El nou EP de Manu Guix, Galàxies, construeix un recorregut emocional que aborda l'amor en totes les seves formes i dimensions: l'amor de parella, el desig, la complicitat física i emocional o el viscut des de la llibertat; però, també, el que perdura en l'absència i aquell que ens deixa empremta.
Aquest univers es fa visible des dels mateixos títols de les cançons: Un satèl·lit orbitant, Astres, Galàxies, Més enllà dels estels, A anys llum i Objectiu: la lluna. A Barcelona, la presentació tindrà lloc el 24 d'octubre a la Sala Apolo, en el marc del Festival Empremtes, en una de les grans cites de la tardor. A més, d'altres molts concerts arreu de Catalunya.
Parles de moltes formes d'amor, però amb quin tipus et sents més identificat?
Buf! Ostres! No ho sé, no hi ha un tipus d'amor que m'identifiqui. Crec que amb el pas del temps vas descobrint que hi ha moltes maneres d'estimar. L'amor es transforma i hi ha relacions, que tens, que acaben convertint-se en una altra cosa. També, t'adones que per amor, a vegades, es fan actes que et causen molt de dolor. Per exemple, com deixar anar. En qualsevol cas, sempre ha estat un tema universal i crec que ho seguirà sent sempre. Ha de ser, segur, el que mou el món; almenys és el que mou el meu.
Manu Guix
D'aquestes sis cançons, quina és la que més defineix el teu moment actual?
Difícil, però si m'he de quedar amb una, seria A anys llum. És una cançó molt vitalista, un cant d'amor a la vida. El que pretenc dir és que ja estic fart de segons quines coses. Ja tinc una edat, i si he après alguna cosa és que vull apostar pel que a mi em sembla bé, fer el que em doni la gana i sobretot que valgui la pena.
Més enllà dels estels va dedicada al teu pare, què té aquesta cançó que no tenen les altres dues anteriors, també dedicades a ell?
Aquesta té una càrrega emocional molt, molt bèstia. Perquè, tot i que fa ja 25 anys que el meu pare va morir, segueix havent-hi una pena i un dolor enorme que no se'n va, i que senzillament aprens a conviure-hi. I llavors, cada X anys tinc aquesta necessitat de tornar-li a escriure una cançó, que per mi és com un procés terapèutic molt maco, però molt dolorós. Vaig plorar molt en el moment de compondre-la i en el moment de gravar-la, també. Tanmateix, sento que a mi em fa bé i que m'apropa a ell. És una manera de seguir mantenint-lo viu.
Manu Guix
De totes aquestes cançons, quina creus que reflecteix millor l'amor d'avui en dia?
Doncs si mirem la joventut... ens donen cent voltes, en molts aspectes, de com es relacionen a nivell íntim. Tenen la sort de viure una realitat molt més avançada de la que vam viure nosaltres. Ells ja tenen una absoluta normalitat sent gay, sent bisexual, amb el poliamor...
Ells estan perdent una mica aquest corsé de les relacions que ens va tocar viure: que les relacions havien de ser heterosexuals, normatives i de formar una família. Estan molt més alliberats, en aquest aspecte, i em flipa veure com gent de 20 anys parla d'això amb naturalitat o com expliquen que tenen sexe i que no han de vincular-ho a l'amor. I són capaços de separar les dues coses. És una cosa que admiro i que m'agrada que sigui així. Per tant, la cançó que més els recomanaria seria Astres.
Si et pregunto a tu com a persona, al voltant de quines òrbites gires, ara mateix?
Jo orbito al voltant dels meus fills i de la meva dona, que és el més important que tinc. La vida d'una persona quan té fills canvia per sempre. Tu deixes de ser el centre de la teva vida i a la teva vida apareixen altres persones que són el centre de la teva.
I abans dels teus fills?
Doncs, naturalment la música, per mi sempre ha estat un pilar molt important i sempre he tingut com una necessitat de buscar la llibertat i de viure la vida molt intensament. Sóc un home a qui li agraden les sensacions fortes i m'agrada viure les coses molt intensament. Ara estic aprenent a trobar la felicitat en la pau.
Manu Guix
La segona part d'aquest EP sortirà el 10 d'abril de 2027. Què podem esperar d'aquesta continuació?
Encara no m'hi he posat, però es dirà Galàxies II. La primera part ha donat molt de si i vull estirar-la més encara. Seguirà aquest mateix fil argumental.
Podríem esperar alguna col·laboració?
Podria ser. Molta gent m'ho pregunta: 'Per què no fas col·laboracions?' El que em passa és que neixen d'una manera molt forçada i des d'un interès de màrqueting i purament empresarial: buscar un artista que tingui més seguidors que jo i llavors demanar-l'hi. No m'agrada fer-les en aquest sentit, han de sortir de manera natural i orgànica. He fet col·laboracions amb Pablo López, Judit Neddermann o Pau Donés, però ara mateix no és una cosa que em preocupi.
L'estil del teu disc es presenta com desacomplexadament pop, amb influències del soul i el funk americà i amb textures més electròniques.
És un reflex de la música que he escoltat tota la meva vida, sobretot el soul i el funk. Però tota la música que jo faig no deixa de ser pop, encara que algunes melodies puguin recordar al funky dels 70.
Tinc molts estudis de piano, solfeig... i tenia la necessitat de demostrar que era capaç de fer cançons amb compassos d'amalgama o compostos. I el pas del temps m'ha demostrat que les que he fet amb aquest prisma, no eren bones; eren com una reivindicació i un 'voler demostrar' que jo sabia. La música no es tracta de demostrar res a ningú; de fet, les millors són les que em surten sense pensar i sense una idea preconcebuda. Per això, tinc cançons amb tres acords de merda, però que m'encanten.
És per això que podem dir que aquest disc és un dels teus projectes més personals?
Això segur, perquè el disc se situa en un moment vital de la meva vida. En plena crisi existencial dels 40 --encara que a mi m'ha agafat als 46--. Ha estat un exercici de molta sinceritat. Parlo de sentiments i de maneres que tinc d'entendre les relacions humanes. Explico coses íntimes, que només les explicaria a un bon amic meu.
Si repassem els teus inicis televisius, creus que el boom d'OT et va ajudar o et va influenciar en la teva carrera?
A mi sortir a OT ha fet que la gent em conegui, ja no només a Espanya sinó també a Llatinoamèrica. I això em segueix sorprenent. També, m'ha permès conèixer molt bé, des de dins, el món de la indústria i conèixer molta gent de la professió.
Ara... que la gent em conegui, no es tradueix després en discos venuts ni en concerts plens. Jo vaig pel carrer i la gent em demana una foto, però això no m'ha ajudat gens en la meva carrera artística. És a dir, pel fet que la gent em conegui, una cançó meva no sona a la ràdio. Una cançó a la ràdio sona si als de la ràdio els hi agrada.
La gent es pensa que jo pujo un post d'Instagram i omplo un Palau Sant Jordi i no. Amb prou feines omplo un teatre de 1.000 localitats. La gent es pensa que per sortir a la tele estic forrat i que et facilita molt les coses, i no és veritat. El públic te l'has de guanyar per la qualitat del que tu fas, surtis per la tele o no.
A l'edició d'OT 2027, hi seràs?
Si a la Noemí Galera i a mi ens volen, sí. Mentre la Noe hi sigui, jo estaré al seu costat. El dia que ella no ho vulgui fer més, jo ho deixaré.
I, a l'esdeveniment especial d'OT 25 anys que es preveu fer?
No en tinc ni idea d'això, només el que he llegit. No sé de què tractarà. Després trucaré a la Noe perquè m'ho expliqui.
Projectes futurs?
A més de la segona part de l'EP, de les gires i d'OT. Seguir treballant a Medusa Estudio BCN, el meu estudi de gravació a Barcelona, des d'on produïm molts artistes. A més, tinc diversos projectes teatrals, com és El Petit Príncep (musical que realitza conjuntament amb Àngel Llàcer) i que estem preparant la temporada número 13. I, tinc un altre projecte musical amb l'Àngel, que s'estrenarà al setembre de 2027.
Ara mateix estic en ple procés de composició d'un musical de creació, que serà una cosa molt xula i que em fa molta il·lusió. És un projecte molt potent. Estem inventant un musical basat en un best-seller, de l'any 2017, d'un autor alemany, i que s'estrenarà el 2028. No m'avorreixo!