Fer de la poesia l'eix vertebrador de la societat catalana. Aquest és l'objectiu del grup d'aficionats que ha decidit recuperar l'associació que el 1921 va fundar el poeta noucentista per excel·lència, Josep Carner (1884-1970).
La iniciativa va néixer el 2024 de la mà de quatre estudiants de Filologia Catalana de la Universitat de Barcelona, inspirats per una assignatura sobre el Noucentisme impartida pel crític i editor Jordi Marrugat. Dos anys després, l'entitat ja supera la trentena de membres, de totes les edats i condicions, segons explica a aquest mitjà el seu president, Aarón de Balaguer.
“El nostre objectiu és acabar l'empresa que van començar els noucentistes, però no quedar-nos només amb la classe acomodada de Barcelona, que era l'objectiu que tenien ells, sinó ampliar-ho a altres classes socials, a més d'altres ciutats i pobles de Catalunya", afirma.
Alguns dels membres fundadors de l'Associació Societat Literària Amics de la Poesia
Verdaguer i Carner
Sempre que poden es reuneixen a la llibreria Ona de Barcelona per fer el que més els agrada: llegir i recitar poesia. Els seus autors de referència són els mateixos que apareixen al seu logotip: Jacint Verdaguer i Josep Carner.
L'activitat del grup no es limita als recitals. També impulsen iniciatives com 'Poesia al Ferrocarril', un projecte que busca fer de la necessitat virtut en convertir el transport públic —“que tan malament funciona”— en un espai de lectura de poesia. Així mateix, han celebrat la segona edició dels seus 'Jocs Florals', certàmens literaris l'origen dels quals es remunta a l'Edat Mitjana, recuperats al segle XIX (i ara una altra vegada per ells). Ara el grup busca obrir un compte bancari que els permeti accedir a subvencions de la Generalitat i destinar premis als guanyadors.
Cartell de l'Associació Societat Literària Amics de la Poesia
Contra el romanticisme
El Noucentisme va ser un moviment cultural català que va sorgir com a reacció al romanticisme i al modernisme. “Van reaccionar contra el populisme, les il·lusions romàntiques i els somnis modernistes”, explica l'escriptor Ferran Toutain, autor juntament amb Xavier Pericay de El malentès del noucentisme (Proa).
“El seu objectiu era construir una cultura elevada, sustentada no només en la poesia, sinó també en el racionalisme, la ciència i, sobretot, en la tradició grecollatina”, afegeix.
El principal impulsor polític del moviment va ser Enric Prat de la Riba, president de la Mancomunitat de Catalunya, l'organisme d'autogovern que va precedir la Generalitat. Sota el seu mandat es va crear l'Institut d’Estudis Catalans, concebut com una institució equiparable a les grans acadèmies europees i destinada a fomentar la recerca científica i les humanitats.
La poesia al centre
Tot i reivindicar el llegat noucentista, els membres de l'associació insisteixen que no responen a cap ideologia política. En les seves sessions de lectura hi tenen cabuda tots els poetes: des de Jacint Verdaguer i Josep Carner fins a Federico García Lorca o T. S. Eliot.
“Ens sentim noucentistes en la mesura que volem fer de la poesia l'eix vertebrador de la societat. Perquè, per damunt de tot, d'això tractava el Noucentisme: a més de posar ordre i dotar la llengua d'una gramàtica, aspirava a situar la poesia al centre de la vida col·lectiva”, conclou Aarón de Balaguer.