Més enllà de la sessió gratuïta final d'aquest diumenge del Primavera Bits, el Primavera Sound tanca una nova edició en la qual ha aconseguit tornar a les seves essències sense oblidar-se del nou públic.
La sessió de dissabte va ser un clar exemple. Olivia Rodrigo, rusowsky i Kneecap van atreure la joventut que l'any passat imperava en el festival, amb Charli XCX, Chappell Roan i Sabrina Carpenter com a caps de cartell. Mentrestant, My Bloody Valentine, The XX i Gorillaz emocionaven els fidels d'un certamen que sempre va voler ser indie.
Amb el concert de Bad Gyal cancel·lat dijous per culpa de la pluja, la gran estrella mediàtica per al públic jove va ser Olivia Rodrigo. Va ser la artista sorpresa d'aquest any, aquest as a la màniga que el Primavera Sound anunciava divendres després del caos.
L'estatunidenca va despertar el furor dels amants del pop més mainstream, un gènere que en l'últim lustre el festival ha anat integrant de manera paulatina per atreure un nou públic. I, vist el resultat, li ha sortit molt bé.
La doble sorpresa d'Olivia Rodrigo
L'estrella no només li va robar públic als ja clàssics primaveros de My Bloody Valentine, sinó que va demostrar per què té estatus d'estrella. Especialment quan Robert Smith va pujar a l'escenari amb ella per cantar. El públic va esclatar en crits.
El líder de The Cure, que va actuar la nit anterior, ja havia demostrat la seva bona relació amb ella en el passat, però els no tan fans no coneixien aquesta col·laboració i molt menys esperaven veure'l junt amb ella en directe, en el Primavera Sound.
Olivia Rodrigo en el Primavera Sound de Barcelona
En qualsevol cas, Rodrigo va connectar amb el públic més jove i va saber encisar-lo intercalant temes del seu pròxim àlbum, com Drop Dead, amb ja clàssics com Vampire, Bad Idea Right?, Drivers License o Ballad of a Homeschooled Girl. Amor, desamor i passions. Això és el que va desfermar Olivia Rodrigo.
Menys intenses o, almenys, una mica diferents van ser les emocions que van provocar My Bloody Valentine, que se les prometien felices a l'escenari Estrella Damm per retrobar-se amb el seu públic fidel del festival, però aviat es van adonar que no les tenien totes amb si.
Els temps de My bloody Valentine
La gespa artificial, que va arribar bastant perjudicada a l'últim dia, va anar poc a poc mostrant les seves vergonyes a mesura que s'acostava l'hora prevista de l'actuació d'Olivia Rodrigo i el públic els anava abandonant.
Tampoc van ajudar una qualitat de so dubtosa, el seu ja de per si estatisme sobre l'escenari, unes pantalles que no es veien del tot bé i, tampoc cal enganyar-se, una discografia sense novetats desde 2013.
My Bloody Valentine en el Primavera Sound.jpg
El grup no es va deixar res al tinter per contentar els seus. Wonder 2 i Only Tomorrow van fer les delícies dels més roquers després d'un inici reposat amb When You Sleep, New You i una versió acústica de Loveless. Encara que van acabar per tot el més alt amb un joc de guitarres i llums al so de You Made Me Realise, alguna cosa s'havia perdut. Sens dubte, el públic.
Algú podria pensar que el públic pop i jove havia guanyat la batalla a l'indie, però 20 minuts després The XX va demostrar que aquesta teoria no es sosté per enlloc.
The xx, un clàssic que no falla
La banda britànica, altres amics històrics del Primavera Sound, va tornar a omplir l'escenari Revolut amb els seus moments trencacaderes que van del rock i l'electrònica a ritmes més relaxats propers a la balada i al R&B.
El grup, format per Romy Madley Croft, Oliver Sim i Jamie xx, es va tornar a reunir vuit anys després i la parada en el festival barceloní era obligatòria. El públic del Primavera ho va saber agrair.
The xx en el Primavera Sound.jpg
Van cantar juntament amb ells totes les seves cançons, fins i tot les de les seves carreres en solitari. I van ballar fins a l'extenuació al ritme dels beats característics de Jamie xx.
Crystalised i Say Something Loving van trencar el gel. Angels i Sunset van ajudar a continuar amb el moment remember. Shelter i Infinity van posar íntim al públic, que va acabar corejant els himnes On Hold i Dare You fins a esclatar amb la potentíssima Intro.
Gorillaz, es coronen en el PS
Hi ha millor manera de recuperar l'esperit indie del Primavera que amb ells? Pot ser que sí, perquè encara quedava la cirereta del pastís: Gorillaz.
La banda animada liderada per Damon Albarn va oferir, probablement, un dels millors concerts d'aquesta edició del Primavera Sound. No va faltar de res: reivindicació política, músiques amb aires espirituals procedents de l'àlbum The Mountain i, òbviament, els clàssics.
Gorillaz en el Primvara Sound
Tot va començar amb l'aparició de Arab Barghouti sobre l'escenari cinc minuts abans del concert. El fill del pres palestí Marwan Barghouti, que havia d'haver llegit el seu discurs en el malmès concert de Massive Attack, no només va llegir una carta del seu pare i va demanar la seva llibertat, sinó que va condemnar el genocidi a Gaza i els atacs continuats d'Israel contra la població palestina i el Líban.
El palestí, a qui el president del Govern, Pedro Sánchez, observava des de la zona VIP, va mostrar també la seva "enveja" cap als espanyols per viure en un Estat que no tem condemnar les accions d'Israel. Alguna cosa similar ja va expressar en el seu dia Susan Sarandon quan va acudir a recollir el seu Goya.
El seu discurs i la seva connexió amb Orient van encaixar perfectament amb els aires místics i hindús del nou àlbum de Gorillaz. Des de The Shadowy Light hasta The Mountain, passant per The Happy Dictator i Damascus, van ser la companyia perfecta per a un viatge pels èxits de la banda que va portar al públic a Andromeda, On Melancholy Hill, Tranz o la trip-hopera 19-2000.
No va faltar res ni ningú. És més, a la festa indie de Gorillaz no van deixar de sumar-se convidats. Sobre l'escenari van passar Mos Def, Kara Jackson, Moonchild Sanelly i els enèrgics Little Simz, Bootie Brown i Posdnuos, de De La Soul, per als temazos finals.
Famosos entre el públic
Entre el públic també hi va haver famosos seguidors de la banda. Des del citat Pedro Sánchez fins a Aaron Piper, Carlos Cuevas, Biel Juste i Joan Margarit, creadors de la firma TwoJeys, entre altres.
Però ells no van ser els qui van fer gran l'espectacle, sinó un Damon Albarn que va deixar enrere les seves tensions amb l'il·lustrador Jamie Hewlett i va tornar a crear un viatge audiovisual en el qual animació i música transporten al públic a un altre món.
Concert de Gorillaz en el Primavera Sound
Un univers de sons de l'Índia barrejats amb rap, trap i els més populars Dirty Harry, Feel Good Inc. i Clint Eastwood. Uns clàssics que van fer creure que el Primavera Sound més indie estava de tornada.
Dues ànimes, un futur
Encara que Kneecap i rusowsky, en uns desbordants escenaris Occident i Cupra, van demostrar que el festival tampoc renunciarà als nous sons electrònics i llatins que fan les delícies de els més joves.
El Primavera Bits fa el mateix aquest diumenge amb Greta i Carl Cox en cartell. Toca veure si per al quart de segle del Primavera Sound, el 2027, aquest equilibri es manté. Els amants del festival de totes les edats i gustos musicals així ho desitgen.