El millor partit de la història dels Mundials: es compleixen 44 anys del dia que Paolo Rossi va tombar el Brasil i va ser perdonat a Itàlia
El davanter italià, dos anys sancionat, es va redimir dels seus pecats amb tres gols que van tombar la gran favorita a Sarrià
Notícies relacionades
- Les dues grans preocupacions de l'Ajuntament amb el Barça quan acabin les obres de l'Spotify Camp Nou: els veïns pressionen
- El cervell digital que dispara la capacitat de negoci de l'Espai Barça: sistema tecnològic unificat i espais mutants
- Ni Lamine Yamal ni Raphinha: el jugador del Barça que està jugant lesionat el Mundial 2026
Va ser un partit tan intens com etern. Un dels millors de la història dels Mundials, amb un joc trepidant i un desenllaç inesperat. Sorprenent. El 5 de juliol de 1982, avui fa 44 anys, va ser el gran dia de Paolo Rossi, autor dels tres gols d'Itàlia que van derrotar el poderós Brasil.
El Brasil-Itàlia del Mundial d'Espanya té un llibre meravellós: El partit: Els millors 90 minuts de la història del futbol. El seu autor és Piero Trellini, qui analitza el context sociopolític d'ambdós països i gran quantitat d'anècdotes esportives que van precedir el gran duel.
La sanció a Rossi
Trellini recorda el calvari que va viure Rossi després de ser sancionat durant dos anys per presumpte amaño d'apostes. També es recrea en l'aposta d'Enzo Bearzot per ell, en contra de l'opinió pública. Tan tensa va ser la convivència entre futbolistes i periodistes que els primers es van acollir a la llei del silenci, tips de les crítiques rebudes a la fase de grups.
Paolo Rossi celebra un dels seus tres gols al Brasil
Les tensions d'Itàlia contrastaven amb els elogis al Brasil. Al seu futbol samba. Sócrates i Zico eren les grans estrelles de la canarinha, lastrada per un porter insegur (Waldir Peres) i un davanter centre amb mala punteria (Serginho).
El millor partit, a Sarrià
El Brasil-Itàlia es va jugar a Sarrià, antic camp del RCD Espanyol, poc habituat a partits d'alt nivell. Més de 40.000 espectadors omplien les grades, amb uns 15.000 aficionats de cada selecció. El groc predominava al fons sud, mentre que els italians eren darrere de l'altra porteria. I aquell dia feia una calor asfixiant a Barcelona. La FIFA, incomprensiblement, va programar el partit per a les 17:15 hores.
Gol de Sócrates a Itàlia
Rossi, molt motivat, va marcar als cinc minuts i Sócrates va empatar als 12. El davanter italià va repetir als 25 i amb 1-2 es va arribar al descans a Sarrià. A la segona part, el Brasil va acorralar el seu rival. Resistia Itàlia com podia, amb el veterà Dino Zoff, curtit en mil batalles a la porteria.
Zoff, salvador
Falcao va empatar per al Brasil als 68 minuts. Al Brasil li bastava l'empat per accedir a semifinals i els seus aficionats es tornaven bojos. Pocs creien llavors en la gesta italiana. El Brasil era, de llarg, la millor selecció del Mundial, amb un futbol molt bonic. Rossi, però, no es rendiria. Estava tocat per una vareta màgica i va marcar el tercer al minut 74. Itàlia, en aquell moment, va perdonar tots els seus pecats.
Tercer gol de Rossi al Brasil
Sarrià bullia. Enloquien els seguidors italians i pregaven els brasilers, la viva imatge de la impotència. El Brasil va intensificar el seu domini, però no hi va haver manera de superar Zoff, salvador amb una aturada miraculosa a un minut del final. La canarinha plorava i Itàlia ja somiava a lo gran. Va passar la fase de grups amb tres miserables empats davant Polònia, Perú i Camerun. Després va derrotar l'Argentina --amb un marcatge al límit de Gentile a Maradona--, Brasil, Polònia i Alemanya, a la final, amb Sandro Pertini emocionat, felicitat pels Reis d'Espanya, Joan Carles i Sofia. Però aquesta és una altra història. Per això, cada 5 de juliol és un dia gran. Especial.