El fenomen de La bola negra ha arribat a les sales i les ha detonat. La pel·lícula dirigida per Javier Calvo i Javier Ambrossi ha portat a 610.000 espectadors a les sales i en tres dies ha recaptat prop de 4,7 milions d'euros.
No és el millor estrena de l'any, sinó el quart, però això poc importa. Els directors s'han alçat ja amb la Palma d'Or a la millor direcció a Canes i el premi del públic als festivals de Toronto i Sant Sebastià. Es parla ja dels Òscar.
La cinta és l'enviada a representar Espanya als premis de l'Acadèmia de Hollywood, però es diu que pot ser nominada a altres categories principals. Això omple el pit d'orgull als seus directors, però darrere d'ells hi ha un gran equip i, entre ells, una geni de la direcció de fotografia, Gris Jordana.
Aquesta cinematògrafa de 45 anys, nascuda a Manlleu, és, en part, responsable de les precioses, impactants i colpidores imatges de La bola negra. Els Javis la tracten com la cap al set; ella sap on ha d'estar col·locat tothom.
Com és la seva feina
“Ells em descarreguen una tona de referències eclèctiques, a partir d'aquí creem junts un llenguatge nou i jo sóc la Pepito Grillo que va dient com encaixar tot perquè sigui coherent”, declara en una entrevista a la revista Esquire.
Confessa que, com es coneixen des que van començar a treballar a Veneno, hi ha confiança i ja s'entenen. Però això no treu que ells li manin molta feina perquè s'inspiri.
Les referències de 'La bola negra'
En l'entrevista nomena des de llibres com A sangre y fuego, de Manuel Chaves Nogales, fins a “fotografies d'Espanya oculta, de Cristina García Rodero, que són dels 70 i 80”, sense oblidar el cinema.
Hi ha Apocalypse Now i La conversación, de Francis Ford Coppola; Sebastiane, de Derek Jarman; Ven y mira, de Elem Klimov, i tantes altres.
“Javi Calvo em va manar veure 3.500 pel·lícules de Rússia, d'Ucraïna, de l'est... de les quals després em va confessar que ell només havia vist el tràiler”, confessa. Tot sense oblidar “aquest punt surrealista, buñuelià” que ells tenen.
Tota això està allà per qui ho pugui veure i per qui no. Però aquesta feina, entre els experts, està sent molt reconeguda. Tant és així que ja es parla d'una possible candidatura als Òscar fins i tot a millor pel·lícula, millor cançó i, qui sap, si millor fotografia.
Nominació a l'Òscar?
La catalana no s'ho creu. “Els ho deia als Javis bromejant: ‘Nois, jo sóc de Manlleu, com vaig a estar nominada a un Òscar?’”, revela en l'entrevista.
Ella el Goya ja li “agradaria en algun moment”; de fet, ha estat nominada ja dues vegades, però, com diu ella, el dels Òscar “és d'un altre planeta”. Passarà?
Una altra estrella de l'ESCAC
Pot ser. Gris Jordana porta anys demostrant el seu talent. Formada a la Escola de Cinema de Barcelona (ESCAC) i al Politècnic Ngee Ann de Singapur, ja ha treballat per als més grans del cinema espanyol i ha treballat en més de quinze llargmetratges rodats a Àfrica, Llatinoamèrica, Estats Units i Europa.
El seu nom va començar a guanyar pes en el cinema espanyol amb els seus treballs en el documental, però va ser amb les ficcions amb les quals s'assentaria la seva fama.
La vida sense Sara Amat li va fer guanyar el premi a la millor fotografia al FICCAT i la catapultaria a la fama. Un any després d'aquest premi, el 2020, començaria la seva relació amb els Javis. Es va incorporar a l'equip de Veneno i, a partir d'allí, els cineastes sempre van comptar amb ella.
No van ser els únics. Ella va arribar a Canes abans que ells. Ho va fer amb Libertad, de Clara Roquet, estrenada a la Setmana de la Crítica de Canes.
Els premis de Gris Jordana
La cinta li va valer el premi Gaudí a la millor fotografia el 2022 i la seva primera nominació al Goya en la mateixa categoria. La segona seria per Soy Nevenka, de Icíar Bollaín, estrenada el 2024.
La tercera i dos nous premis s'esperen que li caiguin ara per La bola negra. Cal veure si l'Òscar, que el veu tan inabastable, també.