Begoña Vargas o millor dit BEGOÑA, en majúscules. Així és com vol que se la conegui, a partir d'ara, l'artista que comença la seva nova etapa musical. Fa tan sols un mes sortia a la llum el llançament del seu primer EP, Lunar, marcant així un moment clau en la seva evolució artística.
Com a tema principal del mateix, ens presenta Celeste definint el to i la identitat d'aquesta nova etapa. La Begoña ha volgut obrir el seu cor al públic i mostrar-se en profunditat, com quan coneixes tant algú que podries comptar fins i tot els seus lunars. Crónica Global ha pogut conèixer amb més detall l'artista.
Per què en aquesta etapa vols que se't conegui com a BEGOÑA i no com a Begoña Vargas?
BEGOÑA és el que vull ser en la música: 'jo i ja està'. El meu nom ja té molta força per si mateix i, a nivell d'escriptura, penso que en minúscules, perd força. No hi ha Begoñas "famoses" en aquest país. I, ara sent jove, puc prescindir del meu cognom.
Per què just ara has fet el salt a la música?
Tothom es pregunta per què ara, però a mi sempre m'ha agradat cantar des de petita. El que passa és que tenia un gran síndrome de la impostora i no m'atrevia a fer aquest pas. No pensava que fos vàlida i no pensava que tenia una veu bonica o que a la gent li pogués agradar el que jo fes.
El punt exacte va ser que, a principis de l'any 2024, em sentia trista, tot i que ho tenia tot, però em preguntava: 'Per què no sóc feliç?'.
I, és aquí quan vaig decidir marxar d'Espanya un temps. Entre això i anar a teràpia em va fer adonar que no estava deixant sortir alguna cosa de dins meu que sempre havia volgut sortir, que en aquest cas era la música.
Begoña Vargas
Has dit que tenies el síndrome de la impostora respecte a això de ser cantant, però, en la teva faceta d'actriu mai ho vas creure?
No, perquè no era jo, jugava a ser altres persones. Tenia molta por del que significava ser jo. Encara que hi hagi molta gent que li sorprengui, vaig patir bullying a l'escola i sempre vaig pensar que hi havia alguna cosa dolenta en mi. Aleshores aquesta connexió neuronal em va acompanyar molt temps i vaig pensar que ser cantant no era una opció. L'univers és savi. Tot sempre et passa per alguna cosa i tot sempre té un sentit de per què passen així les coses.
Què ens vols mostrar en el teu primer treball com a cantant?
És molt autobiogràfic, tot i que també he jugat a la imaginació, i ha estat molt sanador. He volgut mostrar-me a la gent i treure'm aquesta capa de protecció perquè la gent em conegui una mica més. Ara estic tenint un espai per poder explicar com ha estat el meu viatge com a artista. M'agradaria que pogués ajudar les persones a pensar, que les mogui a fer alguna cosa amb la seva vida i per això parlo molt de l'amor propi.
La cançó Celeste, simbolitza el color de la teva aura?
No crec en l'aura. Celeste no és només pel color. Tots els noms de l'EP tenen, a la meva manera, un sentit. Està molt representat amb la natura i crec que tot té un embolcall molt hippy. Aquest tema representa més l'amor romàntic.
Begoña Vargas
A la cançó Lunar dius 'Un lunar és un estel de la lluna a la pell'. L'has dedicat a algú o te l'han dedicat a tu?
Me l'he dedicat a mi mateixa. Aquesta cançó va ser la primera que em va sortir quan vaig començar a escriure. Va sorgir perquè rodant Berlín hi havia una lluna increïble al cel. És un lunar que té connexió amb la lluna i parla de la meva part més vulnerable, per això dic allò de la cara oculta de la lluna. Són les dues energies que resideixen en nosaltres: la que no es veu i la lluminosa. A més, quan era petita es ficaven amb el meu lunar i amb el temps vaig aprendre a estimar-lo. Ara és el meu segell d'identitat, i d'alguna manera volia honorar aquesta ferida.
L'estil que segueixes és pop alternatiu i pop rock amb influències contemporànies. T'agradaria seguir aquest gènere musical sempre?
La resta del disc que faré, serà una altra cosa. La gent no s'espera el que ve, és diferent. M'he arriscat. Si no, ens podem tallar les venes si són totes iguals.
Amb qui t'agradaria fer una col·laboració?
Amb Lenny Kravitz, Samuraï, Belén Aguilera, Nathy Peluso, Rosalía, Leiva… per somiar que no quedi.
Com ha estat el procés de composició i de producció amb Oriol Planas i Roger Argemí?
Són els millors. Vaig fer amb ells el meu primer tema A color i ja després vam fer Celeste i Luna. Jo mai havia fet una sessió de composició a la vida, però a vegades em sorprenc a mi mateixa. Volia fer una cosa molt orgànica, molt Beatles 'a la meva manera', una cosa estil John Mayer dels 90; sense tanta floritura.
Begoña Vargas
Com compaginaràs, a partir d'ara, la faceta d'actriu amb la de cantant?
Doncs igual que amb la de la moda. Estic oberta a tot i, segons vagi venint, triaré el que consideri o el que realment em vibra en aquell moment. No vull fer més projectes de televisió o de cinema només pel fet de treballar. Això ja ho he fet i ara seré més selectiva. A més, el meu focus d'energia està posat, ara mateix, en la música.
I si haguessis de triar entre una de les dues facetes?
Triaria la música perquè també interpreto, canto i ballo. Està bé que la gent no vulgui fer només una cosa. Jo no sóc actriu vocacional, jo sóc artista. No em puc morir sense viure el que és estar en un escenari i que la gent estigui cantant la teva cançó amb tota l'energia. Entenc que, en aquests moments, el públic s'emocioni.
Per què has triat ser artista independent i no a través d'una discogràfica?
Perquè no vull que em manin més. No m'agrada que em diguin el que he de fer. A més, et penses que et pots fiar de tothom i no. M'agradaria, a la llarga, poder treballar en una discogràfica perquè sé que poden fer que el teu projecte creixi molt, però primer he de crear jo el que vull fer.