Carme Portaceli s'acomiada del TNC per la porta gran: concert, internacionalització i Angélica Liddell

Carme Portaceli ha presentat la programació de la que serà la seva última temporada al capdavant de la direcció artística del TNC, i ho fa per la porta gran.

A la directora d'escena no li cauen els anells a l'hora de confessar que volia que fos un bon fi de festa i, per això, res millor que un concert, el de Sílvia Pérez Cruz.

La cantant de Calella serà la responsable de donar el tret de sortida a la temporada 2026-27 oferint dos concerts a la Sala Gran del TNC. Serà el 19 i 20 d’abril amb Repetir, repetir, repetir, en què l’artista es retroba amb el quintet de corda amb el qual fa deu anys va gravar el seu exitós àlbum Vestida de nit.

No serà l’única que vol “rememorar, reciclar, rellegir” la seva obra. Victoria Szpunberg torna al Nacional, durant tot un mes, amb La tercera fuga, una obra d’èxit nominada als Max i que enguany viatjarà a Madrid i París de la mà del teatre públic.

Cares conegudes

També tornen alguns vells coneguts del Nacional com Josep Maria Miró, que el 30 de setembre obre la Sala Petita, que després de tancar el seu tríptic particular —conformat per El cos més bonic que s’haurà trobat mai en aquest lloc, La Majordoma i El Monstre— torna a explorar la identitat i el món rural a El cadell.

Tampoc no faltarà Mercè Rodoreda. Portaceli no només la porta de nou, sinó que dirigirà L’hostal de les tres camèlies, comptant de nou en la dramatúrgia amb Pablo Ley.

Adaptacions literàries

No serà l’única adaptació literària de la temporada. Aprofitant que aquest 2026 se celebra el 105è aniversari de la publicació de Nada, Anna Maria Ricard s’ha submergit en l’obra per portar-la a la Sala Petita. Serà del 15 d’abril al 16 de maig, sota la direcció de Ricard Soler Mallol.

Tampoc no faltaran altres disciplines, com és habitual en la programació de Portaceli. La Sala Tallers arrencarà el 15 d’octubre amb Txema Muñoz i la seva líquida Gota. Ho farà als jardins —“com ell ha volgut”, matisa la directora— i serà una barreja de clown i màgia adreçada a tots els públics.

Circ i dansa

Un mes més tard, el 19 de novembre, aquesta mateixa sala acollirà el circ d’Eunoia Kollectiva i el seu Tenet, amb el qual vol “invertir perspectives”.

La dansa, amb la qual l’any passat La Veronal va inaugurar la Sala Gran del TNC, es farà esperar aquest 2026-27. De fet, fins al 19 de març aquest mateix espai no acollirà Delay of Sadness, de la companyia S-E-D.

Altres híbrids

Tot i així, Núria Legarda donarà les primeres píndoles de ball amb la seva Litúrgia familiar, un híbrid teatral que s’endinsa en una llar per disseccionar-ne les dinàmiques. I per a quelcom tan íntim, la Sala Petita és el seu espai.

També serà un híbrid l’espectacle Roig i violeta, de Magda Puyo, aquesta vegada a partir de textos. La directora d’escena i dramaturga, amb l’ajuda de Daniela Freixas, reflecteix l’univers de Montserrat Roig a partir de dues de les seves obres: El temps de les cireres i L’hora violeta.

Connexió amb Madrid

Quelcom semblant farà Marcial Di Fonzo Bo a partir de l’1 de novembre a la Sala Gran amb Songe, que, a partir de El sueño de una noche de verano, de Shakespeare, i Comedia sin título, de Lorca, indaga en la capacitat del teatre per accedir al cos.

Després d’ells, arribarà un altre vell conegut de l’etapa Portaceli, Alfredo Sanzol. El madrileny porta una obra que aborda el dol amb L’última nit amb el meu germà, una coproducció amb el Centro Dramático Nacional (cdn) que va directa a la Sala Gran.

Agrupación Señor Serrano també torna amb L’Allau, que en paraules de Portaceli pot ser “el darrer i possiblement un dels més ambiciosos de la companyia”, en explorar aquesta necessitat humana d’acumular-ho tot.

Així fins a sumar 25 estrenes, més set muntatges del festival Barcelona Calling l’Orient Mitjà. Tots tenyits de blau, el color d’aquesta temporada que Portaceli dedica a Barcelona, “la ciutat dels meus somnis”, confessa.

La Liddell com a cirereta del pastís

Encara que per somni, el colofó final: l’últim espectacle d’Angélica Liddell, 00:01 La Creació. Set sessions en què la dramaturga catalana més internacional i radical posa sobre l’escenari un naixement que, en paraules seves, no és altra cosa que un “apocalipsi”.

En qualsevol cas, no hi ha dubte que serà la cirereta de la temporada 2026-27 i dels sis anys del TNC de Carme Portaceli, que sempre va tenir clar el seu desig d’acomiadar-se així, amb Liddell, una autora no sempre estimada a l’escena catalana i que ara viu un intens reconeixement.

Tot i així, encara queda un any perquè això succeeixi. El mateix temps que ha de passar perquè algú prengui el relleu a l’etapa Portaceli, qui adverteix al seu successor “que es prepari” i lluiti. L’administració no sempre és fàcil.