Óscar Casas: “Em venia de gust explicar alguna cosa amb el meu cos, amb el desig, amb el sexe”

Spinoza va dir que "ningú sap el que pot un cos" i Óscar Casas ha decidit anar provant. Des del cinema. Si ja ha tingut algun accident rodant cintes d'acció, amb Deseo, un thriller eròtic, al més pur estil dels anys noranta s'ha llançat a l'aventura de rodar escenes pujades de to.

La cinta, una coproducció mexicana rodada a Madrid, a 25 minuts de la casa de l'actor, narra l'aventura d'una dona rica i ben casada que manté una relació amb el monitor de natació de la seva filla, al qual dóna vida l'actor espanyol.

La seva aventura, per això, començarà a adquirir tints perillosos que els faran sortir de la seva bombolla a tots dos. I això és una mica el que volia el català.

“Ha estat una de les coses que jo volia explicar, amb el meu cos, amb el desig, amb el sexe…”, explica en una entrevista a Crónica Global. “És una cosa que mai havia fet i em venia de gust, perquè sí crec que és una cosa latent en tots”, sentencia.

Què li va cridar l'atenció de 'Deseo'?

El primer va ser el guió. La meva mare se'l va llegir primer, li va agradar moltíssim i em va dir que m'agradaria. I després la directora, que en aquesta pel·lícula signa amb un pseudònim, que entra dins de l'univers de la pel·lícula, i és increïble, meravellosa.

Com es pot parlar del seu personatge sense explicar massa?

Òbviament, jo el defenso a mort. No és més que un noi que persegueix el seu desig, tal com es diu la pel·lícula. Ho sent de la manera més pura i honesta. A ell li encanta ella i ell és lliure. Jo crec que la culpa la té més l'altra part: ella i la família.

Però admetem que a ell se li complica.

Després se li complica, sí. Però ells són una família de poder, amb molts recursos, i ell no; ell és un noi que fuig d'Espanya per alguna cosa i arriba a Mèxic intentant buscar-se la vida amb molts menys recursos. Els privilegiats, sens dubte, són ells i el poder el tenen ells, ell no.

Sí? Diria que, a més del desig, el film té una crítica social?

Sens dubte! La directora crec que sí li va donar aquest enfocament, va voler explicar això. I crec que, amb diners i poder, aquestes persones senten que poden fer el que vulguin i sortir-se'n amb la seva. I el pitjor de tot és que gairebé sempre és així, per desgràcia. Utilitzen això.

Aquesta pel·lícula reflecteix que això ocorre i el buit que realment hi ha dins d'aquestes persones.

Sempre es diu això, però els de baix insistim a arribar-hi, per molt que creguem que són gent infeliç.

Bé, és que el desig no té barreres dins de la societat ni entre les diferents classes socials. El desig està en tots, en tot el món. Cadascú a la seva manera. A més, cada desig és únic i personal i això és el que uneix el món sencer.

Sí, però, com es veu al film, el desig pot ser perillós. Se li han de posar límits?

Bé, el desig és perillós, sí. És molt animal, molt instintiu i et fa embolicar-la moltes vegades. Però també et fa gaudir. El desig té un doble tall, però, ben controlat, entenent-lo i canalitzant-lo, pot estar bé.

Algun desig d'aquests?

(Somriu). A veure, hi ha molts desigs… Alguns són momentanis, altres van per èpoques… De jove un té certs desigs, sí, i alguns els he complert i altres no, perquè ja se m'han passat. Crec que el desig va canviant constantment en un mateix, però sí, és clar, n'hi ha molts. Ah, bé, és clar.

Ben jugat. Un d'aquests desigs que sempre va tenir va ser el de ser actor?

Jo sempre vaig desitjar ser actor i vaig ser actor des dels cinc anyets. Llavors, no sé si era tant un desig perquè ho estava vivint i ho vivia com un joc, però també des d'un respecte enorme i amb molta consciència.

Jo ara, cada vegada que penso en aquells anys treballant de petit, em sembla molt curiós. Tenia molt sentit de la responsabilitat. Jo anava amb set, vuit o nou anys a un rodatge i no anava en pla desparramat; ja m'havia après molt bé el text, l'havia practicat amb la meva mare, com actuar-lo, em concentrava. O sigui, sí tenia molt sentit de la responsabilitat, m'importava molt.

Llavors, sí crec que aquest desig ha estat sempre i, a dia d'avui, sí que és veritat que, al fer-me gran, el tinc més latent, encara que sé que això és el que vull per a la resta de la meva vida.

És clar, però també una mica dur, no? En lloc de prendre-ho com un joc, se'l prenia amb gran responsabilitat amb menys de 10 anys.

Teòricament hauria de ser així, perquè són moltes hores. I ara hi ha molta més regulació, però abans, quan jo era més petit, feies les 12 hores com un adult i la meva mare moltes vegades s'enfadava, però, de veritat, t'ho prometo, jo ho vaig viure com ho visc ara. A mi se'm passaven i se'm passen les hores volant i jo volia que sortís perfecte i, si calia repetir, moltes vegades repetia. I si havia de passar fred, el passava. No sé, ho gaudia moltíssim.

Jo crec que ho puc comparar amb aquells nens que comencen des de molt petits en ballet, en ball, en orquestres o que toquen un instrument des de molt petits. Hi dediquen hores i hores i hores i ho gaudeixen molt. Doncs em passava el mateix.

I alguna vegada a casa seva li han dit que havia de parar?

No. La meva mare sí havia de dir a vegades que no a certs projectes quan era més petit perquè, és clar, no podia faltar tant a l'escola. Però bé, era una cosa que la meva mare sí parlava molt amb mi: si jo arribava a suspendre en algun moment a classe, hauria de parar. Però això em feia estudiar més perquè no em tragués d'allà.

Segona vegada que menciona a la seva mare. Sabem que els Casas són molt familiars, però la seva mare exerceix un paper especial?

Per a mi és completament una guia en el meu camí laboral i personal. Just ara estic aquí, gravant a Barcelona la peli amb el meu germà, i ella s'estava quedant amb mi uns dies. Sí, és algú súper especial i important en la meva vida en tots els aspectes.

És una tia molt intel·ligent, molt intuïtiva, amb un amor incondicional pels seus fills i per la seva família. Té tot el que vull ser el dia de demà. Llavors sí, és la meva guia, sens dubte.

La família la tenen marcada a foc tots els germans, eh?

És que és ella, ho té ella. És aquesta dona matriarca que ha aconseguit aquesta unió i aquesta loteria. Jo cada vegada que ho penso dic: és el major regal que m'ha donat la vida. Cinc millors amics, ja no amics, perquè va molt més enllà. Són cinc persones, que són els meus germans, que estaran la resta de la meva vida amb mi, que ens estimem incondicionalment. Sí, podem discutir, podem fer el que vulguem, però és que ens matem per nosaltres, donem la vida per nosaltres. Ella ens ha regalat això i mai em sentiré sol gràcies a això, sempre els tindré a ells.

Bé, tant així que torna a gravar amb un dels seus germans i a Barcelona. Com està sent el rodatge?

Molt intens. Molt físic. És que no puc parlar gaire de la pel·lícula, la veritat, però està sent una…

Hi ha hagut lesions?

Hi ha hagut moltes lesions, hi ha hagut… Però, més enllà d'això, la pel·lícula parla de moltes coses, parla de germans i parla de la família, i està sent molt intens, però, sens dubte, la millor experiència que he viscut fins al moment.

Molt esgotadora també. El meu germà i jo arribem a casa tots els dies i caiem de son al cotxe, però realment està sent molt espectacular.

I tornen a Barcelona, que els ha vist créixer. Quina relació manté amb la ciutat?

A mi m'encanta Barcelona. Jo sóc català, tinc amics aquí i gravo moltíssim aquí. Em sento a casa cada vegada que vinc a Barcelona i sí, sento que és un dels meus llocs. Em fa sentir a gust.

Ja que no va poder anar a Mèxic per gravar 'Deseo', li agradaria fer el salt i gravar fora?

Sens dubte! És el camí pel qual vull començar a investigar, anar per diferents cinematografies, vull conèixer cultures. Ja aquesta directora m'ha aportat i he pogut aprendre altres maneres i altres formes de treball. Això és el que vull ara mateix.

Vull aprendre el màxim possible i, si això requereix conèixer altres indústries, altres mercats i altres directors… Hi ha tant per descobrir, tant per aprendre, que sí, aquest està sent un dels meus propòsits: anar viatjant una mica a veure què passa.

En espanyol o també en un altre idioma, com francès?

Sí, sens dubte, italià, anglès…

Bé, tot és posar-s'hi. De fet, tot i que va començar als cinc anys, sembla que la seva carrera va disparada i fins i tot té quatre projectes per estrenar.

Sí, em fa una mica de por, la veritat. Jo intento triar i triar bé. Faig realment el que m'agrada, però no vull saturar i que la gent cregui que faig per fer.

Realment faig el que crec que em farà sentir i aprendre, i tots els projectes en què vaig ficant el cap realment m'agraden i m'apassionen. Però bé, entenc que són èpoques i moments. Tant de bo segueixi així per molt de temps i, si no segueix així, tot serà com hagi de ser, però jo estic feliç i agraït. I agraeixo a la gent i a la indústria que em donin una oportunitat.

A més, no li fa por res, ni els papers molt físics ni rodar escenes molt íntimes, com és el cas de 'Deseo'. Va tenir algun recel?

Ha estat, sens dubte, un dels reptes d'aquesta pel·lícula, però també part del motiu pel qual vaig entrar. Coneixent la directora, i quan la gent la vegi ho entendrà. En aquest tipus de thriller eròtic crec que el sexe, el desig i l'erotisme juguen un paper narratiu molt important, realment expliquen. I ha estat una de les coses que jo volia explicar amb el meu cos, amb el desig, amb el sexe... és una cosa que mai havia fet i em venia de gust, perquè sí crec que és una cosa latent en tots. El sexe, el desig i l'erotisme estan tan inculcats en les nostres vides…, en el dia a dia de tots nosaltres, sempre.

Llavors sí, em venia de gust, però òbviament m'ha fet moltíssima por. I crec que s'ha arribat a molt bon port. A més, la pel·lícula hauria estat més forta, perquè el que vam gravar era bastant més fort que el que després s'ha traslladat a la pel·lícula.

Perquè encara costa posar aquest sexe una mica més brut o més visual al cinema?

Crec que estem polaritzant: o res de sexe, que em sembla molt bé fer una cosa molt més blanca; o un sexe bastant explícit, fins i tot una mica porno, una mica mainstream, que no m'agrada gens. Sempre que veig en pel·lícules aquest tipus de sexe mainstream, crec que no és positiu, no és narratiu, no és real i no aporta.

En aquesta pel·lícula, en canvi, el que explica el sexe i la manera com ho ha volgut gravar la directora era una altra cosa: era des de l'erotisme i la veritat. S'ha fugit del posat i d'allò bonic per anar realment a la veritat del desig i del que sent aquesta dona amb aquest noi: aquesta explosió de desig, de sexe i d'erotisme.