Primeras Planas 7 de junio
Portades Primeres Planes

Illa i Sánchez, del Primavera Sound a Lleó XIV

Els presidents socialistes van rebre el Papa a Madrid i van tancar la jornada a la clausura del festival musical. Ecos de la compareixença accidentada de Feijóo al Cercle d'Economia

Llegir en Català
Publicada
Actualitzada

Notícies relacionades

Barcelona mira cap a Madrid a l'espera de la visita de Lleó XIV, el Papa que en les seves primeres paraules en sòl patrio va denunciar la polarització i va advocar per la convivència. Missatge de gran calat polític d'un Summe Pontífex que a l'avió que el traslladava a Espanya va afirmar que ja sap dir "bon dia".

L'independentisme ha centrat la visita papal en la polèmica de la llengua, però s'espera amb cert optimisme que el contingut dels missatges del Papa Prevost s'imposi a l'espinosa qüestió de la llengua, les protestes dels professors i dels independentistes.

El president de la Generalitat, Salvador Illa, creient confés, serà un dels grans protagonistes de la visita llargament esperada. Fa quinze anys de l'últim viatge papal a Espanya. Va ser Benet XVI per a la consagració de la basílica de la Sagrada Família.

Portada El País 7 de juny

Portada El País 7 de juny El País

Tanmateix, l'home proposa i Déu disposa. És el que assenyala aquest titular d'El País: "El conflicte educatiu amarga a Salvador Illa el ‘momentum’ de la visita de Lleó XIV".

La peça ve signada per Camilo S. Baquero: "El president de la Generalitat tenia un pla per a la gira del Papa per Catalunya. El destí, també. Tots dos no casen. El que estava cridat a ser un dels grans moments de Salvador Illa, que participarà en gairebé tots els actes de l'agenda pública del pontífex, corre el risc de ser enterbolit per qüestions domèstiques".

"La visita arriba sota l'amenaça d'una nova jornada de protestes dels docents, una carpeta que ja ha entrat en una dimensió desconeguda després del resultat de la consulta dels sindicats. A això s'hi suma l'ambient enrarit per una nebulosa derivada catalana del cas Leire, en què la justícia ha demanat analitzar els comptes del PSC. Els socialistes catalans neguen qualsevol relació amb les empreses de les quals sospita la policia, però part de l'oposició s'aferra a remenar en el dubte".

"La Generalitat, amb Illa al capdavant, s'ha lliurat amb decisió a la visita de Lleó XIV, cap d'Estat del Vaticà però també màxim jerarca de l'església catòlica. Més enllà de la despesa d'1,6 milions d'euros provinents de la taxa turística per sufragar-la, el president i part de l'Executiu no han amagat el significat que, a títol personal, tindrà la trobada".

"Illa va ser el primer representant institucional de l'Estat a visitar el Vaticà després de l'elecció papal, a l'octubre passat. Allà li va cursar la invitació de visitar Barcelona perquè beneís la Torre de Jesús de la Sagrada Família".

"“Expresso la meva felicitat per aquesta visita. Es produeix en un món on perilla l'elemental, que són els valors humans. La seva visita té molt de significat i serveix per mostrar que Catalunya és terra d'acollida i de dignitat”, va assegurar fa un mes, durant la inauguració d'una exposició sobre el temple projectat per Antoni Gaudí".

"Allà va lloar també el valor de referent moral de Robert Francis Prevost en un moment de màxima tensió geopolítica. Després de rebre'l a Madrid, el cap del Govern l'esperarà a peu de pista a la seva arribada dimarts, tindrà una audiència privada amb ell aquella mateixa tarda i l'acomiadarà quan marxi cap a Canàries dijous. De fet, l'únic acte al qual no assistirà serà a l'oració a la Catedral del dia 9".

"Després d'encarrilar els que possiblement siguin els seus únics Pressupostos de la legislatura, Illa arribava a la trobada amb el pontífex en un cert moment dolç i pendent d'una foto que unís fe, valors cristians i lideratge moral en el context geopolític".

I: "Ja amb la injecció financera necessària per assegurar part de les grans obres que havia proposat, la gira del jerarca era vista per una part de l'Executiu com el fet que marcava l'inici de la segona meitat del mandat. No estava en els plans de ningú que el conflicte laboral amb els mestres encara estigués obert i menys que en les investigacions del cas Leire s'entreobrís una branca catalana".

Portada La Vanguardia 7 de juny

Portada La Vanguardia 7 de juny La Vanguardia

Els mitjans no només miren cap als propers dies. En el resum de la setmana destaca una peça de La Vanguardia que porta aquest titular: "El càlcul de la burgesia catalana: sí a l'avançament electoral; però proximitat a Junts".

Es tracta d'una crònica de Manel Pérez de la qual destaquen aquests paràgrafs: "Feijóo perseguia els seus vots (els de Junts i PNB) per rematar la legislatura fins que, a les portes del Palau de Congressos de Barcelona, es va assabentar que els catalans li demanaven que anés a Waterloo. Va respondre simulant que ell no volia res d'ells. Aterratge d'emergència que va recordar la frase –mai pronunciada literalment, sí en el seu contingut– de “no soc president perquè no vull” durant la seva fallida investidura del 2023".

"Però aquell menyspreu dels vots de Junts va ser tan fugaç que tot just acabar la seva intervenció, Feijóo es va dirigir a Josep Sánchez Llibre, el president de Foment, a qui acompanyava Miquel Roca, i li va reiterar que “això s'ha de desbloquejar des de Catalunya”".
Línies després, Pérez assenyala que "a mode de resum, el gir de dilluns passat va propiciar que el líder popular arribés a Barcelona molt viu políticament i en sortís tocat, mentre Sánchez, que va arribar molt tocat, va marxar més ferm. Un resultat paradoxal, si es té en compte que, com mai abans, Feijóo comptava amb un auditori predisposat a escoltar els seus missatges a favor de l'avançament electoral".

Més endavant s'explica que "la seva intervenció (la de Feijóo) va sorprendre tant com va desagradar al seu auditori. En part pel seu to sever, fregant la reprimenda, com si el polític popular establís una relació d'identitat entre els plantejaments de Junts que bloquejaven la seva anhelada moció de censura instrumental i els dels empresaris presents. Similar al que va fer a la seu de Foment mesos abans".

I: "El líder popular va actuar com si no fos conscient que molts dels presents en una i altra reunió són votants del seu partit i en una proporció que no es correspon amb el to i la distància del seu discurs. Va ser així a les eleccions del 2023 i ho ha estat en moltes altres".

Portada El Mundo 7 de juny

Portada El Mundo 7 de juny El Mundo

Més política: "ERC assenyala com a rival a la Aliança de Sílvia Orriols i situa la 'batalla per la identitat catalana' al centre de la seva estratègia per a les municipals", destaca un titular d'El Mundo.

La peça és de Cristina Rubio: "Esquerra ha identificat com a rival a la Aliança de Sílvia Orriols i situa la "batalla per la identitat catalana" al centre de la seva estratègia de cara a les eleccions municipals de l'any vinent. Així ho ha anunciat aquest dissabte la secretària general, Elisenda Alamany, al Consell Nacional que el partit celebra amb els seus principals quadres i dirigents locals a Banyoles".

""Els partits d'extrema dreta aprofiten aquest moment identitari en què vivim per continuar generant frustració i malestar, per continuar construint aquesta falsa seguretat que es crea culpant els de baix. Tenim una extrema dreta que culpa els de baix per no haver de parlar dels de dalt. Per això ERC ha de donar la batalla per la identitat i guanyar-la", ha avisat sobre la fulla de ruta a seguir".

I: "La dirigent independentista ha assenyalat en diverses ocasions a Aliança Catalana i ho ha fet per carregar amb duresa i contraposar el seu discurs al del partit de l'alcaldessa de Ripoll, Sílvia Orriols: "Hi ha un independentisme que ens porta a la derrota, que es replega perquè diu que ja no n'hi ha prou amb parlar català o que només els cognoms catalans et porten a la catalanitat. Cal representar el catalanisme, sobiranisme i independentisme que no mira al passat"".

Portada La Razón 7 de juny

Portada La Razón 7 de juny La Razón

Madrid va ser ahir el centre de l'orbe catòlic, però també van passar coses a Barcelona. Per exemple, que Pedro Sánchez va estar junt a Salvador Illa a la clausura del Primavera Sound. "De Lleó XIV al Primavera Sound: Sánchez i Illa tanquen el dia amb Gorillaz i Olivia Rodrigo a Barcelona", destaca un titular d'El Nacional.

Escriu Lluís Tomàs: "El president del Govern, Pedro Sánchez, ha tancat aquest dissabte una jornada marcada per la visita del papa Lleó XIV a l'Estat amb un desplaçament a Barcelona per assistir al festival Primavera Sound. El cap de l'executiu ha viatjat a la capital catalana després de participar al matí en els actes de recepció del pontífex a Madrid. Sánchez ha estat vist amb el president Salvador Illa dins el recinte del Parc del Fòrum, on aquests dies s'han reunit desenes de milers de persones en una de les cites musicals més multitudinàries d'Europa".

Paràgrafs després Tomàs escriu que "la visita de Sánchez al Primavera Sound coincideix amb la jornada de clausura de la 24a edició del festival, que aquest dissabte baixa la persiana després de quatre dies de programació marcats per la pluja i algunes cancel·lacions durant la jornada inaugural. Malgrat les incidències meteorològiques, l'organització ha xifrat l'assistència total en 287.000 espectadors".

Portada ABC 7 de juny

Portada ABC 7 de juny ABC

Sense sortir del Primavera Sound però a l'apartat pròpiament musical, Víctor Lenore aporta una visió crítica a Vozpópuli.

Sota el titular "El desastrós 25 aniversari del festival hipster convertit en parc temàtic de la nostàlgia", Lenore afirma que "la cita barcelonina ja no és el que era i avui sobreviu llastrada per deutes i desprestigi".

També escriu que "el Primavera Sound de Barcelona, que aquests dies celebra el seu 25 aniversari, travessa una etapa de profunda incertesa, amb risc de tancament i asfíxia per deutes. L'ambiciosa però fallida expansió a Arganda del Rey (Madrid) el 2023 va deixar una profunda empremta als comptes de la promotora. Aquell revés financer, agreujat per polèmiques recents sobre el repartiment de subvencions públiques, ha obligat a replantejar-se el seu model per garantir la supervivència del festival".

"L'episodi d'Arganda va ser un dels més vergonyosos de la història dels festivals. Van començar calculant vendre 80.000 abonaments, un mes abans de la data ja deien que 40.000 i quinze dies abans que el festival comencés van deixar de parlar d'aquest assumpte”, explicava aleshores a Vozpópuli una font propera al festival".

"Durant les setmanes prèvies a la celebració, en ambients de la indústria musical de la capital, es parlava en diversos mitjans d'un repartiment massiu d'invitacions gratuïtes. Els 850.000 euros de subvenció de la Comunitat de Madrid es van volatilitzar en un festival caòtic, que no va convèncer ningú".

I: "En el pla artístic, un cartell cada cop més repetitiu ha virat cap a fórmules comercials i gèneres de pop urbà, allunyant-se de l'indie i el rock guitarrer que van cimentar el seu prestigi. Aquesta decisió, tot i que vital per omplir el Parc del Fòrum, ha generat un sentiment de desconnexió entre els seguidors més veterans de l'esdeveniment. La massificació i els canvis en l'experiència de l'usuari també caracteritzen aquesta nova era. La convivència entre un públic massiu, atret per les grans estrelles, i la gestió d'un recinte sobredimensionat provoca que la comoditat i la intimitat dels primers anys siguin un record llunyà".

7 de juny, dia mundial del Supervivent de Càncer, dels Drets del Naixement, de la Innocuïtat dels Aliments, de Sensibilització sobre la Síndrome de Tourette i del Falciot.

Santoral: Isaac de Còrdova, Antoni Maria Gianelli, Colmà de Dromore, Robert de Newminster i beata Anna de Sant Bartomeu.