Powered by
Philip Morris porta la tecnologia al camp per garantir la viabilitat del cultiu de tabac
La companyia impulsa a Extremadura el programa ‘Cultivadors Digitals’ per enfortir les competències del sector amb l’objectiu de modernitzar la gestió, millorar l’eficiència productiva i incentivar el relleu generacional
Notícies relacionades
Al nord de Càceres, el tabac és molt més que un cultiu: forma part del paisatge, de l’economia i de la història de la regió. A les valls del Tiétar, generacions d’agricultors han treballat aquestes terres, que avui concentren la major part de la producció espanyola de fulla de tabac. Però darrere d’aquesta tradició hi ha un sector que, com bona part del camp, vol mirar cap endavant mentre es pregunta com continuar cultivant i fent rendible una activitat que també necessita renovar-se.
El cultiu del tabac és una de les principals senyes d’identitat de la zona. La prova és que a Extremadura es concentra el 98% de la producció de tabac d’Espanya i és el segon productor de la Unió Europea. Són xifres que parlen de la importància del cultiu per a la regió, però també de la necessitat de trobar fórmules que permetin mantenir-lo en el temps. La superfície cultivada ha descendit, els volums de venda s’han reduït i el relleu generacional continua sent un dels grans interrogants per a moltes explotacions.
Vista aèria d’una recol·lectora treballant en un cultiu de tabac
Ara, juntament amb qüestions tan tradicionals com l’aigua, el sòl o la climatologia, apareix un nou element: les dades. Els cultivadors de tabac veuen en la digitalització una clara oportunitat de millorar la seva productivitat. Saber quan regar, quanta fertilitzant utilitzar, detectar abans una plaga o afinar el moment de la collita són decisions que comencen a recolzar-se en eines digitals.
La transformació és encara incipient, però ja està en marxa. El programa Cultivadors Digitals, impulsat per Philip Morris España en col·laboració amb CICYTEX, tracta de conèixer fins a quin punt la tecnologia pot convertir-se en una eina útil per als agricultors extremenys i, sobretot, contribuir a que hi hagi futur per a qui vulgui continuar treballant aquestes terres.
El camp comença a parlar l’idioma de les dades
El programa va començar al gener de 2026 a Talayuela i, en la seva primera fase, ha analitzat 45 explotacions tabaqueres. L’objectiu era conèixer quin és el punt de partida i, a partir d’aquí, detectar on pot tenir més sentit la incorporació d’eines digitals.
El diagnòstic dibuixa un sector amb un perfil relativament jove. El 70% dels agricultors participants té menys de 44 anys. Però l’edat no es tradueix necessàriament en un major grau de digitalització: el 72% de les explotacions es troba encara en una fase inicial i el 77% dels agricultors assegura no haver rebut formació en eines digitals aplicades a l’agricultura. Hi ha, però, una disposició clara a fer el pas. El 98% dels participants estaria disposat a invertir en solucions tecnològiques si es donen les condicions adequades.
La dada resulta significativa perquè apunta que el problema no és necessàriament la manca d’interès. També hi ha la necessitat de saber quina tecnologia aporta realment valor, quant costa incorporar-la i, sobretot, com pot integrar-se en el treball quotidià d’una explotació.
L’aigua marca el camí
Si hi ha una prioritat que apareix amb claredat entre els agricultors és la gestió dels recursos. El 91% assenyala el reg i la fertilització com l’àmbit en què la tecnologia pot aportar més valor.
No és casualitat. En una explotació agrícola, decidir quan regar, quant fer-ho o quina quantitat de fertilitzant utilitzar té un impacte directe sobre els costos i el rendiment. A això s’hi suma la necessitat de detectar com més aviat millor possibles problemes en el cultiu.
El control de plagues i malalties ocupa el segon lloc entre les prioritats, amb un 59%, mentre que un 43% apunta a la optimització de la collita.
Són aplicacions molt concretes de la digitalització. Més que una qüestió de grans sistemes tecnològics, es tracta de utilitzar millor la informació disponible per prendre decisions més precises al camp.
“Estem convençuts que el tabac d’Extremadura té futur. Cultivadors Digitals representa un pas més en la ferma aposta de la companyia pel tabac extremeny i per les noves generacions de cultivadors”, assenyala Cesare Trippella, director de cadena de valor i relacions externes de Philip Morris per a Europa.
Una transformació que va més enllà de la pantalla
L’arribada d’eines digitals se suma a altres canvis que el sector ha anat incorporant durant els darrers anys. Un d’ells té a veure amb la formació dels propis agricultors.
El Programa Emprenedor, desenvolupat durant vuit edicions, va posar el focus en la gestió empresarial de les explotacions i en la preparació de noves generacions de professionals del camp.
També s’han desenvolupat iniciatives relacionades amb la sostenibilitat. Entre elles hi ha la introducció d’assecadors alimentats amb biomassa, o treballs dirigits a reduir emissions i millorar la traçabilitat de la fulla al llarg del procés productiu.
La tecnologia, en aquest sentit, no apareix com una ruptura amb el model tradicional, sinó com una nova capa sobre coneixements i pràctiques que ja formen part del treball agrícola.
Perquè digitalitzar una explotació no significa deixar enrere l’experiència de l’agricultor. En molts casos, significa posar més informació a la seva disposició perquè pugui prendre decisions que abans depenien únicament de l’observació i l’experiència acumulada.
Quin futur té la fulla de tabac
Però hi ha un segon element que resulta fonamental per entendre el futur del cultiu. No n’hi ha prou amb produir de manera eficient si després no existeix una demanda suficient per a la fulla.
En aquest punt pren importància la certificació de la fulla de tabac d’Extremadura per a la seva utilització en productes d’escalfament de tabac. Espanya, juntament amb Itàlia, es troba entre els primers països productors europeus en obtenir aquesta certificació.
Per a les explotacions, l’obertura de nous destins comercials pot suposar una oportunitat per diversificar la demanda i ampliar les possibilitats de continuïtat del cultiu.
Philip Morris compra fulla de tabac a Extremadura de manera ininterrompuda des de 1992. Durant els darrers deu anys ha adquirit una mitjana de 6.500 tones anuals, al voltant del 30% de la producció total, i acumula una inversió de 230 milions d’euros a la regió.
Philip Morris aposta per un futur sense fum
L’evolució del cultiu extremeny coincideix amb una transformació més àmplia dins de Philip Morris International. La companyia es presenta actualment com una empresa de béns de consum que busca avançar cap a un futur sense fum i ha orientat una part creixent de la seva activitat cap a productes sense combustió.
Per això ha reforçat la seva aposta per la recerca i el desenvolupament. Més de 1.600 científics, enginyers i tècnics treballen actualment en el desenvolupament de productes sense fum, i la companyia assegura haver invertit més de 16.000 milions de dòlars des de 2008 en el seu desenvolupament, validació científica i comercialització.
Aquest canvi també es reflecteix en els seus comptes. En el primer semestre de 2026, els productes sense fum van representar el 42% de las vendes netas globals de Philip Morris International. La companyia s’ha marcat com a objectiu superar els dos terços dels seus ingressos provinents d’aquest negoci el 2030.
Aquesta transformació empresarial ajuda a entendre per què la fulla extremenya pot trobar nous destins més enllà del mercat tradicional. Per a l’agricultor, la qüestió és més senzilla i més concreta: que aquests canvis es tradueixin en demanda i en estabilitat per a la seva explotació.
La rendibilitat, al centre
Aquí hi ha probablement la qüestió de fons. Perquè el tabac tingui futur a Extremadura no n’hi ha prou amb que existeixin noves tecnologies. L’activitat ha de continuar sent viable per a qui la treballa.
Una eina digital només tindrà sentit per a un agricultor si li permet estalviar recursos, millorar la seva producció o reduir determinats riscos. De la mateixa manera, una nova via de comercialització només serà rellevant si acaba tenint un impacte real en la continuïtat de les explotacions.
El sector es troba així davant d’una transformació que té diverses cares. D’una banda, la necessitat de produir de manera més eficient. De l’altra, la recerca de nous mercats i usos per a la fulla. I, travessant-ho tot, una qüestió que resulta comuna a bona part de l’agricultura espanyola: qui estarà al capdavant de les explotacions d’aquí a una dècada.
El perfil relativament jove dels agricultors que han participat a Cultivadors Digitals ofereix una dada interessant. Hi ha una generació que ja és al camp i que, al mateix temps, sembla oberta a incorporar noves eines.
La digitalització no resoldrà per si sola els problemes del sector. Però pot contribuir a que algunes decisions siguin més precises i a que el treball sigui més eficient.
A les valls del Tiétar, on el tabac fa dècades que forma part del paisatge, el futur pot dependre tant de la terra i de l’aigua com d’alguna cosa que fins fa poc gairebé no tenia presència a les explotacions: la capacitat de convertir les dades en decisions.
