Ana Wagener: “La classe privilegiada, la que té molts diners, es creu impune”
L'actriu coprotagonitza, juntament amb Tamara Casellas, la pel·lícula de Claudia Pinto 'Morir no sempre surt bé'
També et pot interessar: Aina Clotet: "És important que puguem fer pel·lícules en català, però que admetin la barreja lingüística i la pluralitat"
Notícies relacionades
- Arantxa Echevarría: “Em sembla un desvergonyiment que les grans fortunes inverteixin en art, però millor això que invertir en totxo”
- Sembla els Estats Units però és Tarragona: aquesta ciutat costanera es transforma en Miami i acull els Beatles
- Laura García Alonso, directora de cinema: "Ara es parla molt de salut mental, però les patologies més greus encara són tabú"
La situació està tan malament que Morir no sempre surt bé. És una realitat i també una ficció en format de pel·lícula, dirigida per Claudia Pinto.
La cinta, estrenada el passat 26 de juny, relata la història de Rosario (Tamara Casellas), que, en veure que el seu marit i el seu germà han estat acomiadats de manera improcedent, decideix segrestar el cadàver del seu cap i demanar un rescat. Però Inés (Ana Wagener), l'adinerada vídua, i els seus fills tenen altres plans. I no difereixen gaire: tots volen treure'n profit.
La cinta és una comèdia pura i dura amb tocs de thriller i, sobretot, molta crítica social. Tan diferents són les classes altes i baixes? Tan ideal és la vida dels rics? Tan miserable la de les classes baixes?
La pel·lícula no dona respostes, fa servir la ficció perquè cadascú tregui les seves conclusions. Wagener i Casellas són del mateix parer. Ho van explicar a Crónica Global durant la presentació del film al BCN Film Fest.
-Bé, quina pel·lícula. I quins personatges! Us va ser fàcil acceptar?
-Ana Wagener (A): A mi, almenys, em va atreure aquesta originalitat, amb un punt de partida fantàstic per a una comèdia. Tot i que és una pel·lícula amb traç social. I amb dos personatges femenins que capitanejen la història.
A més, jo tenia moltes ganes de conèixer la Tamara Casellas i de treballar amb ella.
Després hi ha el repte d'agafar el to d'aquesta pel·lícula, que és complicat, perquè parteix de la veritat, però es porta a situacions molt rocambolesques que fan somriure la gent.
Tamara Casellas (T): Era la primera vegada que feia comèdia i em va fer una mica de por. A més, en un altre idioma. Però quan vaig veure el repartiment, em vaig posar a plorar directament. A més, té una premissa molt esbojarrada, però amb quelcom molt humà.
-El pòsit social fa pensar que la situació no és tan esbojarrada, oi? Qui diu que algú no pot venjar-se del seu ocupador pel tracte rebut o que un mort per a un ric ja li pot anar bé? O ho veieu exagerat?
-A i T: És que està passant!
-A: Quantes famílies, d'un dia per l'altre, es queden sense feina? Els acomiadaments improcedents estan a l'ordre del dia i, si no es té un suport econòmic que ajudi, les famílies no poden pagar el pis i el desnonament està trucant a la porta. La classe mitjana està desapareixent, pràcticament.
I aquí passa una mica això: són una família treballadora que té un pis, que fins ara arribava a final de mes, amb els seus problemes, i de cop t'acomiaden. I què? La gent entra en situacions molt desesperades.
I, d'altra banda, també és molt reconeixible perquè hi ha la família superprivilegiada, que té moltíssims diners, i aquesta gent es creu impune. Per això és reconeixible des d'ambdós costats.
Tamara Casellas i Ana Wagener
-Però tampoc són feliços els rics.
-A: Són totalment infeliços.
-T: Sí, no hi ha caliu ni relació humana. Però la família que representa el meu personatge a la pel·lícula és un mirall clar de gent que no té la possibilitat d'altres oportunitats. I quan les té tampoc sap si és la vida que vol.
-En aquest cas, també ens explica la pel·lícula que la vida dels rics no és com un s'imagina?
-T: Rosario té la seva família on creu que ha d'estar, però té uns valors i creu que tenen el que s'han treballat. Ella està orgullosa del que té.
-A: En canvi, Inés té tot el que un desitjaria, però realment té una família absolutament desestructurada, la relació amb el seu marit pràcticament no existeix i els seus fills... mare meva.
Jo crec que la riquesa és en una altra banda i això es reflecteix a la pel·lícula i és també el missatge que transmet.
Les actrius de Tamara Casellas i Ana Wagener
-Hi ha lloc per a aquest tipus de comèdies esbojarrades i amb missatge en una cartellera tan voraz?
-A: És clar! Visca la comèdia. La vida és una tragicomèdia. I s'han de fer sèries, pel·lícules i cinema, perquè la gent les sent molt més.
Després sí, hi ha comèdies que són una ximpleria. I a mi no m'agraden les comèdies que ofenen la intel·ligència del públic. No t'has de fer el graciós perquè la gent rigui, perquè riuen per altres motius. Per tant, sí, advocaria perquè aquesta classe de comèdia es fes molt més.
-Ja, però hi ha espai per a elles?
-T: Sí, i cada vegada se'n fan més. I espero que cada vegada se'n facin més, amb els temps que corren ara mateix.
