Les dues possibles sancions de la UEFA que amenacen el Barça de Laporta

El FC Barcelona ha navegat un mar d'incertesa financera, ple de remolins, en el tercer mandat de Joan Laporta. L'advocat català s'ha acostat a unes institucions i s'ha allunyat d'altres pel bé del club blaugrana. El Barça comença a sortir de la closca, amb el Spotify Camp Nou a mig reformar, i uns ingressos que ja freguen els 1.000 milions d'euros anuals. L'alta direcció de l'entitat catalana ha abandonat la seva posició bel·ligerant d'anys enrere amb la Lliga i la UEFA pel Fair Play i la Superlliga.

Després d'aconseguir una victòria aclaparadora a les eleccions presidencials del passat 15 de març, Laporta podrà agafar el timó del vaixell barcelonista l'1 de juliol de 2026. La nau ha redreçat el rumb, però mira de reüll el cel amb incertesa. La relació amb l'organisme rector del futbol europeu travessa un moment immillorable. Tot i així, l'ens que presideix Aleksander Ceferin analitza minuciosament cada pas del Barça als despatxos amb l'amenaça de dues sancions que a Can Barça confien esquivar.

Discrepàncies comptables

El primer càstig ja s'ha aplicat en part. La UEFA va aplicar una multa de 15 milions d'euros per saltar-se les normes de Fair Play financer, que difereixen en certs aspectes de la normativa de control econòmic de la Lliga. El motiu de la discòrdia es remunta als comptes dels anys financers 2022-23 i 2023-24. La cambra de l'òrgan de control financer de clubs (CFCB) va detectar que a Can Barça no haurien imputat amb el concepte correcte els ingressos fruit de la palanca corresponent a la cessió del 25% dels drets televisius a Sixth Street.

Els socis del Barça aproven els resultats d'explotació de les palanques

La venda de patrimoni es va anotar, amb plusvàlues com 667 milions corresponents a "altres ingressos operacionals". Tanmateix, als ulls de l'auditoria practicada per l'organisme transnacional, s'hauria d'haver imputat en qualitat de "beneficis per pèrdues d'actius intangibles". D'aquesta manera, el Barça no podria haver inclòs les palanques com a ingressos ordinaris que comptabilitzessin a efectes de Fair Play, ja que la Lliga sí que validava les palanques, abans de limitar-ne l'ús al desembre de 2022 al 5% de la xifra de negoci dels clubs.

45 milions condicionals

La disparitat de criteris va desencadenar la sanció econòmica, conseqüència de superar el límit de dèficit acumulat en dos anys permès per la UEFA i d'incomplir, per tant, l'article 91 del reglament de sostenibilitat. L'organisme gestor del futbol al Vell Continent va executar la multa de 15 milions fixos i altres 45 milions condicionals, supeditats al compliment de ràtios econòmiques durant els exercicis 25-26 i 26-27.

Les multes de la UEFA per l'incompliment del Fair Play Financer UEFA

El primer curs sota la lupa de la UEFA, la diferència màxima entre ingressos i despeses rellevants, coneguda com Football Earnings, serà de 5 milions d'euros. Només amb contribució, la desviació podria arribar als 60 milions. En cas contrari, Ceferin traurà les tisores i aplicarà 22,5 milions de la quantitat variable pertanyent a la sanció. Els últims 22,5 milions quedaran condicionats per uns requisits d'estabilitat: "Un superàvit agregat de Football Earnings o un dèficit agregat de Football Earnings dins la desviació acceptable respecte als períodes de referència que finalitzen el 2024, 2025 i 2026".

De l'expulsió a 15 milions

Des que la junta directiva encapçalada per Laporta va abandonar el projecte de la Superlliga, els ponts establerts amb la UEFA han afavorit el club de la capital catalana en assumptes com la citada multa, segons va explicar el president barcelonista a l'assemblea de socis compromissaris de 2025: "Vam baixar una multa de 80 milions a 60, i després a 15 sense sanció esportiva, que al principi ens volien deixar sense Champions League".

El Barça provisiona els 15 milions de multa imposada per l'òrgan de control econòmic de la UEFA CAPTURA

En la seva memòria econòmica de la temporada 24-25, el FC Barcelona provisiona els primers 15 milions, però exclou els altres 45 milions, ja que estima que compliran "tots els objectius establerts" i que "cap altra sanció serà d'aplicació durant el període de vigència de l'acord".

El 'cas Negreira'

La segona possible pena de la UEFA roman en stand-by fins que la Justícia espanyola emeti un veredicte ferm sobre el cas Negreira, un horitzó encara llunyà. La causa que investiga els 8,4 milions d'euros transferits pel club blaugrana a societats vinculades a José María Enríquez Negreira va complir tres anys el passat mes de febrer. La fase d'instrucció es perpetua sense indicis que la institució catalana pretenia comprar cap àrbitre, tot i els pagaments constants entre 2001 i 2018.

Joan Laporta, en la seva roda de premsa pel 'cas Negreira' EFE

L'esclat de la causa al febrer de 2023 va ocasionar un terratrèmol mediàtic, però també institucional. Javier Tebas afirmava aquell mateix any que cap cas havia causat tant de mal reputacional: "És el major mal reputacional que s'ha fet al futbol espanyol en tota la seva història". Ceferin s'expressava en els mateixos termes, mentre els investigadors assignats pel Comitè d'Ètica i Disciplina de la UEFA valoraven possibles sancions. "És una de les situacions més greus que jo hagi vist en el futbol", va afirmar el màxim mandatari de l'organisme en una entrevista amb un mitjà d'Eslovènia.

En 'stand-by'

Els inspectors independents van recomanar excloure el Barça un any de competicions europees per "violar el marc legal de l'organisme europeu" en l'"intent d'influir en el resultat d'un partit nacional o internacional". L'organisme continental va admetre l'equip blaugrana a la Champions League 2023-24. Si bé es va reservar "una decisió futura sobre l'admissió/exclusió de les competicions de clubs de la UEFA", la investigació va quedar congelada a l'espera de l'avanç de la causa al Jutjat d'Instrucció número 1 de Barcelona.

Joan Laporta, Aleksander Ceferin i Nasser Al-Khelaifi, a la llotja de Montjuïc EFE

El rotatiu El Debate informa que la UEFA no només imposaria un any d'exclusió de la Champions, sinó també tres o quatre finestres sense poder fitxar. Tanmateix, qualsevol pas en fals que impliqui avançar-se a la Justícia espanyola correria el perill de girar-se en contra de l'ens europeu, en el supòsit que castiguessin el Barça i el club sortís victoriós posteriorment als tribunals. Aquest escenari no convé a Ceferin, perquè desencadenaria una reclamació multimilionària, per la qual cosa la prudència marca el camí a seguir per part del Comitè d'Ètica i Disciplina.

Sense evidències

Tres anys més tard, descartat el suborn per l'absència de càrrec públic a qui subornar, i exonerada la primera junta de Laporta per prescripció dels delictes, la veritat és que la fase d'instrucció no ha trobat cap evidència tangible. La jutgessa Alejandra Gil encara investiga els suposats delictes de corrupció entre particulars, administració deslleial i falsedat documental sense judici a l'horitzó.

Joan Laporta, Aleksander Ceferin i Nasser Al-Khelaïfi, a la llotja de Montjuïc durant el Barça-PSG EFE

Per la seva banda, Tebas ha reculat en el seu discurs bel·ligerant i renega del relat estès des de Madrid: "El Barcelona no va pagar àrbitres com sembla que construeix el relat". Les divergències amb la UEFA han passat a millor vida, des d'aquell Barça-PSG (1-2) de l'1 d'octubre de 2025 en què Nasser Al-Khelaïfi, president del club parisenc, va limar asprors amb Laporta. El mandatari barcelonista va assistir dies més tard com a convidat a l'assemblea general de l'Associació de Clubs Europeus (ECA), encapçalada per Al-Khelaïfi, i la sortida definitiva de la Superlliga va servir per enterrar la destral de guerra amb la mateixa ECA i la UEFA. No és garantia d'evitar sancions, però sí que atenua les possibilitats de rebre un càstig per les citades investigacions.