Què passarà amb la creativitat? Què han i poden fer els humans com a artistes?
El debat sobre els límits de la tecnologia i la supremacia de l’humà ha trobat un nou i vibrant altaveu a Barcelona. Sota el suggerent títol Intel·ligències, el think tank de pensament Àfora Focus ha donat el tret de sortida a una nova temporada amb una premissa tan ambiciosa com urgent: contraatacar l’avenç de la intel·ligència artificial apostant fermament per la pluralitat de les intel·ligències humanes.
Consolidada després de gairebé vuit anys de trajectòria, la plataforma segueix fidel a la seva cita dels dilluns al Teatre Romea, on setmana rere setmana arrenca l’aplaudiment i la fidelitat d’un públic lliurat, que mostra la seva curiositat i que no se sent defraudat. Tot el contrari.
Al capdavant de la Fundació Romea, Fèlix Riera ha estructurat la programació entorn de tres pilars fonamentals que marquen el pols d’aquesta entrega.
El primer d’aquests és purament contextual, ja que, tal com assenyala el director, en tot just any i mig l’evolució de la IA ha transformat el tauler de joc, exigint oposar-li una visió plural que integri el millor de la nostra condició.
La segona columna incideix en una paradoxa crítica: la convicció que la intel·ligència artificial és incapaç d’oferir solucions reals als problemes i crisis que ella mateixa contribueix a generar, convertint la intel·ligència natural en l’única sortida viable.
I el tercer eix abraça la sensibilitat artística, traslladant a l’escenari qüestions cabdals com el propòsit vital, la memòria, la identitat, les incerteses del futur i la pervivència de les utopies.
Una IA per al Romea
Aquesta reflexió sobre l’escenari transcendeix el mer col·loqui intel·lectual, ja que, en paraules de Riera, cada acció que acull el teatre busca erigir-se en un autèntic acte artístic.
La pròpia litúrgia de l’escenari obra una transformació en l’intèrpret, però també interpel·la de manera directa els espectadors.
A diferència del que passa en una sala d’exposicions, el Romea exigeix que l’assistent completi l’obra, dotant el marc escènic d’una capacitat única per transmutar qualsevol contingut.
Com a gran novetat per a aquest cicle, l’organització ha volgut institucionalitzar la figura de l’artista resident, apostant per Daniel García Andújar per a un període de dos anys i mig.
El repte és majúscul. La seva encomana resulta tan suggerent com desafiant: construir la IA del mateix Teatre Romea.
Cada any, el creador desgranarà el seu procés mitjançant una performance, un format escollit deliberadament per considerar-se l’antídot més radical davant els automatismes de la intel·ligència artificial.
A favor de les emocions
La temporada ja s’ha posat en marxa amb un inici inaugural d’alçada protagonitzat per Diàleg per a un ventríloc solitari, de la mà de Jaime Figueroa i María Folguera, aquest passat dilluns.
Per al director general d’arts i continguts, César Martínez de Obregón, el major èxit d’Àfora Focus després d’aquests vuit anys de trajectòria és haver-se guanyat a pols quelcom extraordinari. I és que cada dilluns, el públic acudeix al teatre amb l’absoluta disposició de deixar-se sorprendre.
Perquè, quin paper ha de tenir la cultura, l’art, perquè l’ésser humà pugui reconèixer-se, encara, com algú que sent, que s’emociona i que reacciona sense obeir les pautes que ordena un algoritme?
Aquesta és la voluntat d’Àfora Focus, un think tank de pensament, a partir de l’experiència teatral, que l’empresa Focus, a través del seu fundador, Daniel Martínez, es va entestar a impulsar.
Amb la nova programació, Àfora Focus ha editat un volum que recull el millor de la revista Pre Ocupaciones dels darrers set anys, amb números dedicats a conceptes com la Immunitat, la mentida, la solitud o el Paradís Perdut.