue abandonés el vaixell de la Superlliga pocs dies després, ambdós es van enzarzar en una autèntica batalla pel control de l'agenda mediàtica. I és que aquesta és la realitat que ens queda; un Barça i un Reial Madrid barallats, que, per la seva banda, intenten reconstruir ponts de col·laboració positiva amb la UEFA.
Florentino Pérez, a l'assemblea de socis del Reial Madrid EFE
Joan Laporta, abans del Barça-Espanyol EFE
Això és precisament el que va intentar fer Floren el passat 23 d'abril. El president merengue es va reunir amb Aleksander Ceferin i Nasser Al Khelaïfi en un dinar exprés al Santiago Bernabéu, que de ben segur va servir per limar asprors després de cinc anys de lluita intermitent. Laporta, en canvi, ja havia fet els deures fins i tot abans d'abandonar la Superlliga. A l'octubre va assistir com a convidat a l'Assemblea General de l'ECA i, també, va acostar posicions amb Ceferin i Al Khelaïfi a la llotja de Montjuïc durant el Barça-PSG de la Champions League.
Sigui com sigui, sembla que, ara, les peces tornen a estar totes al seu lloc. Barça i Reial Madrid són rivals, la UEFA somriu a tothom i no existeix cap projecte com la Superlliga que amenaci l'estabilitat latent de la Champions League. Tanmateix, encara que sembli mentida, no cal mirar gaire enrere per trobar-nos amb un escenari completament diferent.
Joan Laporta, Aleksander Ceferin i Nasser Al-Khelaïfi, a la llotja de Montjuïc durant el Barça-PSG EFE
L'inici de tot
I és que amb la creació de la Superlliga el 18 d'abril de 2021, el món del futbol aspirava a experimentar un canvi radical en tots els sentits possibles de la paraula. Dotze gegants europeus, entre ells el Barça i el Reial Madrid, van anunciar una competició paral·lela per trencar el monopoli de la UEFA. Aquella societat mercantil naixia amb vocació d'elit tancada, finançament multimilionari i un missatge clar: el model Champions estava esgotat.
Joan Laporta i Florentino Pérez, al costat de Bernd Reichart, CEO d'A22 Sport EFE
La reacció va ser immediata, ferotge i política. Governs, federacions i aficionats van tombar el projecte en només 72 hores, derivant en la fugida de més del 70% dels clubs fundadors. Però la Superlliga no va morir, va mutar. A partir de 2022, amb A22 Sports al capdavant, el relat va canviar: menys club tancat, més piràmide oberta, més discurs de sostenibilitat econòmica.
La Superlliga, aparcada
L'anomenada Lliga Unify va reaparèixer amb formats ampliats —fins a 96 equips— i una plataforma pròpia de retransmissió, intentant seduir una indústria que ja havia girat l'esquena. Mentrestant, els tribunals començaven a inclinar el camp: el 2023, el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) va dictaminar que UEFA i FIFA abusaven de la seva posició dominant, obrint una esquerda jurídica clau que més tard va aprofitar el Reial Madrid.
Unify, la plataforma que emetrà la Superlliga gratis REDES
I és que el projecte, convertit en símbol més que en competició real, va acabar derivant en una guerra legal. A finals de 2025, el Reial Madrid, resistint en solitari, va transformar el fracàs de la Superlliga en una ofensiva judicial: va presentar una reclamació propera als 4.500 milions contra la UEFA per actuar com un monopoli. Tanmateix, al final la demanda no va arribar a bon port, ja que el mateix club merengue la va retirar després d'abandonar la Superlliga al febrer i acostar posicions amb Ceferin. Cas tancat... o no?
